blog d'en Pep

Anar a la font pel nostre grup no és el més habitual. Tenim força circuïts al voltant de Torre Mossèn Homs, que combinats satisfan moltes expectatives i el que realment ens omple és aquest plaer per l’entrenament en grup i les xerrades que notem es produeixen de forma continuada.

A la matinada vèiem que la pluja podia sorprendre’ns, i això ens fa decidir a pujar en direcció a Matadepera amb destí a la Font de la Tartana: un lloc acollidor on si pot anar a gaudir de quantitat de camins i des d’on es poden fer moltes d’excussions, com anar cap a Can Torras i també a la Mola, Mont-rodon i molts d’aquests turons i pujols. Travessem el poble de Matadepera, i per llocs que permeten córrer pel carrer conservant ho agradable que es fa anar-hi amb la colla.

Fem patxoca tanta bona genti no passen desapercebuts i més d’un s’atura a veure que passa. La tècnica la mateixa, d’anar-nos fent costat.

La colla es disposa a anar direcció a Matadepera pel camp dels coloms

Pocs instants abans de travessar la carretera de Castellar

Un xic de perill son els moments en els que travessem les vies compartides amb els cotxes, deixant darrera una fàbrica de gasoses: la Samy

I la filosofia del grup, la de reagrupar-nos, encara que encara no s’implanta anar amunt i avall.

Moment en el que passem pel costat de l’Ajuntament de Matadepera

Molts detalls del pas pel poble, i el nostre mossenaire nou: el germà de la que serà la nostra “Mossenaire d’honor”

El Tottu, que ens treu la llengua, ve expressament des de Vilassar i el diu que és el Sust guapo, el germà d’en Pau i tiet d’en Bernat.


Dos campions, la Carme i en Jordi Maldonado, que abans venia molt sovint. Te un gran nivell; és maratonià i aquest cap de setmana anirà a la marató de Sevilla. Li desitgem molta sort tots nosaltres.



Avui teníem també a l’Alvaro i en Fernando Del Corral





Joan Molina, vestit de Mossenaire

I ara arriba el moment familiar: el de la fotografia de record de tota la colla i que tanta il·lusió ens fa per veure’ns els uns al costat dels altres en una fotografia única i irrepetible

Sempre trobem a bones persones que ens volen ajudar, i aquest ciclista s’ofereix a retratar-nos i li voles agrair i ho farem també retratant-lo amb la seva colla; per cert anava molt ben acompanyat.

Som tots i presentem als tres nous mossenaires, als que els hi agraïm i us hi tornem a esperar, que sabem que la primera vegada sempre costa.

Anaven ben acompanyats

i l’Emilio que volia un record al costat d’aquesta bona gent.

Amb el nou mossenaire en Xavier: dos germans el dia que la Cristina serà la nostra “Mossenaira d’honor”

Feia molts dies que li demanàvem a la Cristina que expliqués coses i avui ens fa aquest regals de donar-se a conèixer a tots vosaltres i hem quedat molt contents i agraïts de saber el que fa, i detalls que desconeixíem. Des de que ens va conèixer, des de corredors.cat, què gairebé no falla mai i és més: avui ens porta un ésser estimat: al seu germà

Hola, sóc la Cristina Múrcia, tinc 31 anys, 2 nenes de 4 i 5 anys i soc de Sabadell.
Tot va començar al setembre del 2011, a la Mitja de Sabadell, va ser el primer cop que em vaig acostar a veure com corrien, ja que el meu germà feia la mitja. Va ser tal l’emoció que vaig sentir en veure la gent arribar a meta, que em vaig dir que jo també ho havia de provar. I aquella mateixa setmana vaig començar amb un plan de 8 setmanes per aconseguir còrrer 30 minuts sense parar. A la segona setmana d’entrenament, em vaig inscriure a la Cursa de la Dona, que es cel·lebraria justament al finalitzar les meves 8 setmanes d’entrenament, així ja tenia una motivació per no deixar de còrrer, i la vaig fer, i van arribar més curses de 5 km, fins al setembre de 2012 que vaig fer la primera de 10 (La Mercé), i ara que toca? doncs la Mitja, i serà el 3 de març a Montornés, el meu debut. Després? doncs potser la Marató, el 2014 podría ser un bon any, però anirem pas a pas, kilómetre a kilómetre…
Per acabar, dir que estic mólt contenta d’haver trobat aquest gran invent dels Mossenaires, perque em permet còrrer acompanyada, per camins que no sabia ni que existien, i sobretot conèixer gent fantàstica, amb ganes de pasar-ho bé! Apa, ens veiem dissabte!!!

