27 jul. 2012
Pont del Petroli – caminant 12 qm.
Fer una caminada totalment plana i amb el mar com a paisatge predominant. Els Vallesans tenim la possibilitat combinar mar i muntanya, i només a pocs quilòmetres. Per això es pot dir que estem molt de sort.
Sabíem que era visitable el pont del petroli i ens ha sorprès molt gratament que un lloc que estava fa anys en desús ara pot ésser un atractiu turístic. De fet no ens sembla que el turisme sigui la part més important dels llocs per on hem passat: la barrera del tren a tocar de les platges, que allunya un xic a les poblacions. Imagino que al ser la primera línia de ferrocarril de l’estat, ja fa temps que ho sabíem.
La idea era aparcar a la rotonda de Montgat on ja alguna vegada he anat per fer tirades de marató. Fins a Badalona hi han 5 qms. i una vegada esmorzats, anar guardant records fotogràfics de la nostra estada a aquest pont curiós, diguem que “reciclat”.
Hem compartit el pas de vianants amb: caminadors, corredors, ciclistes, animals domèstics i alguna vegada ens sentíem estressats per tanta gent, però això no vol dir que ho recomano com una bona excursió.
Hem fet una passejada pel carrer més típicament comercial de Badalona i hem passat pel costat de l’Ajuntament. Tot plegat penso que val la pena, i si a més voleu fer una paradeta per banyar-vos, les platges estan ben cuidades. Hem vist també una de “nudista” . Sovintegen aquest servei de lavabos, per si aneu colla i us apreta alguna necessitat. Vol dir, que ja ho sabeu. Com és costum amenitzarem amb alguna fotografia per que us feu una idea de l’entorn. Des de Terrassa a Montgat s’hi va en poc més de mitja hora i si hi aneu d’hora d’aparcament n’hi trobareu.
El passeig de Badalona ofereix aquesta imatge un diumenge en ple juliol. Aquí dúiem caminats quatre i escaig quilòmetres
El passeig, on hi he passat inclús corrent una marató ara fa vint anys, el recordo igual. També en una prova de marxa que va fer la meva filla Elisabet en fa deu.
Objectiu, veure el pont del petroli amb la Marisol enfilada. I com no, el nostre inseparable gran amic: en Nuck
retratar-se per deixar constància
Veure prop Barcelona, amb la torre Agbar
Les conegudes 3 xemeneies de Sant Adrià
I el bon licor, de L’Anís del Mono. Als que l’hem provat, com jo mateix, ens encantava la seva dolçor, tot i que l’alcohol no és segurament tan bo per qui pretén festejar amb l’esport
Diferents vistes
Encara que només sigui una passarel·la que no duu enlloc, et permet “trepitjar” per sobre del mar
Anis del Mono, està clar
El dia un xic ennobulat, però si que agrada la visió del mar i la seva platja badalonina
No em podia perdre l’oportunitat d’estar retratat amb l’apreciat licor.
Un parell de monos.
Una estàtua de bronze presideix l’entrada al pont. Algún caco també li deu fer gràcia
bé, vist i aconsellat de venir a veure, tot caminant des de Montgat, per fer-ho més esportiu.
I per què no: passejar pel carrer més conegut de Badalona: Carrer del Mar
I ens vam fer una fotografia al costat d’una xurreria que quan era petit era portada per un tiet, el germà petit de la meva àvia Andalusa Severina, i on podíem inflar-nos de patates rosses, xurros, xuixos, cotnes: quin records tinc d’aquesta xurreria. Vaig aprendre com feien les patates i les tallaven: tota una experiència per un nen.
I a la casa consitorial, fitxant-nos en l’hora i en les banderes: quanta gent es fa mal per una bandera !!
Aquesta “caminada” te la particularitat de tenir moltes fonts d’aigua. De fet hi havia vingut a entrenar més d’una i dues vegades al 2007
I per aquí en menys de tres quilòmetres arribarem al cotxe, gaudint de les vistes al mar, i possiblement fa entristir la imatge de les indústries tèxtils abandonades
I a més, lavabos gratuïts al llarg de tota L’excursió, que evidentment vam provar
I una barqueta de pesca, petrificada: El terra emula l’aigua: molt ben trobat
Em fa molta gràcia, per no dir tristesa, com veure que ara les xemeneies d’un passat tèxtil gloriós ara esdevé monument,que segurament no serveix per res. Diria inclús que no tenen cap valor. Però com que faré enfadar als que les volen preservar, direm que com a mínim ens fan pensar i recordar als que les havíem vist fumejar i som fills de persones que gràcies al passat industrialitzat vam venir un dia a Catalunya i ara en canvi pensem en marxar-ne, per manca de feina.
Emportar-nos moments de l’excursió
restes d’una antiga fortificació, també com a mostra d’un passat, una mica més llunyà
Reposar una mic, ja prop del final de l’excursió
Com que procurem ensenyar-vos i obrir-nos a vosaltres amb les nostres excursions, i les podeu i si a més sou esportistes, us recomano i podeu aparcar a Montgat i anar fins a Badalona en 5 qm., completament plans. Si a més porteu el banyador, tindreu possibilitat de banyar-vos al mar o fer solàrium. Hi ha moltes dutxes i tot a poc més de mitja hora de Terrassa. Vol dir que si hi vas, ara et tocarà explicar-m’ho a mi. Gràcies per perdre’t pel blog.
Us penjo el track, per si és del vostre interès i si ho has llegit; “ego te absolvo” http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3119067
- Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂
|
|
|
|
|
|
|
|
No hi ha resposta
