02 oct. 2012
Et trobarem a faltar Teresa Farriol
Estem tristos i desanimats per la mort d’una amiga: La Teresa Farriol és i serà sempre recordada com una gran atleta, que ha fet que la paraula amistat tingués sentit.
Sabem que hem perdut la possibilitat de fer-nos més persones aprenent d’ella i els éssers estimats que te més aprop, en Pau i els seus fills, com els pares, tindran que viure amb l’absència, però amb la seguretat que allò que feia l’omplia de vida i de felicitat.
Nosaltres amb l’excusa de les trobades dels dissabtes l’hem pogut tenir prop, molt aprop. Quan la senties parlar, era lúcida i tenia les idees clares i si es marcava un objectiu, aquest era on hi clavava els seus pensaments i no deixant res a l’atzar, teixia el seu pla i sempre feia coses per nosaltres inimaginables, i com a lluitadora aconseguia realitats en moltes facetes del deu tarannà.
Naixia en el nostre entorn, un vincle sobretot en persones amb les que més s’hi avenia, ja sigui per què les metes eren similars i els dissabtes al acabar li posaven un punt i seguit amb un esmorzar plegats, on sempre planificaven tot allò que els feia il·lusió. L’entrenament al nostre costat, que de vegades més que un entrenament per ella era no perdre el contacte amb el bon ambient i el caliu que creat per tots vosaltres, i especialment per la Teresa, que donava una raó molt sòlida del per què val la pena la nostra família atlètica..
Trobareu que la gent quan us parli d’ella us dirà que era única: les amistats les cuidava i la seva família exemple d’estimació. La muntanya i l’atletisme hi trobava també una família i per això nosaltres sabem que hem perdut un tresor.
Volem que no marxi mai del nostre cap i del cor la seva presència, que si que serà un record, i amb el que més caracteritza la fotografia, despertarà records dels moments viscuts plegats.
És moment de veure que el fet de viure va lligat amb la mort, i encara que sabem que no li tocava la natura de vegades ens ho posa difícil. sempre estarà viva dins nostre fins que nosaltres farem el mateix. Com que era la millor, s’ha avançat i encara que ara no et veurem, si que has fet que aquest viatge has tingut persones que et teníem com un amiga i et continuarem estimant mentre visquem. Se que ja no t’anirà bé venir els propers dissabtes i no saps com ho lamento, però no pateixis que has deixat petjada. Adéu Teresa i gràcies per tot.
el dia que li demanàvem que fos la “Mossenaire de la Setmana” ho va trobar genial
Venia a Terrassa moltíssimes setmanes per què li agradava l’ambient i érem part d’ella
A Sant Julià ens hi aturàvem sovint, ja a la seva ciutat per fer-nos de fotografia de família
Molts anys d’entrenaments compartits i passant plegats pels mateixos llocs amb moltes persones que l’anaven coneixent
Quan es va crear l’Es-k-Mot Vallesà, un grup d’entrenament, anàvem de Terrassa a Sabadell a on quedaven per entrenar, a l’entrada per Can n’Oriach
no li importava massa queda darrera de les fotografies i de vegades s’endevinava on era.
Prop de qui seria durant anys una de les seves millors amigues, l’Anna Cos
fotografies fetes a Sant Vicenç de Verders, on la Teresa era primordial pel projecte
Els dies de pluja no es queixava si decidíem pujar el Turó de les Roques Blanques
Una bona colla d’anys venint al projecte i sempre discreta
L’Olivera bonica dels 6q, i asseguda al seu costat
Repetint una vegada i una altre davant amb imatges repetides però sempre envoltada de gent amiga
quan encara no érem tanta colla, la veiem sovint
Quan el Casi lluïa una de les seves medalles dels seus reptes, amb posat tímid al costat de la Maribel
davant la masia de Mossèn Homs, un altre dissabte de fa quatre anys
El dia que va ésser la mossenaire d’honor, sempre amb la seva rialla
Gent que ha anat variant, però ella des de que ens va descobrir, no va deixar de venir mai
Quan va venir l’avi Mena, l’Ives, i en Rül, ella amb fent costat
Sempre la veiem igual, amb en Pau: el seu marit que tant estimava i que moltes vegades ho demostrava inclús davant nostre
Tant hivern com estiu, la Teresa Farriol feia cap amb la seva colla; la nostra
Travessant la carretera de Matadepera envoltada de bons amics, en Ferran que ha estat un gran amic i que tantes coses han fet plegats i que ara passa el moment més dur de la seva vida
Amb la Tensi, amb un estil de campiona,
venia quan plovia i pujàvem a Matadepera
Arribàvem al Turó, i era feliç
xops, ens fèiem la fotografia de família
s’ajupia per que els de darrera també sortís en el moment
Al costat d’amics que li fan ombre, però un ombre d’amistat
moments irrepetibles on la Rosa Cos li posa la ma a l’esquena i amb qui darrerament els unia més que amistat
a llocs repetits, en diferents moments i ajupida per que surtin els del darrera
El dia en que vam fer el récord femeni, d’assistència
Amb els Jordi’s, i com: rient !
