13 febr. 2012
Senderisme amb en Casi i l’Antoni
El diumenge dia 5 de febrer passat en Casi, com fa moltes vegades, em va convidar, com en ell és costum, a caminar amb ell a Esparraguera i es va presentar amb el seu amic de l’ànima l’Antoni.
Les xerrades i anècdotes i les explicacions i escoltar a aquell parell de mites, és el millor regal per una matinal.
De fet, quan acabes no estic gens ni mica cansat i en part és per què mentalment fas una bona desconnexió. A més tens l’oportunitat d’anar per carenes, corriols i llocs que d’una altre manera ni pensar-hi d’anar-hi sol. Cada cop que veu algú, en Casi li arrenca moments de conversa i no estalvia donar-se a conèixer. La veritat és que haver fet 100 maratons és una bona medalla que molts no tindrem mai.
EL senderisme forma part dels ingredients que fan més atractiu el contacte amb la natura i els racons que te la nostra geografia més propera i que no cal anar massa lluny per passar un dia immillorable.
Gràcies al dos per aquesta jornada !!
L’Antoni sempre va pel davant, seguit per en Casi, incrïblement abrigat i darrera jo, aprenent dels mestres
Llocs acuradament ben cuidats
Els voluntaris que es diposen a avituallar als senderistes
En Casi gaudint d’un brou que a Collbató li donen
Llocs prou coneguts pels que ens agrada anar per Montserrat, a la vora de Montserrat
Un bon home que treballa a l’empresa Suzuki d’aquí Terrassa ens retrata una vegada ja hem deixat Collbató
L’Antoni és un enamorat de la muntanya i no tan sols li agrada anar-hi sovint, si no que si cal marca rutes i reforça i marca llocs tant de Montserrat com de Sant Llorenc, proveint de cadenes i ganxos per que la gent no caigui i que deixa com a contribució a la societat. Fa nou mesos que no fuma, encara que tot i fumant segur que a Terrassa poca gent ha fet de forma anònima tot el que atresora en quan a proves de muntanya.
En un racó del camí, el parell de mites
També m’agrada endurme’n aquest record cap a casa per compartir-lo
[img][/img]
l’Antoni i deixa anar i córrer sempre que pot per aquests entorns que tant coneix
En Casi, mirant de no ensopegar a la baixada
Ens fan passar per un llocs que no sabria dir com és que tenen aquestes textures.
Sempre s’apren un munt anant al costat de persones que tenen tan a ensenyar. A més, et queda un bon record d’una caminada, que ja no oblidarem mai. Gràcies parella !
Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂
Comentaris tancats a Senderisme amb en Casi i l’Antoni