..

Tenia moltes ganes d’anar de nou amb les “Nenazas Running Club”, després de moltes setmanes de no anar-hi, encara que tinc que dir que estic impressionat de la quantitat de grups que tenim a Terrassa i amb els que t’ho pots passar pipa: gent que decideix quedar en un punt i muntar un entrenament sempre diferent o també repetint circuits, per que el que compte és anar fent esport i corrent sentint i participant en converses que gairebé son sempre molt agradables, on predominen els acudits i les rialles.

Encara que tenen un blog, on més degust s’hi troben és en el grup de facebook, “Nenazas Running Club” on s’ha arribat a ser moltíssima gent que segueix el tarannà d’aquest. El fet més destacat i que els dona més ressò és la Sant Silvestre que organitzen persones que son dins d’aquest col·lectiu.

Això si, el que cuiden és de fer bons esmorzars on recuperen forces, si pot ser amb una bona gerra de cervesa i amb el que fa que la festa de l’esport amb l’amistat els fa, i ens fa, creure segur que encertem en triar estar envoltats d’aquestes persones que ens uneix el gustasso per tot això, la natura, l’amistat. Bé, se que em repeteixo: però veig cada setmana ho feliços sou els uns al costat dels altres. Bé jo no soc l'”alegria de la huerta” i gairebé m’ho passo millor escoltant-los.Entrenen durant la setmana i molts també fan un entrenament de gran qualitat amb el grup d’en Bartolomé Serrano, que anomena “Los Martes Con Dios” i on fan un entrenament que si no mata cura, però els diumenges surten de la plaça de Can Roca a les 08:00 i fan diferents circuits tant en direcció a l’Obac passant per l’Ègara, com cap a Can Bon Vilar i es posen d’acord al mateix facebook: el circuit és el de menys. Estant frisant per trobar-se i compartir una bona estona on la cordialitat i la broma sovinteja.

El ritme dels entrenaments, sempre que hi anat amb els “Nenazas”, va en funció de les ganes que en tinguis: si hi ha algú que vol tibar, el grup es va accelerant i s’acaba anant en un ritme exigent i gràcies això milloren i tots es posen forts. Avui li deia a en Sebastian Chamorro, que trobava que estava molt fort, i segur que és per la bona colla d’anys que com que s’hi troben bé, t’adones que es posa en forma. Quan arribarà l’estiu anirà amb en “Coto” a la Barceloneta a prendre el sol i fer-se la tradicional fotografia prenent el sol envoltat de bon beure.

Fa un parell de setmanes pensava anar amb ells, i no sabia que la majoria anaven a la mitja de Granollers i vaig demanar d’anar amb un grup que s’anomenen “SupeRunners d’Egara”, on hi tinc bons amics i amb els que vaig gaudir un munt i que avui els he demanat de retratar-los, que sembla que llavors queda un record més marcat si veus la fotografia del dia, que si només el tenim a la memòria. La filosofia és la mateixa: ajuntar-se una colla on t’hi trobes a gust i fas un bon entrenament. Una fórmula que es repeteix i funciona. Un orgull conèixer persones què gaudeixen amb el que a mi tan m’agrada.

