12 set. 2012
La temporada promet
Ajuntar-nos per córrer en bona companyia sempre te premi: gaudir més de l’esport, dels entorns de natura i la combinació de córrer i poder parlar amb multitud d’amics. Es fan coneixences i trobes a persones que es mouen per uns interessos similars: fer salut respirant l’aire més net i millorant el nostre sistema cardiovascular i encara que és teoria, sempre te més virtuts que defectes.
El que ens torna a sorprendre de nou, com tenim nova gent i que hem tornat a ser una colla molt gran avui i posant de costat la fotografia de família de la setmana passada hi han quinze persones que van venir dissabte passat que avui no han pogut venir.
S’ha proposat fer un circuit que repetim bastant i que és molt maco, on podem anar per camins que podem xerrar i per fer-ho més divertit, tot aquell que vol provar-se, fent alguna progressió a una velocitat un xic més ràpida.
Hem tornat a veure la possibilitat de poder compartir amb gent vinguda de molts clubs i que gràcies al nostre projecte, podem gaudir sovint de les seves companyies.
Sempre ve alguna persona que ha sentit a parlar de nosaltres i imaginem que es sorprenen com podem córrer tantes persones plegades, de tants nivells diferents, sexes, edats, idees; però una cosa en comú: córrer en grup.
En nom de tots el nostre agraïment i us emplacem a qualsevol dissabte repetir-ho. Gràcies a tothom.
La foto de família !!
És aquell moment que no pot faltar: quan procurem ser-hi tots i que no hi ha ni una sola fotografia que sigui igual. Superem la cinquantena de “mossenaires” en la què promet ser una molt bona temporada
dos luxes: ha vingut a entrenar amb nosaltres en “Mosqui” en Francisco López, que és un gran entrenador de la Unió Atlètica Terrassa i que està parlant amb en Diego García . En Diego defensa el club d’en Domingo Catalan. Dos mites de l’atletisme i que alhora tenim la sort que siguin també “mossenaires”
L’Alex i l’Albert, que també es troben els dimarts i dijous per l’Ègara i que podem entrenar per sort també aquests dies amb ells dos.
I els moments previs on ens saludem, com en José Expósito, del Califòrnia Esports, que tot i lesionat ens ve a veure abans de la sortida
I en Carles que està parlant amb la Montse i la Dolors. Avui teníem una gran representació femenina
Fran i Carles
Bé, ara ve aquell moment en el qual mirem de dir alguna coseta, que segur que en podríem dir més, però que s’aprofita per destacar temes, com ara els mossenaires nous, com en Jordi i l’Hermoso
I en Rafael Atienza, del qual son moltes de les fotografies que podem gaudir, ens retrata mentre ens posem a punt
Juan, escolta atent el que estic dient en aquell moment, com per exemple vaig dir que jo trio els circuïts abans de sortir, per què costaria posar-nos tots d’acord i que ens agrada que vosaltres mateixos ens digueu quan voleu ser “mossenaires d’honor”
Do, re, mi, fa, sol o més ben dit avui no en fa massa de sol. Talment sembla que dirigem alguna cosa.
… o no
cares de preocupació…
I vinga, el que toca és córrer i avui a més hem pogut veure que ha tornat la Dolors, que sempre diu que no sap si podrà … i és clar que si, amb la “samarreta mossenaire” tunejada,
En David i en Juan
Lizandro i Pedro, seguits de prop per en Juli, que sabem que està molt fort.
Carlos, Javier i Juli
I encara que ha tingut de girar cua, per què te un petit problema muscular, hem tornat a tenir a en Jeroni, que desitgem es recuperi aviat.
Primer pla de l’Alex i darrera la Rosa Cos i en Maten
En Jordi de blau, debutava de Mossenaire, i ens confesava que sempre corre sol i l’hem vist tota l’estona força content i participant, inclús en algun progressiu. Al seu costat en Mariano.
