Arxivar per abril de 2014

17 abr. 2014


Un punt de vista diferent

Classificat com a General

Per primera vegada volem destacar la panoràmica què ofereix la zona on s’inicien tantes trobades. Ens volem imaginar aquest entorn com era abans i ho intuïm; lloc de conreu i bestiar i maneres de viure dels voltants de l’ara ciutat i abans antic poble de Sant Pere.

Es pot córrer per molts llocs: en cinta, per parcs, per carrers, per muntanya, per pista, per molts tipus de superfícies i envoltat de gairebé tot; sorra, neu, roca. Però el que aquí s’endevina que el què preval és fer-ho al costat de gent i, quina gent? la que setmana rere setmana tenim la sort d’aprofundir en el seu coneixement i ho agraïm, en part, a aquests bells entorns que ara semblen ben bé de postal.

Gràcies per fer-ho possible i ens veiem dissabte, a quina hora ? a les 08:00, està. clar.

Sovint veiem amigues i amics que estrenyen vincles amb les seves mascotes i les ensenyen a córrer plegat. Avui en tenim una bona representació amb l’Eva i el seu.


I amb en Dani i en Gilberto, comencem de nou una nova aventura d’una hora


La Maria, que ens va regalar els seus pensaments la setmana passada, al costat de l’Òscar i en Carlos.


I per aquí no hi havíem passat mai, així tota la colla i era per…


trobar una bona panoràmica dels entorns de Torre Mossèn Homs


I aquí ho tenim, i no em negareu que té molt d’encisador.


i ara provant un nou camí amb certa pujada.


I els capdavanters han anat a la cerca de la cua


La Carme, Zico i Isabel, a punt d’arribar al reagrupament


EL que serà el nostre flamant mossenaire d’honor i en Juan Manuel, seguits per l’Anna Cos, que vénen de buscar la cua.


Primer terme d’en Xavi, amb monument i La Mola


Característica principal, anar plegats.


Per dins dels carrers de Matadepera, amb una festa del recliclatge. Fa bona pinta


Al nostre pas, veient lloc bonics, contínuament


Carmelo, incansable anant amunt i avall per no deixar a ningú.


L’esperit d’amistat, que tant ens agrada


Amunt que fa pujada


Tot passant per la masia de Can Torrella, ara restaurant que creiem és del pare d’en Xavi Hernandez, futbolista prestigiós egarenc i del Barça


Lloc agradable d’anar, Can Roure


I moments de repòs a la font i qui vol remullar-se un xic, bé què ho fa


I passant pel pont tremolós


I en Casi i la Carme que tornen per un altre camí, una mica escalonat


Joan Forte i Jordi Viñeta, baixant per llocs amples i bonics


Mossenaire què no recordo nom i la Isabel


Antic mossenaire, que fa temps que no vèiem i que estava d’excusió, amb idea de tornar a entrenar al vostre costat aviat


Juan en volia mostrar un camí que ell coneixia; Dani, Juan, Cris, amics d’en Josep i en Josep.


La Carme es retrat amb la medalla de campiona de Catalunya de 10 qm. de la Llagosta.

Des del dia que el vaig conèixer, amb en Paco hem compartit: entrenaments, xerrades i moltes ganes de fer coses. Amb això, a en Paco no hi ha qui el guanyi. Tota una vida ajudant en tot el que està als seu abast, sobretot des de l’Esplai Guadalhorce i que ens explicarà més endavant.
Al vint-i-cinquèaniversari, vam poder gaudir d’un dia especial. La Milla de Guadalhorce, què va ser genial, amb en Paco al capdavant.
Ara aviat tindrem una gran proposta, i és una cursa solidaria pels trenta anys i que anirem informant.

UNA CARRERA DE FONDO

En primer lugar agradecerte Pep este espacio para contar algo de mi vida.

Yo siempre he comparado la vida como una carrera de fondo donde todas las personas tienen la misma salida y luego según como transcurre la carrera puedes pasar por mejores o peores momentos.

Yo me calificaría un corredor de fondo tanto en el tema deportivo como en lo social y personal, siempre he procurado ser coherente con lo que hacía y hago en todo los sentidos que realizo, y procuro que mis decisiones no provoquen ningún daño a nadie. También en mi vida tengo unos valores y principios que son el de trabajar por una sociedad mas justa, igualitaria y solidaria.

Para ser quien soy he pasado por un proceso de construcción de mi personalidad que comienza en la infancia; he visto a mis padres luchar por progresar dentro de la situación en la vivíamos. Recuerdo que vivíamos en una barraca en La Maurina y después se trasladaron a diferentes cuartos donde convivíamos con otras familias de origen Andaluz. También recuerdo nuestro primer piso en Can Palet así como la transformación del barrio, ciudad y país.

Siempre tenemos que recordar quien somos de dónde venimos y como hemos llegado a hoy en día con todo lo bueno y malo.

