blog d'en Pep

Recolzar anímicament a la gent que treballa apagant els focs que han fet una ferida a llocs que eren tan bonics de l’Empordà i que passaran molts anys abans no tornin a ésser com abans. El nostre condol als familiars de les víctimes, que hi han perdut la vida i lamentar que molta gent s’ha arruïnat per culpa de persones que tan els fa el que passi a la resta de la humanitat, provocant focs terribles. De part de tots nosaltres: molts ànims. També agrair tant als voluntaris com als professionals que lluiten per apagar tots els focs.La setmana passada molt prop d’aquí, també un voluntari de l’ADF, en Josep Salvador, va perdre la vida. Estem entristits per aquests fets.

I continuant amb la nostre vocació de projecte social esportiu dir, que vam ser quantitat i qualitat humana d’amics que cada setmana es disposen a fer una trobada amb entrenament inclòs. El propòsit era anar al torrent de Gotelles, però fer-ho fent algun canvi de ritme, per que tots quedem contents; tant els que anem a ritme constant com els que volen un xic de tralla. Aquesta tralla, servirà per posar-nos a prova i en general tothom està en un estat de forma impressionant.

Primer progressiu el que es fa paral·lel a la carretera de Matadepera-Sabadell. Al qm. 4 fem una bona fotografia, amb un munt de persones que ara, si, tots som mossenaires.

Com que ens permet estar reposat, ens servirà per proposar un segon canvi a una recta molt bona, fins a l’entrada on hi ha el museu d’eines agrícoles i l’ermita de Sant Vicenç, sense entrar, per no allargar massa l’entrenament.

Fem aquell corriol tant interessant que que ens torna a portar a Sant Julià de Verders, on ens havíem fet una bona fotografia de família i ara fem els descens per capellans, i cap al torrent fresc i humit on farem un bon traguinyol a la font de la Moreria i cap a camp base. Així encetem perfectament un dissabte de juliol irrepetible de 2012. Gràcies per tot i dissabte vinent t’esperem.

En Rafael Atienza te el bon costum de reflectir els que pugem corrent. En Carles López és el protagonista de la fotografia, tot pujant des de el barri del segle XX fins al camp base de Torre Mossèn Homs

I en David Gonzàlez, que en aquest moment encara no sabria que seria el Mossenaire de la setmana, i que ve expressament des de la veïna població de Viladecavalls, encara que havia aparcat el cotxe al carrer d’en Ramon i Cajal. Bona idea, si senyor.

Ara ben relaxats, l’estona de conversa prèvia a l’entrenament. Aquell que te facebook i twitter, pot saber aproximàdament el que els espera.

I toca l’arrencada a les 08:06 en punt sempre

En Carles Díez, ha tornat i ens fa il·lusió i el noi que va vestit de groc i pantaló blanc es diu Pasqual i s’estrenava per primera vegada de “mossenaire”

En David i en Toni que s’ho passen pipa fent els canvis i progressius que es proposaran més endavant

l’Enrique, ja un amic habitual cada setmana

l’Òscar, Juan i Pedro. En Pedro, que s’estrenava la setmana passada i que patíem que no s’ho hagués passat bé, hem tingut la sort de tornar a tenir la seva presència

Això si, un reagrupament fa que el grup rutlli, sense el qual ens disgregaríem i s’agraeix. La proposta d’anar enrere encara no la tenim ben assumida.

En David amb cara de satisfet

I amb en Carlos al davant, ens posem a punt per aviat fer el primer progressiu proposat.

El nostre podi particular del nostre progressiu: En Juan, David i Ruben les tres primeres posicions

Avui també s’estrenava a la trobada l’Oriol Fernàndez, què fa dies que tenia moltes ganes de venir. Sembla que també li agrada el projecte i estem contents de veure’l entre nosaltres. En Juan, per la dreta, com veieu, exercint de mossenaire, anant a la cerca dels que venen. En David, al fons també fent el mateix.

En Vicenç i en Marc, més relaxats arribant al nou reagrupament

Els Carlos

En Pau, al qui avui no parlarem de Sabadell; l’altre capital

Diego, Xavi Miquel (de Sant Quirze i Martin, que feia dies que no podia venir i que se’l veu molt bé.

