blog d'en Pep

Cap de setmana on als què ens agrada i tenim la cursa a peu com a part important de les nostres vides ens marca què a Terrassa s’hi farà una prova de renom i on ens apleguem la major part de nosaltres. Sobretot de “Mossenaires”. Poder prendre per un dia els carrers de la ciutat i traslladar-nos a la competició. El que fa un prova tipificada com la Mitja Marató, on ens anirem a provar i mesurar. Si ens hi apuntem i sabem que és una competició: hi anirem a competir. Competirem contra: el nostre rellotge, les nostres febleses i pors, però sobretot serà el aquell examen on ens demostrarem a nosaltres mateixos que tots els entrenaments ens han permès creuar una línia de meta amb garanties.

Dit això, avui es nota, que després de moltes setmanes multitudinàries érem una colla més minvada, però amb molt de caliu.

Inclús ha passat com fèiem abans; ens hem preguntat a nosaltres mateixos si donat que havia plogut i hi podíem acabar xops, anar cap aquí o cap allà. Un dels circuits més clàssics, és el que ens duu la Sant Vicenç de Verders i ens permet retratat aquest monument ancorat al bosc de Can Deu: ermita romànica que l’any 1973 fou traslladada i reconstruïda pedra per pedra des del seu emplaçament originari al terme de Santa Maria de Corcó, avui colgat sota les aigües de l’embassament de Sau, fins aquí.

jo, Josep, Sergio, MªJosé, José, Mari, Diego, Antoni, Alex
Lluis,Joan, José Maria, Javi, Toni

Ha estat un bon entrenament i en Sergio Expósito, que necessitava fer canvis, anava amunt i avall; i també en algun d’aquestes farleks, en Josep Garcia li feia companyia. Els demés vigilàvem de no gastar massa energies per l’endemà, la mitja que ens esperava

L’Antoni Gallardo, al capdavant, ens deia que aquesta setmana un dia es va llevar sense cap dolor i que després del calvari que ha passat es sentia optimista per aquest fet

Josep Garcia, Lluis Garcia i Toni Pedrero, dirigint-nos cap a Sabadell

Foto borrosa, on el punt de focus esta al mig, amb en José Maria Valenzuela, que el tornem a tenir cada setmana amb nosaltres

El punt de focus està en la Mari, que serà la nostra “mossenaira”, i davant tenim a en Sergio, què anava amunt i avall, Diego, Javi i Joan.

Punt de reagrupament, on els que hem fet una certa acceleració esperem reagrupar-no, i veiem a en Sergio retornar, compartint el circuït amb aficionats a la btt, que sovintegen aquests camins.

Lluis, àmplia rialla i provant-se en un progressiu. Això pinta bé

En José Expósito, que estava avui eufòric per la propera cursa que s’està preparant pel mes de maig i que ell personalment amb la seva família vol fer a la nostra ciutat

Mari, MªJosé i Jose, seguit per l’Àlex

Aquí veiem en Josep Garcia, un gran jugador d’escacs nascut a Tarragona i que avui ha volgut venir a exercir de mossenaire. L’Alex, de vert, que avui venia a fer una jornada der relax de cara a l’endemà que a Terrassa faria 1h21′, i que fa pocs dies va ser pare

En Toni Pedrero, què ve expressament des de Castellnou per poder-nos veure, i tot i que ara corre molt poc, donat que el que més practica l’esport del ciclisme, fa algun entrenament corrent. No oblidem que ha estat dels millors corredors de Terrassa d’una època.

Dues bones amigues, la Mari i la Mª José: venen expressament de lluny. La Mari de prop del poble de la Bauma i la MªJosé de Vacarisses. Venen per què s’hi troben bé amb vosaltres i entrenant en grup

Entrenen plegades i son molt amigues. Avui sabrem una mica més de la Mari

Hem demanat a la Mari si ens feia els honors i volia ser la nostra “Mossenaira d’honor”, Ens ha sorprès que s’ha de llevar molt d’hora per venir des del terme municipal de Vacarisses, per arribar a casa dels sogres de la Mª José, que també ve de Vacarisses, on per poder venir deixen els seus fills i fer aquest entrenament. Impressionant ! Gràcies a totes dues per voler ser entre nosaltres.

Ens deia la Mari;

Em dic Mari Carme Pérez Castillo, porto com uns sis anys corrent, tot va començar quan una amiga i veïna de Vacarisses, Cecília, em va animar a fer-ho. Primer varem començar a caminar una mica depressa, i poc a poc ens vam animar a córrer.

Sempre m`ha agradat molt l`esport, però ara particularment córrer em fa sentir molt bé anímicament i m`ha fet conèixer gent meravellosa.
Ara ja és una necessitat això de córrer, ja que no puc estar més de dos dies seguits sense sortir una estona. Habitualment surto a Vacarisses, però ara els dissabtes, m`animo i vinc fins a Terrassa per sortir amb vosaltres.

No demano massa, només poder continuar corrent molts anys més envoltada de gent sana!!

Gràcies a tots.

Mari Perez

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

Jo he gaudit com sempre a la mitja de Terrassa, patint més del compte: tot sigui dit.

Ha estat divertit aquestes darreres setmanes, pels entrenaments que hem fet envoltats d’amics i gaudint de la tranquil·litat dels carrers de Terrassa de bon matí.

