28 abr. 2014
Fent el Mico
Fer el Mico, és el que volia fer amb els meus dos amics. Res millor que anar-hi amb en Jordi, que sempre m’ensenya un lloc complicat que superar i en Toni, que sempre accepta les propostes més inversemblants i que supera a la perfecció.
Fer canals tot anant a la Mola, és una manera diferent de gaudir de la mateixa. Sortir de casa, sense cap altra eina que el nostre cos, i anar-hi a peu: un luxe pels que habitem Terrassa. De nou un Terrassa-La Mola, molt fàcil i divertit i altament recomanable i que aviat hem de repetir, ja que les sensacions han estat boníssimes, en poc més de tres hores, contant les aturades que sovintejàvem per agafar testimonis fotogràfics.
Molt agraït i si aquest escrit et serveix per quelcom: és teu.
Punt de partida de l’entrenament guapíssim. En Toni mira amunt, donat que una veia sentia que parlàvem i pensem que estava a punt de fer: psssss!!
Passem pel costat de Matadepera, on el nostre estimat grup de “Las Nenazas” tenen costum de fer la fotografia de record: el tercer pont.
Anant amb en Toni i en Jordi, els camins que triem sempre son originals.
Des d’abaix veient-los
Hem pujat fent bromes i rient tots tres, jugant a cuc i amagat i amb ganes de passar-nos-ho bé.
Llocs prou coneguts i a punt de trobar nous camins per nosaltres.
Trobant amics pel camí
Comença el festival i en Jordi ens mostra joies de l’entorn
Amb Castellsapera al fons: proper entrenament que aviat farem
Jordi, Iapoing !!, que ve ene ho passem amb aquestes vistes.
Cingleres impressionants
diferents moments que fem la cabra
La recompensa: llocs increïbles de Sant Llorenç
Aquest parell te que pujar des d’on en Jordi en retrata, amb petita grimpadeta
Continuem amb fotografies originals, ja al punt més al de la nostra excusió
I ara hem fet per primera vegada en amb en Toni, la Canal del Mico. Llocs que en Jordi coneix a la perfecció i on una mica de iuiu per persones com jo
Quins racons hi ha per la canal. En Toni gaudint de valent.
I ara baixant pel canal de l’Abella
I després de baixar per aquest tobogà
Calia signar el Terrassa la Mola i ha estat un gaudiment constant. Ara, sense aquest parell de grans persones no hagués estat tan genial. Aviat ens toca Castellsapera, Oi Jordi? Oi Toni?, gràcies per deixar-me fer el Mico amb vosaltres.
No hi ha resposta
