03 oct. 2013
Sempre és un dia especial
No és un dia qualsevol: és un dia que prop d’una vuitantena de persones entrenen plegades, que corren de costat i es fan costat; és un dia especial i s’entén. Tots gaudiu de la companyia i enceteu un cap de setmana gaudint d’aquella conversa que vau deixar a mitges la setmana passada, de l’amic que veieu un dia per setmana, de respirar aires nets amb paisatges verds, camins sorrosos, amb olor de terra mullada i de plantes, del cel blau i sobretot amb l’excusa que creieu que fent esport es fa salut; i n’estem segurs. El més saludable és fer-ho d’aquesta manera, amb un multitudinari acompanyament i amb un dels pocs projectes què heu aconseguit amb la vostra presència i aportació que sigui únic i cada setmana sou vosaltres mateixos que a les persones estimades en destaqueu les virtuts i estem segurs que durant la setmana poc o molt hi pensem què algú nou ens acompanyarà i tenim l’esperança que aquesta persona nova, ens faci més gran el projecte. Una bona excusa per conèixer un munt de gent, de bona gent que sense aquest invent ni tan sols sabríem que existeixen. Sou molt importants i ho sabem i omplim un full de les pàgines de les nostres vides plegats.
Gràcies a tots.
.
Recordem trobades multitudinàries i avui és una d’aquestes, amb molta gent nova. Sigueu tots benvinguts i vingueu sempre que us vingui degust sense cap mena de compromís.
I ens endinsem al torrent de la Betzuca, per un bosc proper a la residència de gent gran de Mossèn Homs
després de passar per la cruïlla on ens reagrupem amb en David i la Isabel al capdavant
En Carles Salmeron i en Marc, què un dia ens va convidar a casa seva a la “Jardineria el Roure”
José Luis Coca i a la seva esquera l’Òscar
I gaudint, com la setmana passada, d’en Josep Maria Antentes, amb gorra, que la setmana passada ens va regalar un bonic escrit. Al davant en Carlos i de blanc en Lizandro
I de mica en mica anem deixant l’àrea del centre d’interpretació mediambiental de Can Bon Vilar
I noves mossenaires i reconeixem a l’esquerra l’Ana Chamorro, de tota la saga de corredors d’una família on corre tothom
enfilem el camí del golf
Jordi Folch i Carles Pérez
llocs molt nostres i on ens hi trobem bé
detall “MOssenaire” : les anades i tornades de la gent que ens fa costat, com la Sandra i l’Óscar
En Sergio Expósito ha fet el progressiu en primera posició, després de fer la recta a tota marxa i en segona posició en Marc Miquel, que sempre li agrada provar-se
Fem tan bulto, que els vianants estranyats baixen de la vorera per deixar-nos passar
En primer terme en Jordi Davi, a qui demanarem el dia que s’estrenava de Mossenaire, si ens feia els honors de ser el mossenaire d’honor
Espectacular paisatge, amb els que fan el segon progressiu a les posicions capdavanteres
La Carme hores d’ara, sabem que ha patit un accident a l’ull, mentre treballava i que va tenir d’anar a urgències. Esperem i desitgem una ràpida recuperació des d’aquí
En Jordi Davi gaudint d’un entrenament diferent, seguit per la Sandra
En aquest progressiu han estat les posicions capdavanteres per dues fèmines, de mossenaire la Maria José Merino, i la Isabel de Castellar, vestida de California Girl amb en Marc Miquel
I més amigues que s’estrenen, del multitudinari grup d’entrenament de les California Girls
El nostre mossenaire d’honor fent el progressiu de pujada
El Mosseniare de verd que va al costat de Lizandro, s’estrenava avui a la trobada
L’Antoni Amela i en Joan Forte, també fent la pujada
En Robert què viu a Sabadell i és de Castellar, sempre que pot s’apropa a entrenar des de fa molts anys
destaquem a les nostres noies Mossenaires i els hi demanem que es posin dempreus
destaquem als mossenaires nous i demanem que també es posin drets per diferenciar-los de la resta d’amigues i amics
i tormem cap al camp base, per llocs prou bonics per incitar a córrer
En Marc Roura, dels Mossenaires més antics de la colla, en bona forma.
Daniel, amb el 89, s’estrenava de la mà de l’Ignàcio, ja que es coneixen donat que tenen exemplars canins impressionants i d’aquí que es van conèixer. Fantàstic fotografia
Encara que el rècord ha estat aprop, en Juanjo ha retratat a totes les noies. Hem quedat amb disset i el rècord el tenim a divuit. Per poc, encara què segur que el farem un dia d’aquests. Gràcies noies!
Un dia vaig rebre un missatge què em preguntava entre setmana a quina hora entrenava. Li vaig dir que els dimarts i dijous quedava amb una bona colla, els Egaramossenaires i sense dubtar-ho un dia es va presentar. Sempre li dic que em recorda un familiar meu, el cosi Albert de la meva dona, i a més és un gran bon jan i con si res fa proeses esportives de les quals pocs se n’ensurtirien amb tantes garanties com fa ell. Si el seguiu una mica, veureu que li encanten les proves dures i que aprofita qualsevol moment per pujar muntanyes i fer llargues marxes. Molt contents de gaudir de la teva amistat i aprendre del teu bon tarannà. Gràcies!
Avui ,desprès de 1 any anant amb els egaramossenaires,i estar a Terrassa m’he decidit anar a veure l’ambient de mossenhoms,fantàstic ,bon ambient i sorpresa!!! En pep em fa mossenaire d’honor,quina il·lusió .
Sobre el córrer i la muntanya ,començo en serio a gaudir d’aquest deport ara fa 8 anys quant decideixo deixar de fumar 2 paquets diaris ,havent passat un pneumotòrax i una tbc pulmonar, la decisió mes sabia de la meva vida .
Un cosi em diu de fer una marató de muntanya ,i apa cap a Berga ,i aquí ja va ser un no parar .
No recordo com vaig anar a parar amb els egara ,però ja es una necessitat,una setmana sense anar i falta algo.
I ara al mossenhoms ja sempre q estigui per aquí no m’ho perdre,em va encantar ,i de casualitat em trobo amb un familiar (Joan) ,això es el q te aquest esport…moltes gràcies Pep alma mater !!!! De debò….
Salut i muntanya
JORDI DAVI
|
Comentaris tancats a Sempre és un dia especial