Carles, Joan i Raúl

Bea, que ens agrada molt veure-la molt en forma al costat d’en Fran

L’Enrique, vigilant el terra que trepitja i molt seriós i posat

L’Oriol al costat d’en Jose, que va venir fa molt de temps i que avui repetia.

En Javi Colado al costat d’en Carles López

Vicenç, Marc i Carles

En Sebastián Chamorro, que al matí havia llegit que anàvem al torrent de Can Gotelles i que com que anava cansat, havia dubtat en venir. El nom simpàtic que li donen a aquest torrent és: el “Parque Jurásico”, i és que te un entorn molt salvatge i frondós

no ploris Andreu 😉

L’Idelfonso, que feina quatre dies que va anar a fer la duríssima prova de los Monegros de 119 quilòmetres amb un excel·lent temps de 20 h, la nostra enhorabona per part de tots Ilde !

L’Adrià amb en Pau.

En Pau content de trepitja terres Sabadellenques, que fa cent anys vam cedir l’antic poble de Sant Pere de Terrassa


I tancant el grup els mossenaires que han anat a buscar als que venir per darrera: Toni i David

El de la gorra no recordo el nom, però corre molt malament i se’l veu cansat

I a l’esquerra la gran sort de tenir per primera vegada la Sònia acompanyada pel seu marit en Hugo, que havia vingut també moltes vegades a engrandir el nostre projecte i a la dreta en Xavi Vilanova, de Sant Quirze

Seguit per en Juan

I també en Joan, amb gorra groga, seguit per Juan Estudillo i José Segura

I amb samarreta Mossenaire, l’Antonio que es consolida com habitual del grup

L’Antonio

I en Juan al costal d’en Dani

Juan

Javi, Carles i Carles

I ara el moment familiar, on posem tota la colla junta com a record d’un dia irrepetible

el de la gorra, fent una sessió d’hipnosi als amics, mmmmmm

El fotògraf, en Rafa ! gràcies !

En aquest progressiu llarg i en baixada, els capdavanter son els següents: Carles, David, Rubén, David i Toni

El nostre podi amb les sis primeres posicions

En Raúl ens seguia de prop

Òscar, Carlos i Martin

En David, seguit pel nou mossenaire, en Pasqual

I ara el fantàstic Torrent de Can Gotelles, que ens fa Montsenyejar

En Dani, que de vegades també entrenem els dimarts i dijous per l’Ègara

Javi

Lloc increïble i anar creuant el rierol

Joan fent equilibris

I la fantàstica font enmig de plantes que la Sònia ens diu que son “cua de cavall”, no apreciada per la gent que consumeix herba com infusió

En Joan Molina

En Pedro, que se li adivina una rialla. Gràcies per venir

I en DAvid, el nostre mossenaire de la setmana

En Xavi Miquel, que s’auto-anomena “enretirat” i que segueix en forma i amb la particularitat que en acabar van tota una colla a fer un bon esmorzar on aprofundeixen amb l’amistat del grup i fent plans de futur

Juan Estudillo, que després de ser operat torna a córrer

En Pau, que encara que el veieu tan bon jan, és un ultra-fondista molt fort i agosarat


jo, narinant !

Un luxe conèixer a l’Hugo que ens explica que ara ha tornat a posar-se a estudiar i que enguany ha aprovat el curs i al que felicitem

I amb la Sònia, la seva muller amb el que ens feia il·lusió tenir aquest record plegats. Ens deia que no estava acostumada a córrer 1h, i en canvi semblava ben bé que ho havia fet tota la vida.

En David al costat d’aquesta meravellosa font, que està en el lloc ideal, després del que ja portem, fer una bona refrescada a la font de la Moreria.