I en Gaby, un xic apedaçat, està fent els impossibles per tornar a ser cada setmana “mossenejant”, i seguit per la Teresa i en Xavi Miquel
Martin i Fran, que se’ls veu en un estat de forma envejable
I en Joaquim, que hem anat seguit la seva lesió al peu i que mica en mica torna a poder córrer i ho ha volgut fer al vostre costat.
l’Antonio que ve seguit per la Montse i en Joan, que ha tornat de les ben merescudes vacances
Pau, que aixeca la mà, que va i bé fent d'”autèntic mossenaire”
Seguit per l’Alberto Lao i la Marga, que feia dies que trobavem a faltar. La Marga va tenir un accident de moto i va trencar inclús el casc i sortosament mireu ho bé que està.
I en Toni, que fa un munt de quilòmetres d’entrenaments de cara a propers reptes, al costat de l’Albert
I una persona que hem vist moltes vegades mentre entrenàvem els dissabtes, l’Hermoso, un atleta Sabadellenc i molt reconegut a la veïna ciutat i que avuí s’ha sumat al costat del noi que va de negre, que no vam preguntar el nom. Sap greu.
Gemma, que avui ens ha dut també a la Paqui
I l’Andreu que venia corrent des de casa
En Joan Forte i l’Alberto, gaudint del moment
I en Fernando i la Tensi, que ja veiem corrent de nou. En Fernando també prepara grans reptes
Eeeeep !!! reagrupament, però parats !!! què és això !! no s’hi val !! hem d’anar a la cua, no ?
En Rafa, autor de moltes d’aquestes fotografies i de moltes setmanes des de fa un munt d’anys i que li agraim
Paqui, Marga i Gemma. En deia la Marga a mitja setmana que vindria en modo “caminar/córrer”, i en canvi l’hem vist en modo “córrer”. Enhorabona Marga !!
Força vegades ens creurem amb aquest companys. Bonica imgatge i grans companys per córrer, també.
I la Dolors. “No se si aguantaré, dèia amb tota modèstia” . I tant que ha aguantat !
En Fernando Galceran
Rafa, Gaby i Juan
Rosa i Casi, La rosa amb els pals també ha corregut força
Martin i Albert
Víctor i Enrique
Paqui i Gemma
Casi i Fernando
Alberto, que va superant el mal d’esquena
Gaby i Joan
L’Àlex sempre rialler
Montse pensativa
Víctor i Enrique han fet tota la baixada plegats
No em ve el nom.
Paqui i Gemma
Rosa i Tensi
Marga i Gaby, patint en els seus respectius retorns
I la pujadeta que alguns fem progressiu i aquí al capdavant en Mosqui i en Juaquín Izquierdo
Diego, Fran, Joan, Mariano i Jordi (el nou mossenaire)
Aquí els veieu millor a en Mariano i en Jordi
Alberto Lao, provant-se
Els “Nenazas”, David, Sebas i Emilio
Joan, seguit per l’Alberto i en Martin
Toni Fernàndez, Albert Carona i Gemma Franco
Què ho fa que van rient si és una pujada ? i sobretot en Xavi Miquel.
Tensi fa els darrers metres de la pujada caminant
Rosa i Marga, superbé
Aquí va la mà d’una amic, moments abans de proclamar-se l’Emilio el flamant “mossenaire d’honor”
Quan he anat a entrenar i he sortit de la plaça de Can Roca, ho he fet darrerament amb una colla d’amics que es fan anomenar els “Nenazas”, però a més fan trobades, van a esmorzar plegats i des de fa uns quants anys per cap d’any organitzen una trobada per “Sant Silvestre” on l’Emilio hi és al darrera. Mentre corríem i tot i que no ens coneixem gaire, he vist que te que ser una gran persona i per com parlava està molt agraït a aquest entorn humà del que fa uns anys comparteix grans estones. Estem contents de saber una mica més d’ell, encara que intuïm la seva modèstia. Havia estat una persona que ha rebut premis esportius i no ens en parla, però que sapigueu que un luxe entrenar amb ell.
