21 abr. 2014
Collbató – Sant Jeroni
L’entrenament era un xic exigent, donat que pujar des de les coves de Salnitre, pel camí que passa per la Santa Cova, monestir, pla de Sant Anna, ermita de Sant Jeroni. per culminar dalt al mirador de Sant Jeroni.
Tot i que ha estat un dia que no hem tingut masses vistes, pel fet que estava núvol, el que més m’ha agradat és anar-hi amb el Toni Del Moral, sabent que no hi havia estat mai. El camí el vaig aprendre per primera vegada gràcies a la “Cursa de l’Alba” que havia fet diverses vegades a mitjans dels anys noranta. Crec recordar que tres vegades.
Hem vist bestioles, cabres de muntanya prop nostre i un llangardaix increïble; ens ha caigut una bona pluja al damunt i del que hem gaudit és d’un dia en una de les muntanyes més impressionants: Montserrat
El reportatge fotogràfic ens farà un dia històric: quan en Toni veu per primera vegada aquests llocs tan bonics i comprova un dels motius del per què córrer és un esport que va molt la pena: esport, natura i amistat.
El què sol ser una constant, és que en Toni m’ha d’anar esperant, ja que és un atleta de gran nivell i incansable. Anar-hi amb ell ha estat el millor.
I al final una gerra de cervesa i unes patates a l’àrea de lleure de Collbató i un brindis i saber que hi tornarem, per què tot i que he fet un desnivell positiu de 1200 metres, tal com ho hem fet nosaltres: no ens ha cansat gens.
moments abans de sortir, a l’àrea de lleure de Collbató: un bon punt de partida
passant pel costat de la Santa Cova, per llocs on en Toni no havia estat mai
Sempre és gratificant anar-hi ben d’hora a aquest lloc tan emblemàtic, quan els turistes encara no han tingut temps d’arribar-hi
de tant en tant anar veure la patrona de Catalunya i Verge de Montserrat, lloc molt visitat per peregrins i turistes i un dels símbols de la nostra terra
I ja enfilats al mirador de Sant Jeroni on no es veia gairebé res. Li he dit en Toni que s’ha de repetir una i mil vegades. Aquest lloc és encisador i fa vint anys que hi pujo regularment
Retratant a grans atletes de Cerdanyola que també havien pujat i feien més o menys el mateix recorregut què nosaltres.
recuperant forces amb una bona taronja i un traguet d’electròlits que m’ha donat en Toni
des d’aquest mirador, una vista privilegiada al monestir amb en Toni de protagonista, el dia que descobria aquests camins per primera vegada
perfil d’una bestiola de l’entorn
Un altre perfil d’una altra bestiola, una salamandra comú molt bonica amb colors grocs intensos.
Admirant una trobada del conegut sis-cents, tots fantàsticament ben conservats
el dia pels entorns d’aquests llocs tan emblemàtics es van acabant per avui
I en Toni amb un monument inquietant, que segurament és un monjo que a qualsevol fa més aviat por, però segurament una obra d’art apreciada.
En conclusió: és molt agradable tenir a en Toni de company d’entrenament i sabent que no coneixia i no havia estat mai per aquests camins, encara resulta més interessant, per veure els seus ulls mirant llocs nous i que mentre els veia ja preparava tornar-hi. “Hi portaré a la família” deia, i segur què ho repetirem plegats, per què del que no ha pogut gaudir és de les impressionants vistes des del mirador. Quan quedem Toni? Gràcies per fer un matí tan bonic
No hi ha resposta