És interessant veure com han deixat a un pinus halepensis, com a monument del que fins no fa gaire era un lloc on n’hi han havien molts més. La febre immobiliària ha trinxat llocs, però les “Nenazas” van a la idea

Juan, Tomás, Codina, Sebas, Ilde, Josep

El grup és exigent amb els ritmes: quan comença la pujada es comença a estirar el grup, però ara encara anem tota la colla bastant agrupadets

Joan Muñoz, Juan Chamorro al capdavant, amb tota la colla

Ildefonso, tot un referent ultrafondista

I en aquest encreuament, l’Antonio Codina i en Juan Chamorro escurcen el recorregut. L’Antonio, malauradament va ensopegar en un forat de l’asfalt fa unes tres setmanes i es va trencar la clavícula: ara que tornava a trobar-se bé per nous reptes als que ens te acostumat. En Juan, conegut per estar al capdavant de la cursa de Poble Nou, que tan ens agrada a tots.

En Josep Serrano, envoltat d’una propícia boira. Sempre es desperta al twitter desitjant-nos a tots “propício día”

En Lluís Gallego, revisa com anem de números, abans de la pujada que ha fet a un ritme molt exigent al costat d’en Joan i Toni Del Moral

En Sebas, dinamitzador del grup i que he trobat que està amb un excel·lent estat de forma, encara que ell va queixós i és que la colla és de nivell i els de la cua patim

La pujada al troncó l’hem fet exigent i molt divertida: un entrenament de qualitat i en Gallego ha arribat fort

I un moment merescut de relax, després de la pujadeta, amb en Joan i l’atleta de la dreta que no conec gaire

Sovint ens fem riure els uns als altres, encara que en Tomàs està molt fort i no l’he pogut aguantar el ritme de pujada. Com es diria: se m’ha anat. En David a l’esquerra i en Toni refrescant-se

En Tomás Sanchiz, un gran aficionat a l’astronomia i que córrer amb aquesta colla forma part de la qualitat de vida que vol portar. Coneixement de l’univers i un univers de sensacions al costat dels seus amics tots els diumenges

Lluís i Joan, els més ràpids de la colla al costat d’en Toni Del Moral, que avui s’estrenava amb la colla

És un dels millors camins que conec, compartit amb ciclistes

I en Tomás que segur que sap el nom d’un munt d’estrelles, no sabia on teníem a en Ramón i avui li hem ensenyat. Això si, no ha fet ni un trago. Reticent a veure de la gerra amb un verdet preocupant i la comoditat de l’aixeta li fan mirar-s’ho . M’he petat de riure amb el seu comentari al facebook “Tomás Sanchiz: Por cierto, la jarra de cristal de Bohemia límpia límpia…

moment històric: amb l’Ildefonso i en Tomás

David, Ildefonso i Toni

Avui, i per casualitat resulta que els he portat a descobrir un nou camí, i en aquest punt….

… a ens Seba i en Tomás se’ls hi ha posat aquesta cara.

I quan arribem a la plaça de Can Roca, punt de partida de multitud de grups, un de fantàstic on hi tinc un munt d’amics: els “SupeRunners d’Ègara” i que s’han deixat fer una fotografia amb tots els que han anat a entrenar junts, amb l’Andrés Expósito al capdavant

a les vuit del matí eren els cinc amics

Ara ja tota la colla, que se’ls nota que estan contetissims de sortir també tots els diumenges i l’Andrés més d’una vegada ha dit que per ell son una raó més de lluita i plaer d’anar amb gent tan agradable. Enhorabona i vaig estar encantat fa un parell de setmanes de poder compartir una matinal amb vosaltres i prometo tornar-hi.

Bé us penjo una mica els meus ritmes des de casa meva, al Vapor Universitari, passant per Can Roca i el Troncó per si mai voleu venir amb mi a fer-ho o voleu anar-hi pel vostre compte. És i ha estat per mi durant any el meu “recorregut estrella”

http://connect.garmin.com/activity/274524173

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4006338