17 gen. 2013
Mossenaires passant per l’hípica
Una fotografia amb cavalls, un animal tan noble i tan fet als humans, diria que tan humanitzat, un ésser esvelt, una presència imponent i sempre lligat amb el transport, la càrrega i que tan ha ajudat a la humanitat i en una època, en les feines del camp i que va ser essencial i que ara només és luxe per algunes persones que se’ls estimen i els tenen per sortir a passejar i que els veiem aquí, en aquest lloc, per tenir-los ben cuidats. Gairebé cada setmana hi passem prop i avui, de nou, ens hi retratem, prèvia sol·licitud de permís a un dels treballadors.
éssers que correm,els uns per gust i els cavalls quan els treuen a passejar
Després d’uns instants previs on fem allò que tan ens agrada, retrovar-nos de nou els amics i fer la primera xerradeta, ben abrigats, donat que sembla que l’hivern avuí si ja es feia palès.
retrovar-se els tres amics cada setmana.
en Xavi Miquel, de http://www.tremik.com , que fa una bona colla d’anys que no falla
En Valenzuela, que torna a venir, al costat d’en Mariano, què també per problemes de mal d’esquena, no podia ser entre nosaltres i avui l’hem tingut
I encarem cap el Torrent de la Grípia, a veure si l’intents fred ha enfarinat de escartxa l’herbe del camp
En Sergio, que amb la seva muller, Mª José, venen expressament des de Vacarisses a rodar
tancant el grup en Josep Vandellós i l’Anna Cos
l’Eva i en Lluis
Tensi i Javi Colado
En Pau Sust, que aprofita els caps de setmana per entrenar força i l’endemà tot sol anava per Aiguafreda per circuïts que li encanten
José Expósito del Califòrnia Sports, que es manté en molt bona forma
El tiet Emilio i Sergio, també baixant torrent avall
En Lluis, i germà de la Tensi, que ara ve cada setmana
La Marga, que quan fa setmanes que no ve ens troba a faltar, al costat de Juan Romero, que va ser mossenaire d’honor fa tres setmanes
Ben embolcallada, la Rosa Cos, que tot que camina més que no pas corre, va gairebé al nostre ritme. Llavors si pot fa alguna drecera
La colla que veieu ha estat els capdavanters del primer progressiu que hem fet; en Miguel, Carlos, Marc i José Manuel
Com veieu, l’espera al grup la fem anant amunt i avall: amb la denominada “filosofia mossenaire”
En Mariano, que costa de conèixer tan abrigat, content de poder córrer
En Pau i en Robert Herrero, a punt d’arribar a la cadena, abans de passar el pont del tren de rodalies
Javi, Marga i Joan
I en el segon progressiu, que hem fet, el que va fins al revolt de l’hospital de Terrassa, en Rafael Atienza, Jose Carlos i Antoni Gallardo, que s’ha volgut també provar un xic
I anem arribant, amb el Miquel què també ha accelerat
Com veieu, anem més aviat abrigats, i amb guant blaus i ben abrigat, en Xavi Vilanova, que ve expressament des de Sant Quirze
Aquesta recta ens agrada veure el palauet de Torrebonica
La Tensi li agrada tancar el grup, i ja fa tot l’entrenament corrent
En Xavi Miquel de perfil, i en Juan de cara en un lloc que ens agrada
José, MªJosé Merino, Lluis, Xavi, Pau: símptomes de bona amistat
Ens hem aturat a retrar els cavalls, i de passada per què no sortir-hi nosaltres. No tothom te la sort de tenir tants llocs bonics i s’ha de guarda els records
I en Manel Expósito, com que no podia córrer per lesió, ha preferit caminar amb dues acompanyants que no tenim el plaer de conèixer encara
Sempre hi ha un dia que ens ve en Guillermo, que ens deia que ja passa de la seixantena d’edat, però que sempre el veiem igual
En Joan Forte que ens saluda i que a l’endemà aniria a la mitja de Sitges a fer 1h44 i al que felicitem
l’Antoni Gallardo, que ens fa patir que no recaigui després de l’operació, ja que és molt valent i el veiem volent-se superar en tot moment
Sergio Expósito, que el veiem a molts progressius passar-s’ho bé
i de les tenebles aparèix un monstre
En Miguel, fa molts dies que ve i també el veiem fort a tots els progressius
l’Antonio Rubio, amb gorra, que a l’endemà entrenant per la mitja de Terrassa i fent el mateix circuït va establir una millor marca personal amb 1h40
i tots dos sortirem a la foto
La fotografia de família és aquell moment que hi som tots i que sempre és diferent; avui per exemple ha vingut en Gullermo, que ve un o dos cops l’any i sempre tenim visites d’amics que venen quan poden; com en José Manuel Garcia Cabello , que també s’ha apuntat al progressius i que combina temporada de bicicleta i temporada de córrer
I en el canvi posterior de la foto, el que ha tret el geni ha estat en Diego Garcia , tot un referent i gran campió
I al costat d’en Sergio, tenim en Diego que en el segon progressiu també ha premut l’accelerador i ara es disposen a fer de “mossenaire”; anar a buscar la colla
La rotonda que és porta de dues grans instal·lacions: el golf del Prat i la hípica
Després del progressiu, veiem com ve un xic de repòs, amb el dos Joseps.
I fotografies a-t’hípiques
I les nostres fèmines; l’Eva i la Mª José
un que passava per allà
en Xavi Miquel de http://www.tremik.com , que ens fa un descompte i en fa sillons a mida.
l’Alberto, amb un estil impecable: finalitzant l’entrenament
Un dia vaig conèixer l’Anna per què es va apuntar en un altre projecte que portem, l’Arec. Des d’aquell dia no havíem entrenat junts i un dia, va començar a sovintejar i a venir a fer aquests entrenaments en grup i li demanàvem que ens expliques una mica per conèixer-la tots plegats i per què sabem que li encanta córrer i que te reptes propers. Ella ens explicarà coses, però segur que ha estat i és una gran esportista i ens omple de satisfacció que trobi el projecte i se’l faci seu, com tots vosaltres. Merci Ana !
Ens deia l’Anna i li preguntàvem si faria la mitja de terrassa.
Soc l’Anna maria Muñoz i aquesta afició de córrer va sortir un bon dia en el que una veïna em va demanar que si l’ acompanyava a sortir a córrer per el Vallparadís….i aixi fins ara que aixo deu fer uns 8 anys..
Ara jo em començo a preparar una miqueta mes per a veure fins on puc arribar:).
Trobo que el córrer m’aporta molt… i tot es positiu.. a més de conèixer-me a mi mateixa una mica millor conec a gent fantàstica que es mereixen tots els meus respectes, perquè aquest esport es molt sacrificat
Cadascú te un repte diferent, el meu es poder fer-ho sempre….
I, si…intentaré fer aquest any la mitja de Terrassa… en el temps que es mereixen els meus entrenaments… ni mes ni menys.;) i que surti com surti crec que estaré contenta.!!!
Gracies ¡¡¡¡ petons¡¡¡
..
..
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂 |
|
|
|
|
Comentaris tancats a Mossenaires passant per l’hípica
