06 febr. 2014
El boom d’entrenaments en grup
Si ara vivim el boom de córrer, almenys pel que coneixem en els seus darrers temps; al nostre raconet del món també s’hi havia de notar. Sembla com si per nosaltres anar a córrer amb gent sigui el més normal i si us fixeu quan passeu uns dissabtes sense poder venir, el dia que ho feu, sempre hi veieu algú nou. Hi ha qui es consolida i ho agafa com un bon costum; i també qui ve quan les circumstàncies
els ho permeten. Hi ha per qui prova, i no torna.
Fem xarxa social de la de tocar: som prop els uns dels altres i notem que millorem el nostre estat de forma física, i això pot ser degut al fet que entrenant de costat, ni ens adonem la constant millora.
La teoria ens diu què per què funcioni, i ja que hem vingut a córrer, sembla que el retorn a la cua és necessari, i si el fem, no tan sols es fa més amè, sinó que sempre anem fent pinya. Els encreuaments són un bon lloc per fer aquests reagrupaments necessaris, almenys fins ben passat la meitat de l’entrenament.
Aquest dissabte ens ha costat trobar mossenaire. Sembla com si la timidesa o el “què diran” ens fa respecte i no penseu que sou menys importants, pel fet no tenir massa bagatge. Al contrari; tots sou igual d’importants i aquest projecte, com tot a la vida, té caducitat i com què ser “Mossenaire d’honor” només se’n fa un a la setmana, us agraïm molt el gest de voler-ho ser. I si no, tampoc passa res. Us apreciem igual: només faltaria.
Per això volem ser distingits per entrenaments sense compromís.
Gràcies a tothom i per molts anys.
Quan engeguem la nostra marxa, els mossenaires no saben ben bé on aniran, encara que per terreny conegut: això si.
En Montilla i en Sebas riallers i a les primeres posicions
En un dels reagrupaments típics i què no sona a tòpic
En Marc, del http://www.elroure.net davant el grup, seguits per Juan i Fernando
Xavi Gp, va fer marca personal a la mitja de Terrassa amb un temps de 1h27′ al seu debut
Pedro seguir per qui serà el nostre flamant Mossenaire d’honor
Yllera ens porta a un amic, en Moisès
Juan Romero, en primer terme
I la recompensa de què queda constància els capdavanters en el progressiu en baixada: Josep, Lizandro, Fernando, Xavi i Montilla
Detall de qualitat la quantitat d’amics que retornen a buscar a la colla.
Moment estelar: la foto de familia Mossenaire
Hem destacat els nous mossenaires i què dissabte vinent vindrà un grup de noies i muntaran la seva paradeta amb menjars a 1 euro per tal de recaptar diners per la OxFam Trailwalker http://goo.gl/IL6hPN
avuí ens hem endut una gran alegria: tornar a veure entre nosaltres en Miguel Piqueras, i ens ha donat molt bona sensació.
A veure si pots venir sovint, com abans
l’Enric Mateu
Encara no ens hem après el nom.
Josep, Fernando i Pedro
Xaiv i Antonio
David
Montilla i vestit de mossenaire, Juan Manuel
Maria
Albert, Jordi i Carme
Casi i Juanjo
Inma Morales
Juan Romero
Diego Garcia i Sebastian Morales
Isabel Alcalde i la seva amiga
Laura i Runi
Carmelo Luque
Javi i Marc
Natàlia i Albert
Fa una bona colla d’anys entrenava per les pistes i vaig començar a conèixer a en Jordi, que des d’aquells temps, sempre en més o menys intensitat, l’he vist a fer esport. És dels atletes pioners de la nostra època i continua il·lusionat amb el fet de córrer i ha encomanat aquest plaer als seus fills, i gairebé diria que tothom a casa corre i fa esport. Estem molt contents de tenir aquest luxe de què avui dia i aquesta setmana que ha estat el seu aniversari de naixement ens hagi volgut dedicar l’escrit què ara esteu a punt de llegir. Moltes gràcies, Jordi i per molts anys
Hola amigos!!
Me ha tocado ser el protagonista de la semana del grupo de Mossen Homs, un grupo al cual me gusta formar parte todos los sábados a las 08:00 de la mano de Pep Moliner
Mi nombre es Jordi Fabra Aroca y hoy día 05 de febrero cumplo 62 años.
Soy del barrio de Sants y resido en Terrassa desde el año 1966
Un vídeo del corredor de 400 mts vallas, Edwin Moses, me impresionó tanto que decidí empezar a correr. En principio salía solo por un camino que iba de mi barrio a Santa Margarita. Al poco tiempo, se unió a mi un compañero de trabajo, Josep Mirabet. Los dos compartimos horas, kilómetros y sufrimientos. Decidimos apuntarnos al club Atletismo Terrassa para correr como primera carrera el maratón Catalunya 80. De la mano del Sr.Planas, entrenador del CAT debuté en el maratón que, tras una pájara en el km 30 acabé con un tiempo de 3h20’. Tras la carrera debute en mayo del mismo año y sin ningún entrenamiento específico en carrera de 3000 mts obstáculos. El debut fué en la liga Catalana, en las pistas del Nástic de Tarragona quedando penúltimo con un tiempo de 11’30”, si no recuerdo mal, compartiendo equipo con Lluis Mangot. Con el CAT corrí 2 ligas, cros y algún medio maratón (Sant Cugat, L´espirall, 400mts lisos(57”) y hasta relevos 4×100, para hacer el punto en liga con compañeros tan importantes como David Meler o Jordi Martin.
En el año 1981, tras quedar 1º de la general en la cursa Atlética de Terrassa y por desavenencias con el Club, fiché por el Club Atletismo Egara con el que corrí 2 ligas. Más siempre en el “3000 obstáculos”. En este club tuve el honor de ser entrenado por una mujer totalmente dedicada al Atletismo, Carmen Gomez Florido, ya fallecida tras una larga enfermedad. En este Club corrí y compartí entrenamientos con Luis Maqueda, Salmerón, Roldán y otros muchos.
En el año 1982 tras dos ligas y un campeonato del Valles, bajé de 10min en el “3000 obstáculos” (no recuerdo exactamente el tiempo) deje el atletismo activo.
En el año 1997, tras un lapsus de 16 años, corrí el medio maratón de Granollers, teniendo como liebre a mi hijo Jordi. Reanudé la competición con un tiempo de 1h 25min.
Mi vida deportiva siempre ha sido muy anárquica, con muchos obstáculos. Nunca he seguido un línea recta en los entrenamientos, pero para mí es un placer correr; sobre todo salir de madrugada callejear por Terrassa y ver como amanece.
Como corredor mi mejor palmarés es haber conocido y compartido entrenamientos con un montón de corredores de Terrassa que sería largo enumerar pero como padre, el mejor palmarés es dejar como herencia a dos corredores honrados y tenaces, Laura y Jordi Fabra y espero que la saga continúe.
Gracias Pep por darme la oportunidad de poder compartir con vosotros parte de mi vida deportiva.
|
|
|
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
No hi ha resposta