Mossenaire de la semana, ahí es ná!!
Hola a todos, soy Emilio, corredor anónimo y desde este momento ya no soy anónimo pero si seré corredor…
Voy a ver si puedo estar a la altura del gran honor que me ha otorgado este grupo, seguramente el más antiguo de la ciudad y por lo visto este sábado también el más numeroso. Y para ello intentaré explicar mi experiencia en este adictivo deporte y la visión que tengo desde mis zapatillas.
Pues era se una vez que se era …
Ya hace 8 años que empece a correr, si a lo que yo hago se le puede llamar así. Y fue porque, cansado de que cada vez que ejercía mi deporte hasta ese momento favorito, el fútbol sala, llegaba a casa con algún golpe, una lesión o cabreado… Que además, y eso lo más importante, no conseguía liberar mi mente de problemas, frustraciones…
Y decidí como en el monologo de Leo Harlem “hoy salgo a correr” y ale, allí que voy, me decidí por el terrassa esport, y allí me encontré a un jovencito, muy jovencito JAUME LEIVA que empezó a darnos/darme el valor para salir a la calle provistos de mallas (que no esconden nada) y camiseta sabiendo que no moriría en el intento… desde entonces hasta ahora…
Por el camino…
el descubrimiento de que este deporte te aporta tiempos de soledad, superación, compañerismo, amistad, y empatía, … y la posibilidad de compartir y conocer a una cantidad de buenas personas que parecen tener todos el mismo objetivos, el de ponerse en la piel del compañero para hacerle pasar el muro, felicitarle cuando te superas o reírse con el cuando pegamos un petardazo
Y a estas que se formo el Nenazas Running Club…
Al cual pertenezco con orgullo y agradecimiento, todo lo activo que nuestra ajetreada vida nos permite.. un club donde reina la risa y se nota la felicidad. No diferente a el resto de grupos con los cuales he tenido la suerte de compartir un rato de entreno, ya sean, los martes con dios, todos los del Natació (hay muchos y no querría olvidar a ninguno) y como no mossenaires.
La San Silvestre…
Y las nenazas nos decidimos a montar una san silvestre alternativa, que gracias a todos los que participan, nos motiva a cada año volver a concentrar nos en prepararla, y ya vamos a buscar el 4 año de infinita satisfacción y agradecimiento, a los participantes y por los participantes. Como ya sabéis la San silvestre es una carrera que tradicionalmente se realiza el ultimo día del año y que una ciudad como en la que nos encontramos no teníamos. No queríamos una carrera al uso (arco de salida, tiempos, marcas, calles cerradas, concentración,..) y decidimos que fuese una ruta lúdico-festiva abierta y gratuita, donde con los amig@s-compañer@s de hobby que nos cruzamos durante todo el año, compartiésemos unas risas y correr por el centro de nuestra ciudad, uniéndonos en sus calles con la gente compra, pasea o se toma un café. Y con estas que en la ultima fiesta superamos los 200 y gracias a todos vosotros. Y aprovecho para invitaros como cada año.
En adelante…
Pues ya imagino que si aun seguís leyendo, intuis que en adelante y si las lesiones me respetan seguiré corriendo y aprendiendo en cada paso que doy con cualquier corred@r con los que comparto un trote cochinero, pues tod@os te aportan un poquito o un muchito. Donde conozco a grandes personas, libero mi mente de la basura que al vida te genera y regalándome mucha felicidad, enseñándome a ser constante, paciente y tenaz para conseguir llegar a meta.
Gracias!!!
Gracias nuevamente por el honor que es ser elegido para ocupar este espacio y gracias a todos los que habéis compartido estas letras sinceras y las zancadas que hemos compartido, y a los que no las hemos compartido espero compartirlas cualquier día…
Emilio
.
|
|
|
|
|
|
|
|
 Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂 |
||
..
Comentaris tancats a La temporada promet
