blog d'en Pep

Quatre corredisses, tres rialles, dos temes de parlar i una oportunitat única de fer un dissabte atractiu per l’encant de l’entorn.

Hem baixat per aquell corriol tan bonic i que sempre hi ha qui ens diu que no coneixia i que el sorprèn. Avui també. S’han proposat progressius i els fem una fotografia com a guanyadors.

Gràcies per haver vingut i esperem veure-us sovint.

Sortida a l’hora en punt.

Josep, Pepe, Carlos, Antonio i Martí han estat els primers a fer el progressiu en baixada

Carles i amb els dits amunt en Jordi

Segon dia que venen i sembla que repetiran, Gràcies!!

I tancat el grup, una gent fantàstica: ahh !! i uns Beagles molt obedients

En Josep ha estat molt lluitador avui, i la Sandra s’ha emportat aquest progressiu. Per darrere en Martí. Avui han guanyat tots tres per punts

I molts contents de tenir ja fa unes quantes setmanes en Elamrani.

Els germans Gómez amb en Paco i. eiii, detall de qualitat la Sandra cap a la cua.

I en Hassan, que em deia que fa un parell d’anys què ve: avui amb el seu fill Zakaria

I anem de tercer progressiu

Jordi, Antonio, Montilla i Jordi

Emilio, avui ens presentava a una nova mossenaire

I molt ocellot suelto per aquí. Per aprendre un xic de les meravelles de la naturalesa

foto de familia Mosseanire: de nou un nodrit grup de gent amb ganes de compartir

I ens dirigim cap al torrent de la Betzuca

I a l’arribada la famil¡a Expósito que ha vingut a caminar i que us vol saludar.

En Jordi, el nostre Mossenaire d’honor, avui està al costat de dos amics als que ha animat a venir i li hem demanat de tenir aquest record

I finalment ens volem retratar el dia que en Jordi González és proclamant Mossenaire d’honor

Quan una persona ve més d’una vegada, és que s’hi troba bé i si a més hi porta amics: encara diu més d’ella. Avui se’ns dona a conèixer, per què sabeu amb qui teniu la sort d’entrenar i tot i agrair-li que faci seu el projecte. Gràcies i per molts anys !!!

Sóc el Jordi González, tinc 42 anys i sóc terrassenc.

Fa uns 5 anys vaig començar a córrer amb regularitat amb el meu amic Manel Quero, dos cops per setmana i fent uns 8 Km per Vallparadís. Al cap de pocs mesos, a la que ens vam apuntar a les primeres curses ens vam començar a animar i ja vam començar a entrenar també el cap de setmana per camins i muntanya.

És en aquest moment que gràcies al Jordi Llobet i al Miguel Alonso, mossenaires d’experiència demostrada, us vaig conèixer: Un gran grup de persones que es reuneixen cada dissabte de 8 a 9 per anar a córrer. Tot és perfecte, està molt ben trobat: Amb una duració d’una hora i uns 10 km és la mida adequada per a tothom: si vols anar xerrant i gaudint de l’entorn et quedes al mig del grup i vas tirant a ritme suau, que vols més intensitat: et poses al principi i a la que salta amb els canvis de ritme acabaràs fent 10 km i a bon ritme. L’hora és fantàstica: A les 8 d´un dissabte el cap de setmana està per començar i tot és optimisme. A les 9 has fet l’activitat, has vist als amics i companys i ja pots tornar cap a casa que tot just es comencen a llevar.

El lloc és el que em sembla més interessant. Entre Terrassa i Sabadell, camins, pistes, camps, turonets, boscos, masies, cavalls…. I tot ho tenim aquí, a la nostra ciutat, al nostre costat. Quan era petit i anava en cotxe amb els meus pares cap a Sabadell per la N-150 no em podia imaginar que entre les dues ciutats, i al costat d´aquella carretera asfaltada, hi hauria tota aquesta varietat d´entorn rural. Recordo perfectament del dia que vaig descobrir que enmig del Vallès podíem gaudir de la natura com si estiguéssim a qualsevol comarca de caràcter més nòrdic, va ser un dia en què la que seria la meva dona, la Marta, em va portar en bici pels camps que ara pertanyen al Golf.

Aquell dia, fa ja 20 anys, vaig iniciar la meva descoberta del nostre entorn, en bici de muntanya, activitat que he anat practicant en diferents intensitats depenent de l’època i que vaig reiniciar quan vaig conèixer als dos amics que precisament he portat a Mossenaires aquest passat Dissabte, el Jordi Martínez i l´Oriol Puigantell, amb els que he gaudit de moltes jornades i trobades de Bicicleta de muntanya i que últimament estem substituint per les nostres trobades per sortir a córrer.

En aquests 5 anys he fet un parell de maratons de Barcelona, acompanyats de Mossenaires històrics i del Rafel Boixadera i el Mario Domínguez, incansables companys de curses i d´entrenaments. També he fet una quinzena de mitjes maratons, vàries curses de 10 km i algunes curses de muntanya.

La satisfacció de fer aquest esport és absoluta i com a molta gent del voltant de 40 ens permet sentir-nos com si acabéssim de néixer.

Per cert, no vull de deixar de mencionar el meu últim company d’entrenaments, es tracta del Zeus: el meu Rough Collie, que segur d´aquí poc us portaré un dissabte per a què el coneixeu!
Una abraçada a tots!!!!

