24 abr. 2012
Caminant de Terrassa a Sant Cugat – Camí dels Monjos
Anar i tornar a Sant Cugat a peu. No sembla cap bestiesa; però, què millor que anar-hi en família.
Fa dies que ens rondava a tots tres pel cap i ens hi vam posar i ho vam aconseguir amb molta facilitat.
Com fer-ho ? planejant l’hora de tornada. Volíem ser a l’hora de dinar a casa i els càlculs eren senzills: 3 hores i escaig en un sentit i tornada pel mateix camí.
El recorregut molt assequible i per molts llocs molt bonics. La part est de Terrassa no la tinc gens coneguda, encara que en alguna ocasió havia estat per la Serra de Galliners amb amics de Sant Quirze i recordava alguna zona.
Una primera aturada al quilòmetre cinc per esmorzar i fer un talladet
El tallat que no ens falti. En Nuck veient si hem deixat alguna molla que aspirar.
L’Oriol ens acompanya moltes vegades en les nostres caminades i està molt fort. Era la primera vegada que provaria de fer uns 28 quilòmetres caminant.
Algun torrent i rierol amb flaires del Montseny, prop de Sant Quirze
I encarant les fortes pujades que ens porten a Serra Galliners
Aquesta casa de fusta es veu molt acollidora i ens ha despertat molt l’atenció, a la vegada que els dos gossos que vetllen per què no ens hi apropem massa.
I ens aquest punt estem a mig camí i a punt de tornar. Feia un xic de fresca, però l’entrepà que dúiem i la beguda calenta ens ha fet recobrar l’esma.
Per confirmar la plaça dedicada al músic Xavier Cugar on hem esmorzat, retratem la placa.
I quan passem pels estudis de RTVE, ens ha fet gràcia també deixar-hi constància
I ara si encarem de nou la tornada, que serà pujant, donat que Sant Cugat està uns cent metres més avall que Terrassa
El recorregut està molt ben marcat i anem en tot moment ben informats.
A més, com veieu, estem fent el camí de Sant Jaume, a l’hora que el dels Monjos.
Deixem la rotonda de Can Marcet, i continuem
Al fons viem on hem estat fa poc, a l’esquerra es veuen els estudis de televisió, alhora que on hem reposat.
Les roselles comencen a ensenyar-nos aquest color vermell tant característic i intens
I el gos, de raça perillosa que fa molt de respecte
Som nosaltres
Un camp de vol. aquell puntet de dalt a l’esquerra és un avioneta, en miniatura: és clar.
I les pujades, quan ja portes quinze quilòmetres son més complicades
Aqui no ho tinc clar: semblava que estavem a 5 del monestir, en canvi es veu que no vam agafar el c-31
Si n’hi ha de camins per anar
i ens trobem amb una prova esportiva familiar, on hi veiem families senceres amb un cartellet penjat, que ens donava una pista de que estaven disputant alguna prova.
Passem al costat d’un control d’aquesta prova
La Marisol em veu retratar-ho tot i se’n riu, però és la primera vegada que veig un rètol com aquest.
No ho acabo de veure clar, em sembla que les distàncies no em lliguen. Torna a posar 5 qm. al monestir de Sant Cugat,
ens ha despertat tristor veure que algú ha perdut a un gran amic. Espero que el trobi: que poc pensava que un gos podia ser tan important per moltes persones i m’incloc
En Nuck es prova que sap llegir i està molt interessants en saber que el que posa a la placa . “Camí dels Monjos”
Aquest lloc puc confirmar que és dels més perillosos de la caminada, quan creuem la carretera en un revolt amb poca visibilitat
Al Coll de la Creueta
I com els deuen ensinistrar per aquí ?
L’Oriol no li agrada massa ésser retratat, i surt molt seriós. Però s’ho està passant bé, Ves que tinc que dir.
La idea era ensenyar l’entorn florit, a banda de nosaltres, mentre reposem uns segons
Ja l’havíem vist, oi ?
Hi han senyalitzacions molt manuals
Un divendres d’aquest que anem a caminar, anirem fins aquest punt i tornarem per Can Parellada, a veure què tal.
Serra Galliners, amb moltes possibilitats, tant per córrer, caminar i vistes molt interessant i molt recomanable
el camí del Mig
de Postal.
El Torrent de la Font dels Caçadors
Ara al Torrent de la Batzuca
Gos molt maco i d’una certa edat
jo diria que és una àvia, que sense pressa saluda a en Nuck
Vinga, petonet i continuem
Un lloc que s’està recuperant
Per que els senderistes no surtin del camí i de forma perfecte per l’entorn, un tancat amb corda
Sabeu per què serveix aquest tap verd ? no, no ho se. Ho pregunto
Hauria d’estar cansada la Marisol
Observant qui es mulla
diria que és el pr31 , però tinc dubtes, si
Ara som sota l’autopista del Vallès, just a Can Sabater
Ens l’hen jugat de mullar-nos a aquesta matinal, però ens hem escapat
Els Bellots
I ja hi som: bé encara queda una mica
I el Nuck que em busca, i l’excursió aviat passarà a la història.
Us poso el track, per si algun dia la voleu fer. La penso tornar a fer aviat. T’hi apuntes ?
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2757367
Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂
No hi ha resposta
