02 gen. 2012
Setmaneta Final
Segur que la manera de passar-ho bé per un corredor és córrer i si et dic que la darrera setmana de l’any m’han sortit uns entrenaments, trobades i moments que justifiquen totalment la passió per aquest esport.
Començo pel final, pel darrer dia de l’any
Els corredors ja fa temps que formem una gran família, i cada dia hi ha més gent que s’agrupa per passar-s’ho bé i corrent en companyia. Es fa una convocatòria per acomiadar l’any plegats, als que ens agrada córrer com afició. Ens apleguem amb moltes persones, conegudes i amigues, i de ben segur que és el millor colofó a tota un any de curses, entrenaments i noves coneixences i fer-ho pel lloc on vius, la ciutat que estimes, visitant el cor de la ciutat que sol ser la casa de la Vila i d’una forma tan familiar. Tot i ser més trobada que cursa, no diria que és informal, molt al contrari és molt formal i seguint un pla prefixat. Genial i del tot recomanable i l’essència del córrer i l’amistat. Cada any més gent i cada cop més ganes de participar-hi.
Baixar per avingudes, parcs i carrers i sobretot pel carrer de la Font Vella, xiulant i fent-nos notar, i veure als conciutadans que a més ens acompanyaven i animàvem . Que els cotxes feien sonar els seus clàxons i la gent es girava en veure el núvol de gent corrent.
El grup d’entrenament de “Las Nenazas”, amb els que m’agrada anar algun diumenge, va començar fa tres anys, i hores d’anar ja és un clàssic, i fan possible la important trobada.
El cartell anunciador:
Un moment màgic: tots aturats davant la “Casa del Poble”
Corrent per les avingudes
I a més vam brindar amb cava gentilesa de la “Sosi”
Podeu veure la crònica i el reportatge fotogràfic d’en José Serrano a
http://lasnenazas.blogspot.com/2011/12/iii-san-silvestre-egarense-nenaza.html
L’entrenament amb l’Àlex, que és dels atletes més complets que conec hores d’ara va ser genial. Els seus resultats d’enguany ho avalen. El dia de Nadal es celebra des de fa vint-i-nou anys la tradicional Pujada a la Mola, però jo hi volia anar des de casa i de passada veure com surtien els que s’apunten a aquesta tradicional prova. De fet, com que normalment acaba molt tard per què son dies de trobades familiars, no m’hi he apuntat, però en canvi els he anat a veure com marxaven. Poder-hi anar amb l’Àlex és més que un luxe. Sempre dic que es pot entrenar en sol o en grup; però quan entrenen dos, s’estableixen unes converses importants que et fan oblidar de vegades el cansament. Em quedarà un gran record dels prop de trenta quilòmetres. (http://dom.cat/3z9)
Feia dies que volia coincidir amb una amistat de fa anys, que a més és el propietari de Running Vallès de Sant Cugat, l’Amadeu,una botiga d’esports que toca tot el que va relacionat amb el córrer i que organitza tots els dissabtes entrenaments per Collserola. De fa nou anys, que a més, per Sant Esteva li donen encara més ressò.
Vaig gaudir de valent i vaig conèixer molta gent Va ser un encert, tot i que feia un fred que pelava.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2340940
Quan sentim el nom de Bartolomé Serrano “Jim”, a Terrassa les cames ens tremolen a tots. Reconeixem al més gran atleta Egarenc de tots els temps. Per això els seus amics li tenen un respecte immens i el segueixen allà on va i els seus consells son molt apreciats.
Quan convoca entrenaments, sèries i trobades s’arraoleixen al seu voltant un munt d’amics, familiars, com va ésser amb l’entrenament de 10.000 metres a ritme que a més va servir per estar acompanyat de tants amics.
l’anomenat 10.000 con Dios s’anunciava al facebook i alla que hi vaig .
Ha estat una prova que ara reconec que no esperava m’anés tan bé. Segurament el fet d’anar en grup a ritme constant hi ha ajudat i
http://lasnenazas.blogspot.com/2011/12/runeando-con-dios.html
https://picasaweb.google.com/110876105431491962277/RuneandoConDios
La foto de familia fa molt bonic i a més amb molt bones vibracions
Abans del ritme fort un escalfament amb tota la colla
El grup fantàstic, i a ritme de 4′ el quilòmetre
Aguantant el ritme i mirant de no despenjar-se
i aquí amb qui ens ha portat a ritme a tota la colla abans de començar el darrer quilòmetre
Important, sentir els ànims de la gent ambs els que hem anat durant 39’52”
Fantàstica trobada,
Si vols fer una fotografia per desitjar un bon Nadal i un bon any , i la vols preparar i guardar-la com a record: res millor que fer-ho amb qui durant tants i tants dies et prepares per estar bé de forma. Total, que som una gran colla que tornem a deixar petjada i ens retratem sota l’abet il·lumintat situat a la plaça de Sant Jordi de Matadepera. Vam riure un munt mentre la preparàvem i sens deixar d’entrenar llavors vàrem pujar fins a l’apreciada font de Can Roure, que tantes vegades visitem durant l’any.
Finalment el meu agraïment !
Tanco l’any agraint als que d’una manera o altre m’heu visitat. Soc dels que navega molt per internet i de fa anys, i sempre acabo descobrint coses noves i se que la xarxa hores d’ara és tan gran que tenir un sol lector ja és important. Compartir-ho amb tu per mi també és un esport. Molts dies penso de deixar-ho, donat que penso que no interessa a ningú, però quan trobes a algú que et diu que s’ho llegeix, és com et sents pagat.
Avui m’estàs llegint, en la teva solitud, envoltat , un moment a la feina assegut qui sap a on amb la teva blackberry, ipad o estri, oi?. Acompanyat de la gent que estimes o sol, o envoltat d’estranys, sabent que alguna cosa he posat. Si se, quin temps mitjà que et quedes, segons l’analitics no més d’un minut i que segurament busques algun consell, alguna fotografia o alguna cosa relacionada amb el córrer i amb l’amistat. Això em satisfà. Segur que vegades he posat alguna cosa que t’ha interessat i sembla que hores d’ara avui m’estàs llegint.
Doncs avui que faig el meu darrer article de l’any, te’l dedico a tu i et dono les gràcies per aquesta confiança i espero no haver-te decebut al llarg de l’any,
És un any complicat per mi: segueixo donant veus per trobar feina, donat que fa molt temps que no en tinc suficient, encara que l’esport em serveix per donar aquests ingredients de felicitat diaris. Ens estem acostumant a la notícia a molta gent amb problemes, patint retallades, atur i molts estan igual. Molts amics s’estan desesperant. No tenir feina preocupa. El córrer i tots aquests moments viscuts donen oxigen i sort n’hi ha.
Hi ha molts moments segur que engegaries tot, quan les coses no surten com havies pensat, i acabes pensant que som corredors de fons i hem d’aplicar la mateixa tàctica que quan correm i arribar a la meta, ni que sigui caminant.
Continuarem escrivint i animant a la gent a córrer, que és mitja vida, en la mesura del que pugui i sobretot: a intentar ser feliços: segur que si !!,
val ?
No hi ha resposta
