31 març 2013
Can Palet – La Mola, corrent està clar !
Un Egarenc per anar la Mola no necessita cotxe. Senzillament, enfilar el camí i anar-hi. Per un senderista o corredor com nosaltres ens valen les ganes d’anar-hi i esdevé un exercici senzill. Ens fa gràcia quan algú fa cares d’impressió, quan ho expliquem: és senzill i més tal com ho hem fet avui.
No calen grans plans: ahir mentre pujava en direcció a l’entrenament habitual amb els amics mossenaires li ho comentava a en Toni Del Moral i ell sempre m’anima i en poca estona teníem el pla prefixat. Com que ens agrada anar-hi amb amics, ho posem a la xarxa i per sort en Quim Gallen i en Climent Palet s’han animat i han fet de nou que gaudíssim de valent. Coses senzilles i un dia fantàstic. Encara que amb el canvi d’hora representava que matinàvem força; és una avantatge ja el diumenge es fa molt més ben aprofitat.
El pla era pujar pel costat de la riera fins a Matadepera i llavors per dins la urbanització fins a Can Robert. Pujant per la pista fins a trobar el corriol de l’abella, parada turística a la cova del drac i continuar fins a coronar el cim.
Dalt la sorpresa de trobar-hi bons amics: en Miguel Moreno de Sabadell i el meu veí i amic d’infantesa en Marc Garrofé, primer persona que recordo que practicava, dins les meves amistats, taekwondo.
Unes fotografies de record, menjar-se la taronja i baixar pel camí dels monjos.
Allarguem una miqueta per ensenyar als meus amics una pista que m’encanta i baixar per la canal de les bruixes.
Arribem a la urbanització de nou i al costat de la riera per un molt bon camí fins a la Masia de Can Torrella on ens retratarem al costat del que queda d’un atrotinat carro dels d’abans, aquells que eren arrossegats per cavalls.
Converses durant tot l’entrenament i tot ha sortit rodó: és més: he clavat fins i tot l’hora que havia previst arribar a casa; què més es pot demanar ? Tan sols agrair la companyia sense la qual no hagués estat tan i tan bé i sobretot a en Toni, que em va fer animar ràpidament a fer aquest entrenament que algú podria qualificar de dur, però que l’he trobat fàcil. Segurament em passo tanta estona enraonant que no m’adono que corro. Gràcies amics !!!!
Personalment porto deu quilòmetres en aquest punt, i en Toni ha sortit de la plaça de l’aigua i en Climent i en Quim de la Q8
Al nostre pas per Can Robert
deixem la pista i aviat enfilem per l’abella
En Quim patia per què no es coneix prou bé i no sap que és un alleta amb unes molt bones condicions
Una mica de turisme de Cova del Drac
In fraganti
En Climent ens convida visitar la cova, i tan sols en Toni s’enfila. Amb en Quim ens ho mirem amb prudència
Si des d’aquí es veu bé, no cal pujar, oi ?
I en Quim arriba al cim
I ens hi trobem bons amics, com en Miguel
Retratat a un Sabadellenc amb un paisatge tan Egarenc, és el que s’ha cercat a l’hora d’immortalitzar-lo
I el meu amic d’infantesa, en Marc Garrofé, arriba caminant, com fa moltes setmanes
Instants després encendrà el seu Rosli, que de bona gana m’hi enganxaria, rememorant velles històries meves de fumador. Encara m’agrada l’olor.
Fotografies obra d’en Quim
I els hi presento el canal de les bruixes, que cap dels tres amics no coneix
En Toni em vol prendre la màquina de retratar
El que ha costat fer aquesta fotografia !!!
Hem trobar el carro del Manolo Escobar, a Can Torrella
i l’amic Cardona entrenant: entrenaments secrets de cara la temporada estival
Entrenament finalitzat amb un molt bon record. Ha estat un plaer anar-hi al vostre costat.
Hi hi molts egarencs que pugem des de casa caminant i corrent, però hi han molts més que no ho faran mai. Només pel plaer que avui hem experimentat ja val la pena l’esport que hem decidit practicar i res millor que anar-hi amb en Toni, Quim i Climent; i tu que em llegeixes si vols hi anem el proper dia què segur que també gaudim. Gràcies per llegir-me i fins un altre.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
- Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂
No hi ha resposta
