blog d'en Pep

Una manera d’entrenar motivat és fer-ho ben acompanyat, i en aquests entorns del Vallès fan de bon gaudir amb gent amb la mateixa aspiració. Córrer, conversar, riure, suar, cansar-se i posar-se fort: no oblidem que entrenar significa condicionar el nostre cos per estar més preparat al futur i en aquest cas en la modalitat de córrer.Fer-ho envoltat, a més, es converteix en amé i unificar tants nivells atlètics, on venen autèntics ídols, cracks de l’atletisme que son ràpids al costat d’amistats que per ells és el dia fort de córrer, i a ritmes més prudents i millorar plegats.

Quan es proposen canvis, penseu que son voluntaris i que no cal fer-los, si no es vol. Es fa, a banda de fer entrenaments més divertits, que hi hagi per tothom motius de gaudir.

Amb aquesta prèvia, es proposava un entrenament que ens portarà per els ara camins asfaltats que envolten l’Hotel de la Mola i camp de golf del Prat i tot entrant per la part paral·lela a les casetes de la hípica, fem una recta que protagonitza en Casimir, i on ens provem a ritme alt.

Anem fins a un altre recta on quan sortim d’una granja, fem un nou progressiu i després de reposar un xic, en farem un de forta pujada i per acabar el de les torres elèctriques.

Ja als quatre camins, farem una pujada fermament prement les dents i ens dirigirem cap a la font de l’Argelaguet, on ens podrem refrescar i fer-nos una foto de recordatori d’una nova jornada plena de bones vibracions al costat de gent vinguda de molts llocs: Sabadell, La Garriga, Sant Quirze i com no Egarencs.

Mossenaires caminadors, han vingut i ens hem citat a la font per la fotografia: la Tensi, Anna estaven esperant-nos per tenir aquest bonic record.

Engeguem entrenament amb en David i Toni al capdavant

Però abans hi ha qui ve de casa corrent, com en

Carles Salmerón


en aquests moments en Jose Antonio encara no sabia que seria el seu dia: nominat “Mossenaire d’honor”

I en Pedro, que animat per un amic de la feina, en Juan, que és un mossenaire que avui no ha pogut venir, el que dèiem en Pedro s’estrenava i amb una força increïble, i molt en forma. No el coneixem, tant sols d’avui, però se li nota que fa temps que fa esport. Gràcies per venir Pedro.

I en Carles i en Rafa

I avui tenim la sort de tenir a en Fernando del Corral, l’Andrés Expósito i l’Antonio, cunyat del mossenaire de la setmana

Fernando, que ens te a l’agenda, per quan pugui combinar les seves obligacions familiars.

Baixant pel camí asfaltat



En Pedro tot seriós i preocupat pel que li podia esperar

I sorpresa!!! , la Rosa i en Xavi Miquel que ens el trobem per sort. Al triar aquest recorregut hem tingut la trobada i en Xavi Miquel s’ha afegit a l’entrenament


El darrera de l’hotel La Mola

I davant aquest grans atletes: en Casi i Juan, seguits per l’Andrés

frec a frec en Pau i en Xavi Miquel, que sempre posen notes d’humor a la trobada


I la carecterística de el reagrupament a la rotondeta de la hípica


José Pérez, que ja és avi i ens ensenyava als amics al seu net al facebook, junt amb en Fran

En Carles, un dels mossenaires més habituals al nostre costat, fent-nos sempre costat i discret com sempre

La recta de la hípica, on alguns hem fet un progressiu. No se segur si en Pedro s’ho ha passat bé. Sempre ens preocupa el tema de que tots gaudiu.

En Pedro

José Antono, Antonio i Joan que repeteix per segona vegada, després que diu que ens deia que havia vingut el dia del “Dragon Kan”

Andrés i Juan

amb l’Alberto, que deia: “me gusta un dia así relajado”, i ha sortit a tots els canvis i confessava que s’havia cansat. Val a dir que està d’una forma magnífica enguany i que ens ho passem molt bé plegats, i més quan anem per la part de l’Ègara, que també ens agrada molt.

eiii, Antonio !!

Els amics d’en Miguel Moreno, i grup que conec, sobretot a en Pascual

bé: renyarem al Bisbalenc de la Garriga que no fa bondat, i s’ha apuntat als canvis, tot hi estar recentment operat del genoll. Però, bé: és metge i deu tenir els seus motius. Aiiii !! Masaguer !!

en Rafa em fotografia a mi i jo a ells

reagrupament per fer un nou progressiu

i de nou descans

progressiu en pujada, amb en Xavi Vilanova, també anomenat a corredors.cat “Orzo”

ara el moment clau: “Foto de Família Mossenaire”. El Rafa dins va fent de les seves, retratant a la gent distreta

Espectacular: en ple juliol, amb curses per tot arreu, a una hora per molts molt matinera: “GRAN COLLA” gràcies a tots, tant els que ens feu el seguiment com els que ho feu possible.

