17 oct. 2013
Nou rècord femeni “Mossenaire”
Avui es el dia que més noies entrenen plegades al grup “Mossenaire” i que ens agrada destacar, donat que cada vegada hi ha més fèmines que gaudeixen de córrer. També, tenim persones molt conegudes en el món de l’atletisme que vénen a gaudir al vostre costat i que esperem anar coneixent dia a dia. Hi ha qui ve habitualment i qui de tant en tant fa cap a Torre Mossèn Homs i a més gaudim de bones converses i ens habituem a anar ben acompanyats de gent de: molts clubs, de moltes poblacions, de qualsevol edat i sexe, i el més important: amb ganes de compartir amb molt bon rotllo aquesta estona. Gairebé sempre acabem satisfets de la trobada i amb ganes de tornar-hi, encara que siguin entrenaments que tenen molt en comú, trobem que no hi ha dos dissabtes iguals.
Hem anat a fer un circuit en què aviat hem fet un parell de progressius, que ens han permès saber si som capaços de fer un canvi de ritme amb garanties i alhora ens serveixi per millorar la nostra velocitat, i fortalesa.
Hem passat pel costat de la font de l’Argelaguet, i en direcció al bosc de Can deu, on hem fet la fotografia “Mossenaire”
Vint-i-tres noies: nou rècord i s’animen cada vegada més a venir, donat que dins el grup hi ha autèntiques liders com l’Anna Cos, la Carme Ballesteros i la Maria José Merino, i segur que moltes més que els agrada escampar les virtuts del fet de fer esport en bona companyia.
Cada vegada resulta més impressionant veure com ve gent sense cap mena de compromís, i que s’hi troba bé
I fem un dels reagrupaments clàssics
Si coneixeu algun lloc on tanta gent i d’una forma regular es reuneix com feu vosaltres, ens alegrarà saber-ho
La Rosa Trapé i la seva rialla, que segueix un entrenament metòdic de setze quilòmetres.
I el primer progressiu compartit
I les primeres posicions, amb els germans Coca i en Jordi Muñoz de groc.
En Juanma, també ha fet el progressiu i la Sandra.
I també tenim a en Mosqui, que de tant en tant ve, donat que entre nosaltres hi té moltes amistats.
I a les pujades també riem: l’Eva, Juanma, Carles i Eva Cantero
Dues noies què no sabem els noms, al costat d’en Victor E.Martínez, un esportista dels més forts que podreu conèixer i que combina bicicleta i córrer
Laura Fabra i Ignacio Bravo, amb el seu gos, que l’ensenyen per apuntar-se a curses anomenades canicros
nebot i tiet, Manel i Emilio, unes de les persones que sovinteja més assíduament els entrenaments en grup
Just al moment que arribem a l’aparcament del bosc de Can Deu, amb l’Albert Galan en primer terme
Reprenem la marxa, de cara al darrer progressiu de la jornada
EN Marc Roure, el nostre Mossenaire Jardiner, també provant-se al progressiu.
Identifiquem als mossenaires nous, tots aquells que son drets
I també il·lustres mossenaires, no m’ha quedat el nom: crec haver entès en Benavides, Sap greu. Ens ho aprendrem
El moment clàssic familiar dels nostres entrenaments de fa molts anys: la foto on hi som tots.
Volem destacar el fet de què cada vegada més noies tenen com a costum córrer plegades i avui ens han fet aconseguir a Can Mossenaire el nostre personal rècord
i a punt de fer el salt
Tenim dos dels corredors actuals que on van assoleixen les primeres posicions. Avui se’ns ha donat a conèixer a tots nosaltres en Jaume Domingo i ens hem retratat per copçar aquest moment, al costat de també un referent com en Mirabet
La familia Expósito ha animat a venir als seus millors atletes, i de color taronja el nebot que s’estrenava a córrer als costat del seu germà, ben bé al mig de la fotografia
més fotos que ens ajudarà a tenir un bon record d’aquesta jornada única.