De niño tuve curiosidad y afición por el deporte, y ya en la escuela empecé a practicar el deporte rey (fútbol ), pero no se me daba bien.
Fue en mi adolescencia cuando descubrí dos grandes aficiones, una el correr, y otra que sería el compromiso social especialmente en el ámbito del lleure educativo.
A principio de los años 80, un día después de jugar un partido de fútbol sala, descubrí que existía una pista de atletismo, la superficie era de ceniza, y había gente que estaban rodando, y también estaba un grupo de marchadores, esto me causó mucha curiosidad.

En aquellos años Terrassa contaba con una buena afición por la marcha; de hecho cada año se organizaba una competición que salía de la ciudad y llegaba a La Mata.

Desde entonces me entro un gusanillo por el correr, no fue hasta el 81 cuando me fui al Servicio Militar Voluntario, cuando participé en mi primera carrera, lo hice en un Cross en el campamento de Sant Climent de Sasevas (Girona). Recuerdo que lo pase fatal pero lo acabe ya que lo hice sin entrenar y sin pasar ningún control médico ni similar, además iba con esa indumentaria que hacía furor en el ejercito camiseta blanca, pantalón azul y sobre todo las zapatillas tipo tenis de color verdes con puntera blanca, desde ese momento mi vida deportiva se centró en el atletismo que iba alternando con otros deportes según la ocasión. Fue gracias al atletismo que conocí a gente fantástica.

Recuerdo que en esa época salíamos a rodar por la ciudad, y la gente se reía de nosotros por la pinta que llevábamos, las primeras mallas con el pantalón por fuera, las cintas del pelo las zapatillas que nada tenían que ver con las actuales…

Empecé a competir en croses populares, entre ellos el de Guadalhorce gracias al cual conocí e hice buenos amigos y dio pie a desarrollar mi faceta más de compromiso social. Fue en este Cross donde surgió el embrión de lo que sería mi compromiso con la Asociación de vecinos de Guadalhorce, lo que años mas tarde me dio la oportunidad de crear juntamente con un grupo de amigos lo que es en la actualidad el Centro de Esplai Guadalhorce, entidad que se fundó con el objetivo de trabajar por la educación y formación en el tiempo libre de niños/as, adolescentes y jóvenes. De esto hace hoy 30 años que sigo ligado al servicio de la educación y con las mismas ganas e ilusión por conseguir una sociedad mas justa.

Hoy esta entidad realiza una función importantísima en nuestra ciudad y sociedad, actualmente atiende de manera diaria a 70 niños y jóvenes que participan en el Esplai Diario Infantil y el Espacio diario de Jóvenes. Tenemos una lista de espera de más de 80 usuarios, a los que no podemos atender porque no contamos con suficiente capacidad económica y de espacios para atender a estas familias.

Recuerdo la primera carrera importante para mí fue la Jean Bouin en el 83, ya que era la primera vez que competía fuera de Terrassa, también tengo buenos recuerdos de las carreras de fiestas mayores de las ciudades como de los barrios a los que íbamos a competir. Las primeras medias maratones que se empezaron a organizar y que no tenían nada que ver con las que se organizan actualmente, casi todos los que participábamos nos conocíamos y manteníamos una buena relación, por entonces si participaban mas de 300 corredores/as era un éxito de participación. Por cierto la participación de la mujer en este mundillo era muy baja, cosa que hoy en día afortunadamente a cambiado a positivo.

Mi participación en la pista se limito a correr con el Gimnas Can palet que dirigía el Jordi Mangot, las pruebas que realizaba eran de medio fondo y velocidad. Para estas pruebas compartíamos las zapatillas de clavos ya que no teníamos capacidad económica para comprarnos un par de zapatillas por atleta.
Mi vida cambió por una lesión en la espalda, me diagnosticaron dos hernias discales en el 97, todavía recuerdo que tenía pendiente la Medai de Gavà, y la hice como pude.

Después de la operación tuve que tomar una dolorosa decisión dejar de correr, así como toda actividad no solo deportiva sino de vida cotidiana. Inicié la rehabilitación, caminar sin peso, nadar , salir en bici por carretera. Este proceso fue muy duro y largo, pero mi constancia me levaría a conseguir mis metas, volver hacer deporte dentro lo que yo podía. Intento transmitir estos valores de la superación y constancia a mis hijas, para que lo tengan presente cuando se encuentren en alguna situación de este tipo, creo que no hay límites si tú luchas por conseguir tus sueños.

Un día un amigo medico rehabilitador me sugirió que volviera a correr, y automáticamente empecé poco a poco, luego me fijé como objetivo volver a correr la Jean Bouin. La pude hacer y desde ese momento no he dejado de correr medias, 10 km. Carreras populares, alguna de montaña. Comencé a competir en natación, participe en unos cuantos triatlones, volví a subir montañas, hacer travesías. Pero esto lo hago con sentido común y procuro no sobrepasarme con los esfuerzos sé que tengo una limitación, y que la vida me ha dado otra oportunidad para seguir haciendo lo que siempre me ha gustado hacer deporte  ¡¡¡me da la sensación de libertad!!!