Bé, ara ve la part un xic negativa: una persona molts estimada per tots, l’Anna Cos, ara te que estar sense poder córrer per un trencament que sortosament aviat serà història

L’Anna mostra el embenat que immobilitza la cama

pel davant i pel darrera amb la Teresa, que l’endemà feria l’Olla de Núria i grans amigues. L’Andrés i en Pau, també preocupats

I ara tocarà anar a esmorzar a fer plans de futur.

José Antonio ve fa temps a fer més gran el projecte, gairebé sempre amb el seu cunyat Antonio i li demanàvem que ens expliques alguna cosa d’ell. Molt modest, ens deia que no sabia massa que explicar, i de fet és molt interessant saber per ell mateix com ha tornat a córrer i com sempre te present els entrenaments en grup. Estem molt contents de poder compartir aquesta estona amb tots dos i per molts anys puguem fer el mateix. Gràcies, José Antonio.

ens explica en José Antonio:

Hola Pep soy José Antonio como ya quedamos te envío una pequeña biografía mía, deportiva claro jejeje
Mi nombre es José Antonio Pinto . Nací en Terrassa hace 52 años. Desde que tengo uso de razón he practicado algún deporte, por decir alguno, frontenis, squasch, judo, padel, btt y por supuesto correr. Tuve un parón con 39 años coincidiendo con el nacimiento de mi hija. A los 7 años me hice socio de un gimnasio a lado de casa y en menos de un año ya estaba corriendo otra vez. Al poco tiempo me enteré de que había un grupo de gente que salían a entrenar todos los sábado desde Torre Mossèn Homs y la verdad es que fue una experiencia muy buena y yo personalmente aconsejo a todos que vengan a probar.
Por lo pronto solo corro cursas de 10 km el tiempo esta entre 44´y 46´ esta temporada me gustaría correr algunas medias haber que tal

Bueno no doy mas la murga nos vemos en Torre Mossèn Homs. Hasta pronto y muchos KM para todos

Una gran colla s’aplega de nou per fer un recorregut ben acompanyat d’amistats. El més important és sentir-se degust amb qui vas i ho tenim garantit. Tothom qui ve ho fa disposat a fer “grup”.

Hem encetat l’entrenament baixant per dins el torrent de la grípia, al qual li hem agafat gustet. Té la particularitat de ser un entorn fresc i el terra està força bé. Més aviat en la primer part és com si trepitgéssim un catifa d’herba.

Uns reagrupaments, i alguns progressius per fer-ho més divertit, que no son obligatoris per ningú, donat que sempre ens esperem als encreuaments. Hem seguit des de l’intercanviador de Torrebonica, fins a la bassa i tot seguit una bona recta, fent un nou progressiu, molt seguit per la majoria.

En direcció a l’hípica i una fotografia per donar un momentet de repòs i procurant passar per llocs amb frescor.

De nou un bon record i una jornada amb abundància de cordialitat i bona ambient.

moment clau de l’entrenament: aquest en el qual tot el grup va junt i es fa la fotografia de record, al costat de les amistats
Recordàvem l’anècdota de que l’Antonio el vam conèixer l’altre dia i avui ha repetit. També que venen mossenaires nous, com en Sergio, fill de José Expósito, que junta amb en Jesús, el més jove, l’Emilio i en Manel ha estat la família amb més representació avui.
També menció per en Beni, de Vacarisses corre, que avui s’estrenava de “Mossenaire”
Bé, un munt d’amistats com podeu comprovar

Però abans sortíem del “camp base” amb en Ferran el Kñera el capdavant, gran aficionat a la muntanya

En José Expósito, seguit per en Beni

I en Ferran, estrenant aquest nou circuït, que a més ara per ara tenim marcat amb una cinta

Tota la colla a fila índia, al començament de l’entrenament

Ens sorpren aquest racó dedicat a un Sant i a l’alcalde de Terrassa, en Pere Navarro. No tenim una explicació.

Ja deixem el corriol i anem a la recta on suggerirem un progressiu. Al costat d’en Ferran de Xavi Vilanova que ve expressament des de Sant Quirze per entrenar plegats.

L’Adrià avui no anva tan fi com sempre i de prop seguit per en Joan, vestit amb la samarreta Mossenaire

Aquí, sobre el quilòmetre 2,8 i després del progressiu en Marc, de blanc, exerceix de Mossenaire anant a cercar la colla més endarrerida

I en el següent progressiu, ara en baixada, en Juán i l’Enrique

En Beni, que tot i que deia que estava lesionat, s’ha apuntat a tots els progressius

Avui hem tingut una amistat excepcional entre nosaltres: en Rubén Leiva, amb ulleres, que a més anava igualment vestit com en Xavi, que diu que ens ha conegut pel facebook i que també s’estrenava de mossenaire.