El dia abans en Jose del California ens anunciava la presència d’un atleta impressionant, i no tan sols com a atleta de prestigi i que fa grans marques i té un currículum ampli, El que ens ha cridat l’atenció és el que ens deia en Jaume: cada any es posa al capdavant d’una cursa amb l’objectiu de què tots els diners recaptats van a la lluita contra el càncer, i ho fa amb cor i ànima i ha viscut el patiment amb una persona que estima molt, el seu germà que l’ha patit. Et desitgem el millor per a tu i la teva família i que tot et vagi bé a la vida.
Hola em dic Jaume Domingo Soler, i sóc un amant de l’esport!
Quan tenia onze anys, el meu pare em va comprar una bicicleta de carretera, i em va dir: fill toca fer algo d’esport, i l’home em va enchufar en un grup de ciclistes. Jo era una persona que no coneixia l’esport, però aquelles sortides amb bicicleta em van anar transformant físicament i com a persona. Recordo els primers anys, que sempre era l’últim del grup, però va arribar un dia que la cosa va canviar. En Jaume va fer un canvi radical i, fins hi tot alguns em deien el màquina. Però ho vaig deixar degut a la mort d’un companys de grup a la carretera. Després vaig córrer uns anys amb la JAS -Juventut Atlètica de Sabadell-, però la pista no era l’ho meu. I vaig anar a parar al CNS -Club Natació Sabadell-, on en vaig començar a introduir en el món de la ruta, i aquesta época és quan vaig conèixer el meu entrenador, José Sáchez Pérez, que molta gent el coneix com a “GUANCHI”. Ell ha estat el meu mestre, el que m’ha ensenyat a córrer de veritat. Amb ell vaig començar el 1999. A partir d’aquí vaig començar a córrer de veritat! No sóc professional però ell m’ha fet córrer en unes marques que crec que són prou decents: una hora set minuts en mitja marató, dues hores i vint-i-sis minuts en Marató, catorze minuts i cinquanta segons en cinc mil metres pista. He quedat tercer en el Campionat de Catalunya de mitja marató -sènior-, tercer en deu mil metres pista en el campionat d’Espanya -M35-, campió de Catalunya de deu mil metres pista -M35-, tercer de Catalunya en deu quilometres en ruta -sénior-, cinquè en el campionat d’Europa de curses de Muntanya -on vaig córrer per Espanya i vem fer or per equips- …
Bueno això és una mica el meu currículum -em podria allargar bastant més però crec que ja us en feu una mica la idea-.
Fa temps que en José Exposito -California Sports-, que és el meu club actual i de fa vuit anys, i que és com casa meva, que em deia d’anar a rodar algun dissabte al matí amb un grup de gent molt maca i sana, al costat de Terrassa, però es clar jo entreno cada dia, menys els dissabtes, i a més a més tinc el handicap de què tinc quatre filles, i la més petita té un any, i és clar si el dissabte que és l’únic dia que no tinc entreno li dic a la meva dona que m’en vaig a correr! puc sortir “escaldat”. Però el dissabte passat després de plantejar-l’hi carinyosament a la meva dona va poder venir a correr a Mossèn Homs, i la veritat és que em vaig quedar sorprès i alhora emocionat de l’ambient sa i magnífic que hi ha entre tots els que quedeu cada dissabte “A LES VUIT DEL MATÍ” a MOSSEN HOMS!!! i com amant de l’esport i sobretot del córrer US FELICITO A TOTS!!!! i de segur que em tornareu a veure algun altre dia. Dona gust anar a córrer amb gent de tan bon rotllo. Gràcies a tots i a totes, i a tu Josep, per haver-me donat l’honor de fer-me “MOSSENAIRE”.
Gràcies a tots i a totes, a i un consell, FEU DEL CORRER LA VOSTRA FILOSOFÍA DE VIDA, ja que en ell trobareu la força pel dia dia. Salut i Kilòmetres!
|
|
|
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Comentaris tancats a Nou rècord femeni “Mossenaire”