“És molt d’hora” em diuen sovint persones a les quals els hi explico aquest invent que portem entre tots plegats entre mans. I tot i així sou uns quants els que feu cap al costat de la Masia de Torre Mossèn Homs i cada setmana algú “ens prova” i hi ha per qui acaba formant part de la seva vida la trobada i lloc on coneixerà a bones persones, com sou tots. També, i algú m’ho diu, neixen noves iniciatives que arriben a fructificar, per tot arreu i per molts llocs. La fotografia com a record de la jornada i ampliant a qui no ens coneix la nostra crònica

Explico que fem uns deu o onze recorreguts i que girem del dret i del revés i el que compte és que quan acabem sabem què s’ha encetat bé el cap de setmana: esport, natura i amistat. I ja no ens sap tan greu haver matinat, i la prova és veure quin goig que feu totes i tots.

Gràcies per venir!!

Majestuosa i magnífica masia, i al meu entendre desaprofitada per el vessant turístic: però a nosaltres ja ens va bé com a fidel testimoni de la presència dels “mossenaires”

Guillermo, Toni i Carme al capdavant de tot, arrenquen els primers a la trobada

En un dia de llums tan marcades i on els verds són tan intensos, què millor que tenir un bell record de l’entorn únic

Enrique i Sandra

Fernando

Guillermo amb gorra i Paco, vestits de mossenaires tots dos. Paco d’estrena

Carlos i Josep

Joan Carles

Toni

Isabel

Carme i Toni

i disculpa’m, mossenaire, que segur que ho tinc que saber.

Santiago, que avui ens regalarà i tindrem la sort de que sigui proclamat “Mossenaire d’honor”

Juan

Pau

Oscar, mossenaire nova i Marta

Juan Manuel i Oscar

Montilla

Jose Luis i Maria

Soledad

Alberto de blau i Pepe

Juanjo

Lluós de mossenaire i Jordi, crec: s’estrenava

de pirata en Carlos, i Jose Luis i davant en Manel

Carmelo de vermell i Manolo

Enric amb gorra i Zico

fa dies que ve i em toca aprendre’m al mossenaire de vermell i en Cisco amb gorra blanca

de verd l’amic d’en Hassan

Carles

Javi i el seu gos, què no recordo: mister guau!!

Miguel

Ciclista anònim i rialler

Diego de lila i l’Alberto

Punt de re-agrupament i cap avall

Itineraris suggerits per medi ambient i sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa

Penso que fem molt de goig i fem una bona colla què si algun dia ens ajuntem tots, farem una bona polseguera

I un altre reagrupament en un lloc preciós

i arriba la famosa “cua mossenaire” i aquells que els van a buscar

I en un bon progressif, les anades i tornades

I per què no, aprofitar per recuperar l’alè

Si, si ,si. Existeixen llocs aixi a Terrassa i nosaltres ens en sentim beneficiats directament i volem retratar-los junt amb vosaltres, pel dia que desapareixin. Aquí Torrebonica i els seus entorns

Jo hi entenc bastant, i us veig bé i qui no estigui d’acord: es posi a la cua. Estem fantàstics!!

Cisco Romero, que ve poquet, però no ens oblida i de tant en tant ve a veure com esteu i ha quedat meravellat.

Hem volgut retratar-nos amb en Santiago, com a record del dia de la seva proclamació com a “Mossenaire d’honor”

Tot i que no el conec gaire, amb qui més convisc esportivament és amb el seu germà: en Paco.
I un dia van provar de venir tots dos i sembla que van quedar impregnats
d’aquest bon rotllo que tots teniu; de les ganes de compartir i de com sou
tots. Sovint posa comentaris molt bonics del que representeu per ell i no ha
dubtat ni un moment quan li he demanat si ens volia explicar el que
volgués. Us adonareu que és un apassionant de l’Atleti: tant que inclús
portar esculpit a la seva pell un curiós tatuatge i enguany que sembla que el
seu equip de l’ànima està arribant molt amunt, què millor que ser el nostre
“Mossenaire d’honor”. Gràcies i per molts anys podem compartir estones
com aquestes.

Hola mossenaires em dic Santiago Loras i és tot un orgull ser  aquesta setmana Mossenaire d’honor.

Tot va començar per culpa de la meva filla que havia d’anar al gimnàs a fer  piscina i em va tocar a mi portar-la i fer piscina amb ella, ella es va cansar i  ho va deixar , va ser quan va començar la meva aventura amb el running.

Jo vaig pujar al gimnàs a fer peses però em vaig adonar que això no estava  fet per mi va ser quan vaig veure al Jose que ja ens coneixíem i vam  començar a sortir a córrer a fora el carrer.

Al començament fèiem 6 km i acabàvem amb la llengua fora, però a poc a  poc vam anar pujant el llistó.

A tot això vam conèixer l’Antonio que es va afegir-se amb nosaltres d’aquí  el mot que ens van posar “Las Supremas”.

Ara tenim un grupet de nois i noies molt eixerits que sortim a córrer 3 dies  en setmana, ens fem dir “Supremas i Castañazos”, ens ho passem molt bé.

Per culpa del meu germà el Paco , que va ser qui em introduir al món de les  curses i ja he fet vàries curses de 5 i 10 km , també 5 mitges maratons  ( 4 de Terrassa i una de cambrils) a i també una clàssica de Sant Sebastian  de 15 km, i espero fer-ne moltes més , fins que les cames m’aguantin

Tot i això agrair al Pep per haver montat aquest grup de runners que surten  tots els dissabtes al matí i podem gaudir d’aquest esport tan agradable que  és el running.