 

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

https://i0.wp.com/lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif

Comentaris tancats a Un punt de vista diferent

10 abr. 2014


Avui gronxem

Classificat com a General

Només veient com a exemple cadascuna de les fotografies, afirmem que a Terrassa estem de sort de poder tenir aquests entorns.
El record fotogràfic es fa per recordar del que va ser un dissabte qualsevol, on es repeteixen les mateixes circumstàncies i del que es tracta és de compartir.
Hem compartit el plaer de córrer ben acompanyat i el que si veureu, una lluminositat que ens anuncia que la primavera és amb nosaltres i els verds i les flors comencen a estar esplendoroses.
De fa temps que Maria és un referent per moltes noies i just el dia que ja tenia d’ésser Mossenaire d’honor, aquell dia va ensopegar i li vam dedicar “un entrenament què cau bé”. La recuperació va ser llarga, per què no aquell dia, però sí que es va torçar el turmell i ens en feia partícips a les xarxes socials.
Avui, finalment, en un dia radiant i la setmana del seu aniversari: tenim aquest fantàstic luxe de tenir el seu testimoni escrit.


La Maria i en David són els dos únics que us miren, a punt de començar a gaudir d’un entrenament que no sabem on ens durà


i des d’aquesta plaça inmmensa, i passant per un lloc ben cuidat davant la Masia de Torre Mossèn Homs: la Capella del Sagrat Cor, de la que en llenguatge clarament telegràfica trobava la següent informació :

Petita construcció del segle XVIII, de planta rectangular, amb absis trapezoïdal i campanar d’espadanya. Forma part de la Torre de Mossèn Homs.


Els germans Gómez, tocant les flors sorgides del no res


Enrique-Nilo i Alberto


Toni, Albert, Natàlia


gent nova en la seva segona vegada entre nosaltres, seguits per Juanjo, Juan i Ruben


David i Sebastian, què gaudeixen i gaudim al seu costat


Guille i Isabel, seguits per en Javi i Imma


Toni, Pedro i Miguel


Soledad, Josep, Manel i LLuís


Josep, mossenaire nou, i Joan i avui amb l’Eva, Diego i Javi


I el progressiu primer, aquí els capdavanters. Gilberto, Toni, Xavi i Fernando


Juanjo i JUan


Juanjo gira aquí, per unes molèsties a la cama


En Hassan avui ens porta un amic nou, què s’estrena


I en Gilberto que havia fet el progressiu en primera posició, ara ha anat amb en Pasqual a la “cua”, com mana la tradició


I el segon progressiu, força llarg, amb els germans Gómez, Josep, Pasqual i Gilberto


Soledad, molt contenta i en forma


Juan Manuel al costat de la Maria, que avuí ens regalarà l’oportunitat de ser la nostra “Mossenaire d’honor” si la veieu feliciteu-la per doble motiu: pel seu aniversari de neixement d’ahir


la foto als gronxadors, ja és una tradició i girebé no ens queden columpius per tots. Una colla excepcional, integrada per gent vinguda de molts llocs i als que us agraim que feu gran el projecte.


I tornem cap a casa, Terrassa


I vist des de la cua, gaudint de les bones converses



Ens sentim feliços de què amb aquest invent, gent que no ens coneixíem de res, ara tenim coses en comú i detalls d’amistat

La veiem sovint entre nosaltres i ara en sabrem més coses. El que si sabem que ens agrada entrenar al seu costat i que la veiem en constant millora i fa poc, a la cursa Solidaria que es va fer a Terrasa, deia que millorava en marques, també. Nosaltres el que volem és agrair-li què ens regali la seva companyia tots els dissabtes, tot desitjant-li la millor de les sorts.

Per cert; penso que sempre quedes bé a les fotografies i… avui encara més.

 

 

Quan el Pep et diu: “com ho tens avui Maria?… fa uns quants dissabtes que t’ho vull demanar però estava esperant que fes un bon dia!”… no t’hi pots negar!! Sobretot, quan ho tenim pendent de fa ja uns quants mesos… aproximadament des de la meva caiguda aparatosa!! Jeje! Per cert, pels que us ho veu perdre, el Pep te un ampli reportatge fotogràfic!!…

Doncs sóc la Maria, de Terrassa, encara que he passat mitja vida fora; i sóc relativament nova en això que es diu “sortir a córrer”.

Per tant, no puc començar com tants dels mossenaires que escriuen en el fantàstic bloc del Pep i que llegeixo cada setmana, explicant la pila d’anys que fa que corro, o totes les curses en les que he participat, o les meves marques personals. No… jo ara fa un parell d’anys que vaig començar, animada pels companys de feina i per intentar deixar el tabac, posar-me en forma… així que em vaig posar al Google i vaig buscar: “¿¿como empezar a correr??”… J

Bufff, que dur que se’m va fer al principi!

Ara, després d’haver vençut els mals hàbits,haver caigut unes quantes vegades més, i amb prou bona forma, segueixo corrent, perquè m’agrada, perquè m’ho passo bé i sobre tot per poder passar aquestes estones amb aquesta gent tan genial i amb els companys que m’acompanyen cada setmana i que m’animen i motiven a seguir!.

Moltes gràcies Pep per fer-me mossenaire d’honor…i si us plau fes-me sortir bé a la foto! J

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

https://i0.wp.com/lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif

Comentaris tancats a Avui gronxem

« Següents - Anteriors »