I en Dani, qui li hem demanat si volia ser el nostre “Mossenaire d’honor”, i que ha accedit a explicar-nos coses interessants, ja ho veureu

Bé, aquest nou progressiu era el més llarg i complicat i hem aprofitat per retratar als amics, conforme anaven arribant al capdamunt d’un camí fantàstic i a tota pastilla

En David, ha arribat el primer

I en Víctor, el segon. A més, avui, no tan sols ha corregut al nostre costat, si no que a la tarda ha anat a fer la “Cursa de Ca n’Anglada i ho ha fet fantàsticament bé.

I completant el nostre podi particular, en Ferran Serred, que regenta junt amb la seva muller “Esports Kñera”

I en Rubén, vestit amb la samarreta de la marató de Barcelona enguany i estrenant-se amb la distància va fer un magnífic temps de 3h14’18”

En Beni, vestit amb l’equipació oficial de Vacarrisses Corre

Joaquín Izquierdo, que portem més de vint-anys corrent plegats

En José Expósito, que ja està superant la lesió d’esquena i sempre ens convida a visitar la seva botiga de California Sports

En Fran, que ha fet el progressiu dels primers

En Juan Estudillo, que després de dos anys de ser operat, ja torna a córrer

En Toni Amela, en Manel Expósito, en Sérgio Expósito i en Daniel Morales

Em Joan Forte i l’Ignacio Bravo

Isabel, que també havia estat lesionada, l’Eva Cantero i l’Enrique Moratalla

l’Emílio Expósito, que gairebé sempre tenim la sort de tenir-lo

I d’una gran familia d’esportistes, la Laura Fabra, parella de l’Ignacio i germana i filla d’atletes

L’Adrià, que avui havia dormit poc i a patit de valent

L’Antonio, a l’esquerra, que ve per segona vegada i que patia per que li semblava que l’havíem d’esperar, i li he explicar la nostra filosofia. En Jose Perez anava al seu costat i en Carles, que va amunt i avall, tancava el nodrit grup

I la fotografia de les nostres fèmines, que volen animar a les noies a venir a entrenar amb elles

I aquí una bona fotografia al costat d’un dels millors atletes maratonians de Terrassa, i de groc, en Javi López. Ens hem posat per tenir un record del moment en Joan, l’Eva, Rubén i jo

I en Jordi ens l’hem trobat a l’aparcament que venia d’entrenar

Saber amb qui ens anem coneixent i deixar constància, és la nostra manera de fer que estem envoltats de grans persones i que tenen les mateixes afinitats com nosaltres. Tenim l’oportunitat de conèixer per les seves paraules a un atleta que gaudeix com nosaltres i al qui agraïm tant que ens faci costat, com que ens regali el seu currículum esportiu així com els seus pensaments. Gràcies i molt contents de conèixer pel que ens expliques

ens deia en Dani;

El meu nom es Dani Morales Parejo. Vaig néixer el dia 9 de març de 1989 a Terrassa. Des de petit sempre m’ha agradat fer esport. És possiblement el meu moment de desconnexió total amb el món.

A la meva adolescència vaig jugar a bàsquet durant uns 6 anys. És el meu esport preferit, però per una lesió al genoll provocat per uns problemes de pes va fer que tingués que deixar de jugar de forma constant. Els metges em van aconsellar que per no tenir mes problemes amb els genolls hauria d’aprimar-me uns 45 kilos.

Durant aquesta etapa d’aprimament, el meu germà José començava a fer les seves primeres curses a Terrassa i voltants. Jo sempre l’acompanyava i veia quin tipus d’ambient havia. M’agradava molt aquesta vida de l’atleta popular. Veure com anaven millorant amb el seu esforç.

Quan la meva cama em va deixar tornar a fer esport vaig començar a córrer. Al notar-me molt mes lleuger anava fent cada vegada mes distancia. Em sentia molt bé amb mi. Vaig ser capaç de perdre pes i a mes vaig començar a fer una cosa que mai pensava que podria fer.

Les meves primeres curses van ser petites curses dels barris de Terrassa. Poc a poc em vaig animar i vaig fer la meva primera cursa de 10000 metres a Barcelona (Cursa de la Vila Olímpica 2010).
Amb el temps anava millorant els meus registres i les meves forces, al meu cap només hi ha una frase: “La mejor fuerza locomotriz es la fuerza de voluntad”.
Al 2011 em vaig animar a fer la meva primera Mitja Marató a Vilafranca del Penedès (Mitja del Espirall). Fins ara només porto 4 mitges, però se que seran moltes mes.

Les meves marques son molt modestes. Tinc la meva millor Mitja en 1 hora y 30 minuts (Terrassa 2012).

Per mi és un privilegi poder córrer amb els Mossenaires i compartir aquesta experiència de gaudir de l’esport, de la naturalesa i sobretot del ambient de companyerisme que es respira cada dissabte.

Per acabar, només diré una cosa: “Corre y se feliz”, aquesta expressió m’acompanya en el meu dia a dia.

.

..

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