Acceptant posar-se a fer fotogafies per llocs bonics, però sempre ben envoltada
Quan passavem pel torrent i fent cálculs de com no mullar-se
Sempre envoltada de persones que sabien apreciar la gran vàlua de la Teresa, com en Lluís Garcia que tant l’ha fet riure
de vegades no venen nòies, i amb tanta gent que se l’estima, ell ho nota.
volíen retrata la Mola, i ara ens alegrem de tenir la Teresa
En Josep Massaguer l’abraça, molts anys d’amistat i moltes caminades plegats
què donaríem per repetir aquesta fotografia !
de vegades només se la veu en segon terme, però hi era
Amb la que estat la gran amiga: l’Anna, que aquests dies no pot parar de plorar pel que hem perdut
Amb un mite de l’atletisme com en Rül i la Rosa
retratant.nos en llocs diferents, de la font de l’Argelaguet
agafant-se al gronxador
envoltada dels seus millors amics
a la plaça Sant Jordi de Matadepera
A la font de la Tartana, que hi pujàvem els dies de pluja
El dia del homenatge sorpresa al Casi
fa poc al bosc de Can Deu,
el dia que va nevar a la font de Can Roure, la Teresa li va agradar i recordo que ho deia
Tocant a en Pau, un home ara està passant el pitjor moment de la seva vida
Els hi dèiem que per animar a les fèmines que les puguin veure, fer-se una fotografia al final, a la que accedia sempre
La darrera fotografia que li hem pogut fer,
el darrer entrenament que hem gaudit de la seva companyia
el darrer moment mossenaire
Amoinada veiet la seva amiga patir amb les crosses
El dia que vam fer ruta mossenaire turística per llocs emblemàtics de Terrassa
Un, dos, tres: gireu-vos: i la Teresa es girava
pel camí coïncidint amb amics del Club Natació Sabadell que avui passejaven
escoltant-me
Seguint a en Joaquín Ortega
El darrer cop em va dir “Aquesta aigua és de Sabadell, us deixem veure”
amb la juguesca que vam dir: els de Sabadell aquí, els de Terrassa allà
el dia que li vam ensenyar llocs de Terrassa que no coneixia, però abans pujant per Matadepera
davant la Masia de Can Torrella
no coneixia la font del Janot
ni el llac petit, i li va agradar
brutal, va dir
Segur que en Lluis la feia riure
no hi a dret, no pot ser: que macos que sou !!!!
el dia de les 100 maratons d’en CAsi
et trobaran a faltar i molt, molt més del que ens pensem
[img][/img]
Com estimava al Maten
el dia que en Xavi Bonastre va ser Mossenaire d’honor
Amb en Xavi Bonastre
els amics que tan l’estimen, la Rosa i en Xavi Miquel
Un dia que vem fer “Ca-Co”, caminar córrer
Quan en Pau es va fer mal a Montserrat, venia a esperar-la
quantes estones plegades: s’entén que la teva tristor és molt gran
El dia que va venir l’altleta d’èlic Maria José Pueyo
guapíssima la Teresa !
Quin gran moment, per aquest matrimoni que tantíssima gent estima
Quines grans amigues
sempre que plou feiem asfalt i per lo tant Matadepera
Hem estat compartint moltes estones que vam retratar i moltes altres que no: però la buidor que ens has deixat només la podem omplir recordant-he com eres i això ningú ens ho pot prendre.
De part de tots els teus amics que fem anomenar “Mossenaires” ha estat un honor tenir una amiga com tu i continuaràs per sempre al nostre costat. Vagi bé Teresa i ens esperes al pròxim control, que ja venim. T’estimem
No hi ha resposta
