15 maig 2014
Sempre en grup
Quatre corredisses, tres rialles, dos temes de parlar i una oportunitat única de fer un dissabte atractiu per l’encant de l’entorn.
Hem baixat per aquell corriol tan bonic i que sempre hi ha qui ens diu que no coneixia i que el sorprèn. Avui també. S’han proposat progressius i els fem una fotografia com a guanyadors.
Gràcies per haver vingut i esperem veure-us sovint.
Sortida a l’hora en punt.
Josep, Pepe, Carlos, Antonio i Martí han estat els primers a fer el progressiu en baixada
Carles i amb els dits amunt en Jordi
Segon dia que venen i sembla que repetiran, Gràcies!!
I tancat el grup, una gent fantàstica: ahh !! i uns Beagles molt obedients
En Josep ha estat molt lluitador avui, i la Sandra s’ha emportat aquest progressiu. Per darrere en Martí. Avui han guanyat tots tres per punts
I molts contents de tenir ja fa unes quantes setmanes en Elamrani.
Els germans Gómez amb en Paco i. eiii, detall de qualitat la Sandra cap a la cua.
I en Hassan, que em deia que fa un parell d’anys què ve: avui amb el seu fill Zakaria
I anem de tercer progressiu
Jordi, Antonio, Montilla i Jordi
Emilio, avui ens presentava a una nova mossenaire
I molt ocellot suelto per aquí. Per aprendre un xic de les meravelles de la naturalesa
foto de familia Mosseanire: de nou un nodrit grup de gent amb ganes de compartir
I ens dirigim cap al torrent de la Betzuca
I a l’arribada la famil¡a Expósito que ha vingut a caminar i que us vol saludar.
En Jordi, el nostre Mossenaire d’honor, avui està al costat de dos amics als que ha animat a venir i li hem demanat de tenir aquest record
I finalment ens volem retratar el dia que en Jordi González és proclamant Mossenaire d’honor
Quan una persona ve més d’una vegada, és que s’hi troba bé i si a més hi porta amics: encara diu més d’ella. Avui se’ns dona a conèixer, per què sabeu amb qui teniu la sort d’entrenar i tot i agrair-li que faci seu el projecte. Gràcies i per molts anys !!!
Sóc el Jordi González, tinc 42 anys i sóc terrassenc.
Fa uns 5 anys vaig començar a córrer amb regularitat amb el meu amic Manel Quero, dos cops per setmana i fent uns 8 Km per Vallparadís. Al cap de pocs mesos, a la que ens vam apuntar a les primeres curses ens vam començar a animar i ja vam començar a entrenar també el cap de setmana per camins i muntanya.
És en aquest moment que gràcies al Jordi Llobet i al Miguel Alonso, mossenaires d’experiència demostrada, us vaig conèixer: Un gran grup de persones que es reuneixen cada dissabte de 8 a 9 per anar a córrer. Tot és perfecte, està molt ben trobat: Amb una duració d’una hora i uns 10 km és la mida adequada per a tothom: si vols anar xerrant i gaudint de l’entorn et quedes al mig del grup i vas tirant a ritme suau, que vols més intensitat: et poses al principi i a la que salta amb els canvis de ritme acabaràs fent 10 km i a bon ritme. L’hora és fantàstica: A les 8 d´un dissabte el cap de setmana està per començar i tot és optimisme. A les 9 has fet l’activitat, has vist als amics i companys i ja pots tornar cap a casa que tot just es comencen a llevar.
El lloc és el que em sembla més interessant. Entre Terrassa i Sabadell, camins, pistes, camps, turonets, boscos, masies, cavalls…. I tot ho tenim aquí, a la nostra ciutat, al nostre costat. Quan era petit i anava en cotxe amb els meus pares cap a Sabadell per la N-150 no em podia imaginar que entre les dues ciutats, i al costat d´aquella carretera asfaltada, hi hauria tota aquesta varietat d´entorn rural. Recordo perfectament del dia que vaig descobrir que enmig del Vallès podíem gaudir de la natura com si estiguéssim a qualsevol comarca de caràcter més nòrdic, va ser un dia en què la que seria la meva dona, la Marta, em va portar en bici pels camps que ara pertanyen al Golf.
Aquell dia, fa ja 20 anys, vaig iniciar la meva descoberta del nostre entorn, en bici de muntanya, activitat que he anat practicant en diferents intensitats depenent de l’època i que vaig reiniciar quan vaig conèixer als dos amics que precisament he portat a Mossenaires aquest passat Dissabte, el Jordi Martínez i l´Oriol Puigantell, amb els que he gaudit de moltes jornades i trobades de Bicicleta de muntanya i que últimament estem substituint per les nostres trobades per sortir a córrer.
En aquests 5 anys he fet un parell de maratons de Barcelona, acompanyats de Mossenaires històrics i del Rafel Boixadera i el Mario Domínguez, incansables companys de curses i d´entrenaments. També he fet una quinzena de mitjes maratons, vàries curses de 10 km i algunes curses de muntanya.
La satisfacció de fer aquest esport és absoluta i com a molta gent del voltant de 40 ens permet sentir-nos com si acabéssim de néixer.
Per cert, no vull de deixar de mencionar el meu últim company d’entrenaments, es tracta del Zeus: el meu Rough Collie, que segur d´aquí poc us portaré un dissabte per a què el coneixeu!
Una abraçada a tots!!!!
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
No hi ha resposta
