29 gen. 2013
Mitja Marató de Terrassa en 1h29
Jo he gaudit com sempre a la mitja de Terrassa, patint més del compte: tot sigui dit.
Ha estat divertit aquestes darreres setmanes, pels entrenaments que hem fet envoltats d’amics i gaudint de la tranquil·litat dels carrers de Terrassa de bon matí.
Avui l’hora de la veritat;
No faig gairebé curses i donat que al grup del facebook dels “Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs” , l’Associació que organitza la mitja feia un sorteig d’un pitral i em va tocar, doncs m’ho vaig agafar com objectiu.
Els entrenaments per la mitja he gaudit d’allò més, sobretot de la gent que m’heu fet costat.
Fa un parell de setmanes vaig gaudir d’una taula rodona amb savis del nostre esport i com vau poder veure els seguidors de blog, el primer tinent d’alcalde, el Sr. Alfredo Vega, em feia entrega, en nom de l’Associació del pitral, el qual em va fer força il·lusió.
Tocava, ara si, anar a fer la mitja i gairebé tot era a punt.
Instants abans, junt amb moltes amigues i amics, i per evidenciar la bona sintonia que hi ha entre nosaltres, ens fèiem una multitudinària fotografia, on hi faltaven molts amics i no n’hi sobrava cap.
La sortida, sense cap problema; tan sols notant una molèstia al bessó esquerra, d’una antiga lesió, que em preocupava, però que em deixava anar fent.
Em veig envoltat dels que van amb la llebre de l’1h30 i els veig a patir per què els primers quilòmetres estaven moguts. Aquests estaven desplaçats del lloc correcte i no sabíem si el circuit seria més llarg del compte, i que al final s’ha evidenciat que si, la gent feia notar al acabar i posteriorment a les xarxes socials, que havíem fet metres de més i que ens feien anar, als que fem números, de corcoll. Jo em refiava més del gps i va arribar a haver diferències de fins a tres-cents metres, que em va fer embolicar els meus ritmes i fent alguna acel·leració per adaptar-me al circuït, què afectava. Ja ho se; no te importància, però si t’agrada fer números: no quadraven.
Al quilòmetre setze vaig aconseguir recuperar aquests tres-cents metres i em coincidia el pas per quilòmetre amb el que jo desitjava. Però, oh ! encara que em vaig desanimar, donat que volia entrar a la Rambla d’Egara amb una mica de marge de cara a tota la pujada i sobretot el tram de l’avinguda i complicada pujada del 22 de juliol.
Es va confirmar que vaig perdre tot un minut que ja vaig ser incapaç de recuperar. Els que m’envoltaven segur què em sentien cridar, amb el meu habitual crit d’ànim i al final el repte no l’he aconseguit, però en canvi si que he gaudit de tot el ha estat aquestes setmanes de preparació i el dia que hem tingut tots plegats, saludant a munt d’amigues i amics.
El que si he pogut notar que és un esport meravellós i l’escalf de molts, i què la gent ens animem els uns als altres i que vas pels carrers gaudint d’un ambient fantàstic, sobretot per les zones més poblades. Gairebé a tots els llocs hi havia algú animant i encara que ho fem per plaer, poc ho molt tots patim per què posem el nostre organisme a prova tots i cadascú de nosaltres intenta donar al màxim i fer-ho bé.
Primer agraïr-te que hagis volgut llegir-me; a l’Isaac Otero que va comptar amb els “mossenaires”, als amics amb el que hi entrenat, a tots i cadascú d’ells, a les persones que mentre corríem ens feien costat, tant de públic com dins al circuit, als meus fills, nebots i amics que han vingut expressament a animar-me, i ens animaven: i tant que animaven.
Imagino que parlo en nom de molts de nosaltres, i el que esteu aplaudint i cridant, ens feu córrer més i ens feu sentir “una mica importants” uns quants instants, tot i que en el meu cas d’important no en soc gens ni mica.
Res que m’ho he passat pipa. Què córrer és el meu descobriment i que tot no he fet 1h28, he fet 1h29. Ja estic de cara a la paret castigat, au !!.
Passant pel barri de Ca n’Anglada, molt ben envoltat i amb il·lusió
Ja amoïnat amb el temps, però sense defallir passant per Bon Aire
La rotonda de la carretera de Rellinars, fent càlculs i sentint-me encara fort
Quan passem prop de meta i encara ens queda anar fer un tomb divertit per l’Avinguda 22 de juliol,
Concentrat i prenent-m’ho seriosament i endevino darrera a l’amic Climent amb el qui tindré el luxe de fer l’arribada
Agraït de debò
Un company, el que no tinc el gust de conèixer, però amb el que vaig força estona
Aviat s’acaba aquest gustasso de córrer per avui
Al costat de grans atletes, millors persones, amb els que hem compartit cents de competicions, com en Joan Muñoz
A punt de fer el darrer revolt al costat d’en Joan
I tornant anar amb el meu company desconegut.
I l’arribada amb en Climent, com va passar a la Festa Major de Terrassa. S’està convertint amb un feliç noticia tenir aquesta arribada amb un dels puntals de “Pantaurells de Terrassa”
Video: http://youtu.be/qmvoOIMNmXU
Retratat amb autèntics campions; tots tres. En Toni Del Moral, Toni Fernàndez i l’Oriol Farré
I si per tot això fos poc, el meu equip aconsegueix la tercera plaça del podi d’Equips, al costat de grans equips com en 1.Corredors.cat 2. Natacio Terrassa 3. Arec Terrassa
http://atletisme.com/amplianoti.php?id=130128092158
Per acabar us poso una mica com ha anat la mitja i veureu que em surt un promig de 4’08”, quan volia anar a 4’11”, però en canvi no aconsegueixo el meu repte de http://pep1h28.tk , vol dir què… gràcies a tots per la paciència.
http://connect.garmin.com/activity/267244289
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂
|
Comentaris tancats a Mitja Marató de Terrassa en 1h29
