26 març 2013
Què bé m’ho passo amb els “Nenazas”
Entrenar sol, ho he fet moltes vegades, i fer-ho rient tota l’estona: molts diumenges. Riure és bo per la salut i a més un diumenge a primera hora.
Tinc que ser a les deu a casa, per què llavors, amb la meva dona, la Marisol, ens baixem tracks i fem racons del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Algun dia d’aquests penjaré alguna cosa.
No solc decidir fins a darrer moment, i la colla dels Nenazas Running Club” fan la convocatòria el dia abans i tot dien d’anar al troncó: vaig pensar que m’anava bé: pujar corrent des de casa tres quilòmetres fins el punt de sortida i fer-ne uns quinze més per llocs que m’agraden molt, i tan ben acompanyat estaria bé. Però a primer hora l’amic Pablo, ja deia que no li donava temps i el grup anava cap un recorregut incert. La característica de sortir amb aquesta bona colla, és que saps amb qui surts, però no saps amb qui tornaràs, per què a molts encreuaments els seus integrants es van dissolent.
La meva intenció era anar amb el nucli dur: el que va més lluny on hi ha en Tomàs, David, Antonio, Joan, Toni, Ilde, Lluis, Josep ….
Ha estat una volta apte per a tots es públics i no cal dir que han aconseguit fer-me gaudir, què és del què es tractava.
L’Antonio Codina i en Sebastian Chamorro son els que porten gairebé sempre la part gràfica. L’Antonio és molt conegut als grups per anar sempre fent fotografies, que ens fa allargar el record del moment passat i que esdevindrà irrepetible.
En Tomás Sánchiz, te aquella capacitat de fer-te riure en algun moment de l’entrenament. Avui m’ha fet gràcia quan el Toni Del Moral l’ha fet retornar a buscar als que anàvem més endarrerits, a l’estil “mossenarie”, què de fet també ho és.
Deia “me lleva loco, para adelante y para atràs: me quedo aquí con la manada” (ha dit més o menys)
De la Plaça de Can Roca surten moltes colles d’amics i segur que en totes t’hi trobes bé: ho he pogut comprovar. Jo amb “Las nenazas” em diverteixo moltíssim.
Com que sabien que es produiria el primer tall, aquí fotografia de record als entorns de l’Ègara
El primers a pujar a Can Candi
Fotografia amb l’automàtic, on som tots els que anem plegats.
Joan Muñoz
Josep Serrano
Lluís Gallego
Al costat d’en Tomás, que igual que jo no se’ns dona massa bé els camins de muntanya
En Toni Del Moral, com en ell es costum, va amunt i avall a buscar-nos
I aquí en contra-direcció pujava en Sebas
Cap a la font de Can ROure
EN Joan i en Lluís aquí ens deixen
Què fa en Toni ? una mena d’estirament. Què fa l’Ilde ? un altre mena d’estirament
Hi ha moments en que els uns i els altres fem dissertacions ja sigui de la vegetació com d’itineraris: aquest és el cas
En David, amb el que tinc la sort d’entrenar tantes vegades, ja sigui com a Mossenaire, com a Nenaza
En Tomàs ens farà passar per darrera les torres dels Lao, on hi ha càmeres i i que si fos de nit s’encendrien els focus
En Josep es disposa a córrer pel camí de la Matagalls, per on també passem
I finalment, retornem pel camí del Monjos que durà fins a la Q8 i on afirmarem que: “Què bé m’ho passo”
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
- Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂
Comentaris tancats a Què bé m’ho passo amb els “Nenazas”