Endevinalla: qui és de cul ?

el menda lerenda

L’Oriol i en Raúl

En Juan

Fa una bona pila d’anys, i gràcies a la xarxa, corredors.cat i mossenhoms.be van fer créixer el conjunt d’amistats. De fet hi ha èpoques que érem gent de molts llocs, gràcies a que la gent tenia oportunitat de llegir-nos als dos fòrums. En David va venir moltes vegades i vam tenir oportunitat de saber la gran persona que és. El coneixíem just quan feia poc que era pare i hores d’ara som coneixedors de les grans fites que es marca i que aconsegueix, com la trailwalker, que ha guanyat un parell de vegades. És persona que a més treballa en una obra social, al costat de gent que em confessava una vegada que acabes estimant molt. A més, ara estic lligat a ell professionalment i li ho agraeixo molt.
Només dir, que gràcies a aquest projecte que tenim tots, he tingut la sort de saber que al mon hi han bones persones com ell i espero que tot li vagi bé a la vida que espero sigui ben llarga. Gràcies David

ens deia en David;

ei, gràcies per fer-me aquest oferiment aquesta setmana. Ben bé que ho teníem pendent !

Com a nom prefereixo que utilitzis els 2 cognoms ja que això de David Gonzàlez a seques no em prova… Millor David Gonzàlez Resbier així ma mare quedarà contenta

“Recordo farà uns 8 anys aparèixer per primer cop per Mossèn Homs, com no podia ser d’altra manera, arrossegat per un company. Vaig repetir varis cops de forma alternada i en pocs dies ja coneixia tothom, doncs érem màxim una trentena. El noi de la gorra vermella ja corria per allà, tot endreçant el grup i prenent instantànies com sempre ha fet. Fèiem força canvis de ritme i hi havia molta gent que tibaven fort amb facilitat, per després tornar enrere a buscar la cua del grup. Això em cridava l’atenció. Un dia no tant enllà, recordo que vem celebrar l’aniversari del Siscu, i en arribar als cotxes van obrir un maleter on a dins era ple de maduixes i cava per a celebrar-ho. També per aquella època recordo que em vaig fer amb una de les primeres samarretes de la sotana tan simpàtica que guardem a l’armari amb molta nostàlgia.

No vaig ser pas gaire regular, doncs sempre he preferit els entrenaments més matiners, una mica més llargs i amb desnivell. M’agradava però la idea d’acostar-hi els amics, i a cops, sortir des de casa tot aprofitant el matí com a tirada llarga prèvia a alguna marató. També els darrers anys ha estat un punt habitual de trobada de la gent que estem associats a la plataforma digital Corredors.cat , i que tant ha contribuït a que els dissabtes siguin multitudinaris. Farà uns 2 anys i mig, coincidint amb les festes de Nadal, recordo vem aconseguir el récord de mossenaires arribant a la seixantena de corredors i corredores ! Segurament ja és història, cosa que desconec. Cada any intento acostar-m’hi un o dos cops com a mínim, per saludar als pocs “veterans” i conèixer gent nova, però el fet d’anar a viure fa uns a Viladecavalls i de tenir canalla petita a casa m’ho complica força. Per qüestions professionals he mantingut contacte amb el noi de la gorra vermella, i també hem coincidit algun dimarts o dijous a l’Egara, on s’hi fan sortides a quarts de vuit tot l’any.

Pel que fa a mi, fa uns 20 que vaig començar a fer marxes de llarga distància amb la gent del Centre Excursionista de Terrassa d’on sóc soci, i amb el temps he anat abandonant després d’algun disgust l’esquí de muntanya i l’alpinisme, i m’he anat decantant per trotar i córrer. Al principi només feia marxes i amb els anys em vaig engrescar a fer mitges maratons i maratons d’asfalt i muntanya sobretot. De fet només entreno per muntanya, menys a l’hivern que acostumo a fer alguna sèrie amb els amics del poble, tot preparant el proper repte en asfalt. El que m’estimo més és fer ultra-distància, trobo que és com millor es sent i es coneix un mateix. De fet, tinc al cap desde fa anys que no ho deixaré fins que aconsegueixi acabar la UTMB (una volta non-stop que es fa cada any al massís del Mont Blanc, de 170 km.) I he de confessar que tinc una mania: no m’agrada repetir curses ni reptes.

El meu nick habitual és Eiger, fa una pila d’anys que el vaig triar quan vaig descobrir aquesta muntanya suïssa tot fent quatremils pels Alps. Tant em va captivar veure-la en directe, que vaig acabar posant-li de nom al meu gos també. Sóc blogaire, aficionat a les xarxes socials i treballo com a comercial en el tercer sector. I si em veieu pel carrer aneu amb compte no em confongueu amb el meu germà bessó !

Una abraçada mossenaire “