16 maig 2013
Pep i l’aniversari sonat: els 50
Avui la persona que està darrera aquestes lletres, posades darrera l’una de l’altre, no sap pas com fer un crònica curta, per què hauria de fer mil agraïments i no pas fer-ne un de petit i escarit i genèric d’aquells tan suats de “gràcies a tots”.
Com que no us vull avorrir a la tropa i, segur que ho faria, ho resumiré dient me’n adono que del projecte d'”entrenament en grup” molts creieu encara molt més que jo o tant com jo, i segur que sou absolutament molt més responsables que passin els anys i la família creix i s’estima. La família “mossenaire” te molta gent que vetlla per què l’invent, que hores d’ara segurament és únic al món mundial, te a persones com l’Anna Cos Morera i tants amics que la tenen com amiga, germana, muller, mare, filla i d’una família que traspua bondat, i que saben que te un cor molt gros, com la de qualsevol atleta que fa anys que es passegi per l’atletisme de fons, com ella fa. No en se detalls, però segur que us ha anat dient que avui a qui escriu se li tenia de fer una sorpresa, i de us podeu imaginar que me la que m’heu donat. Bé, ara ja puc dir que vaig tenir un un bon ensurt i que us renyaria, per què no soc ni molt menys mereixedor de tal honor. És més, tenia a gairebé tothom avisat que no volia ni regals ni sorpreses, que soc molt tímid i aquestes coses em fan posar vermell, quasi tant com la gorra que tinc costum de portar des de que tinc us de raó “atlètica”.
Agraïments forts i grossos a tots i cadascú de vosaltres, tant els que heu vingut com els que hi volíeu estar, com els que heu aconseguit fer que gràcies a aquest invent la vida és més interessant i divertida. Una cosa tant senzilla com és quedar per córrer plegats tots els dissabtes és per mi, hi ho dic carregat de sinceritat, totalment vital.
Les persones tots sabem identificar les amb les que ens hi trobem bé i es per això que entre tots vosaltres he trobat aquest caldo de cultiu on han nascut i neixen històries de tot tipus, i la majoria bones històries i tot gràcies a aquest invent amb el que hores d’ara ja no sabria passar i és el de poder-vos veure molts dissabtes.
Bé; no és que em faci especial il·lusió fer cinquanta-anys. si fos a triar, preferiria vint, però he tingut una vida amb molts moments feliços i el del dissabte en va ser un: però no m’ho torneu a fer que aquest projecte no es cosa meva: jo tan sols faig fotos i escric un diari atlètic i no te cap més mèrit.
Que amb salut tots continueu les vostres vides amb molts projectes i que si pot ser la majoria s’acompleixin i que amb l’excusa de córrer puguem continuar mantenint aquesta relació. Mooooltes Graciesssssss !!!
Avui el cel amenaçava pluja i la idea era fer la fotografia al començament, per si la cosa es complicava: i, clar que es va complicar: jo no sabia res del que m’esperava
La llarga fila de persones que trien entrenar en grup
Després del primer progressiu ve el segon re-agrupament, per continuar tots plegats pel tercer progressiu
Mª José al capdavant del segon progressiu
Beni i Carlos, aprofitant el ritme i la bona conversa
i després de deixar l’àrea de lleure de Sant Julià d’Altura, anem a la recta on podrem fer una nova prova d’alt ritme
i ara toca anar amunt i avall recuperant-nos i re-agrupant-nos
de vermell, en Joan que es va estrenar fa poc com a mossenaire
i en Carles Junca, ens porta al seu bon amic i avui ja mossenaire nou, que esperem repeteixi: crec recordar que Xavi. Quan porti un any entre nosaltres… segur que si
En Lluis posant-se bé el casc
En Miquel, Joan i Manolín:
I un bon record amb la Marta, que s’estrena en entrenaments de 10 quilòmetres, i fa poc va fer la seva primera cursa pels carrers de Terrassa a la Cursa de California Sports.
Aquí encara no tenia ni idea del que m’esperava, tot i que Manolin m’ha pres la càmera
gent aplaudint i músca dins del cotxe d’ent Toni del Moral
En Toni amb la música del per molts anys a tope
genoflexió fins a terra per tothom que m’ha dedicat aquest dia inoblidable
l’era de Torre Mossèn Homs, gairebé se’ns queda petita per tanta barreja de sentiments.
un pastís excepcional. Un corredor omplert de xocolata, boníssim amb dues espelmes amb un 5 i un 0 , al capdamunt una gorra comestible de color vermell. Impressionant, original i emotiu
I un corredor amb gorra vermella: guauuuu !! i tan ben acompanyat d’aromes d’amistat
La meva beguda favorita: cava, amb amics
Prop de l’Anna, veritable protagonista i promotora d’amistats, entrenaments i sobretot, estada darrera d’aquest aniversari, junt amb la seva família i tots els que li heu seguit el joc. Només tinc que paraules d’agraïment per vosaltres, si prometeu que no ho fareu més.
el metge, en Julio José Navaz, que a part de ser una persona excepcional, ha portat moltes vegades a un ritme precís per millorar marques a competicions. Molt agraït que hagis vingut, com tots, està clar.
Eva Cantero ens regala les seves fotografies
Crec que aquest dia es suma a aquells que son més importants de les notres vides i sobretot: per què no en soc mereixedor de tantes atencions. Tal com us vaig dir: sou la meva família.
Abans de sortir l’Anna ens ha comentat que ha vingut un familiar seu, un cosí, d’Alacant i que a més està aquí i ha ve a córrer. A l’hora de la fotografia de família de família ho destaquem i no trigo ni cinc minuts a demanar-li si vol ser el “mossenaire d’hornor” al que sense dubtar-ho, diu que si. Diríem que serà el nostre “Mossenaire Alacantí” . Ja veureu que com d’interessant és el que ens dirà.
Soy Marcel de Alicante y tengo familia de Terrassa . Me alegra un montón haberos conocido y haber pasado una mañana fantástica corriendo por las montañas de
Terrassa a vuestro lado . Soy aficionado y practicante de deporte desde “toda la vida” , y siempre me ha gustado salir a correr , y dentro de las posibilidades , hacerlo en contacto con la naturaleza , en Alicante tengo la playa y montaña, pero correr por estas montañas tan verdes , con tanta gente , y con ese espíritu tan deportivo y social tiene un sabor especial.
Actualmente estoy estudiado INEF, y desde esa perspectiva , me parece una idea fantástica y super enriquecedora salir a correr en grupo , independientemente de la edad , estado de forma , federado o no en algún club etc.. y poder hacerlo de manera conjunta y con un ambiente tan lúdico , es lo que denominamos en nuestra jerga “deporte para todos” , está teniendo una gran aceptación en la sociedad y pienso que va ir a más , espero poder tener mas “escusas” como comuniones y bautizos para volver a correr y disfrutar de un precioso sábado con tan buena compañía y tan fantástico lugar.
Animo a todo el mundo que pruebe con esta manera de disfrutar del fin de semana .
Un saludo con mucho cariño de un “mossenaire ” de Alicante.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
- Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂
No hi ha resposta