Avui l’hora de la veritat;

No faig gairebé curses i donat que al grup del facebook dels “Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs” , l’Associació que organitza la mitja feia un sorteig d’un pitral i em va tocar, doncs m’ho vaig agafar com objectiu.

Els entrenaments per la mitja he gaudit d’allò més, sobretot de la gent que m’heu fet costat.

Fa un parell de setmanes vaig gaudir d’una taula rodona amb savis del nostre esport i com vau poder veure els seguidors de blog, el primer tinent d’alcalde, el Sr. Alfredo Vega, em feia entrega, en nom de l’Associació del pitral, el qual em va fer força il·lusió.

Tocava, ara si, anar a fer la mitja i gairebé tot era a punt.

Instants abans, junt amb moltes amigues i amics, i per evidenciar la bona sintonia que hi ha entre nosaltres, ens fèiem una multitudinària fotografia, on hi faltaven molts amics i no n’hi sobrava cap.

La sortida, sense cap problema; tan sols notant una molèstia al bessó esquerra, d’una antiga lesió, que em preocupava, però que em deixava anar fent.

Em veig envoltat dels que van amb la llebre de l’1h30 i els veig a patir per què els primers quilòmetres estaven moguts. Aquests estaven desplaçats del lloc correcte i no sabíem si el circuit seria més llarg del compte, i que al final s’ha evidenciat que si, la gent feia notar al acabar i posteriorment a les xarxes socials, que havíem fet metres de més i que ens feien anar, als que fem números, de corcoll. Jo em refiava més del gps i va arribar a haver diferències de fins a tres-cents metres, que em va fer embolicar els meus ritmes i fent alguna acel·leració per adaptar-me al circuït, què afectava. Ja ho se; no te importància, però si t’agrada fer números: no quadraven.

Al quilòmetre setze vaig aconseguir recuperar aquests tres-cents metres i em coincidia el pas per quilòmetre amb el que jo desitjava. Però, oh ! encara que em vaig desanimar, donat que volia entrar a la Rambla d’Egara amb una mica de marge de cara a tota la pujada i sobretot el tram de l’avinguda i complicada pujada del 22 de juliol.

Es va confirmar que vaig perdre tot un minut que ja vaig ser incapaç de recuperar. Els que m’envoltaven segur què em sentien cridar, amb el meu habitual crit d’ànim i al final el repte no l’he aconseguit, però en canvi si que he gaudit de tot el ha estat aquestes setmanes de preparació i el dia que hem tingut tots plegats, saludant a munt d’amigues i amics.

El que si he pogut notar que és un esport meravellós i l’escalf de molts, i què la gent ens animem els uns als altres i que vas pels carrers gaudint d’un ambient fantàstic, sobretot per les zones més poblades. Gairebé a tots els llocs hi havia algú animant i encara que ho fem per plaer, poc ho molt tots patim per què posem el nostre organisme a prova tots i cadascú de nosaltres intenta donar al màxim i fer-ho bé.

Primer agraïr-te que hagis volgut llegir-me; a l’Isaac Otero que va comptar amb els “mossenaires”, als amics amb el que hi entrenat, a tots i cadascú d’ells, a les persones que mentre corríem ens feien costat, tant de públic com dins al circuit, als meus fills, nebots i amics que han vingut expressament a animar-me, i ens animaven: i tant que animaven.

Imagino que parlo en nom de molts de nosaltres, i el que esteu aplaudint i cridant, ens feu córrer més i ens feu sentir “una mica importants” uns quants instants, tot i que en el meu cas d’important no en soc gens ni mica.

Res que m’ho he passat pipa. Què córrer és el meu descobriment i que tot no he fet 1h28, he fet 1h29. Ja estic de cara a la paret castigat, au !!.

Passant pel barri de Ca n’Anglada, molt ben envoltat i amb il·lusió

Ja amoïnat amb el temps, però sense defallir passant per Bon Aire

La rotonda de la carretera de Rellinars, fent càlculs i sentint-me encara fort

Quan passem prop de meta i encara ens queda anar fer un tomb divertit per l’Avinguda 22 de juliol,

Concentrat i prenent-m’ho seriosament i endevino darrera a l’amic Climent amb el qui tindré el luxe de fer l’arribada

Agraït de debò

Un company, el que no tinc el gust de conèixer, però amb el que vaig força estona

Aviat s’acaba aquest gustasso de córrer per avui

Al costat de grans atletes, millors persones, amb els que hem compartit cents de competicions, com en Joan Muñoz

A punt de fer el darrer revolt al costat d’en Joan

I tornant anar amb el meu company desconegut.

I l’arribada amb en Climent, com va passar a la Festa Major de Terrassa. S’està convertint amb un feliç noticia tenir aquesta arribada amb un dels puntals de “Pantaurells de Terrassa”

Video: http://youtu.be/qmvoOIMNmXU

Retratat amb autèntics campions; tots tres. En Toni Del Moral, Toni Fernàndez i l’Oriol Farré

I si per tot això fos poc, el meu equip aconsegueix la tercera plaça del podi d’Equips, al costat de grans equips com en 1.Corredors.cat 2. Natacio Terrassa 3. Arec Terrassa

http://atletisme.com/amplianoti.php?id=130128092158

Per acabar us poso una mica com ha anat la mitja i veureu que em surt un promig de 4’08”, quan volia anar a 4’11”, però en canvi no aconsegueixo el meu repte de http://pep1h28.tk , vol dir què… gràcies a tots per la paciència.

http://connect.garmin.com/activity/267244289

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