30
gen.
2012
Pep Moliner
Em va sorprendre que a Mataró i es veu que fa una bona colla d’anys tenen un circuit permanent de cros, molt ben cuidat, marcat tot ell per qui vulgui anar-hi en un circuit tot l’any, a la muntanya i amb unes impressionants vistes sobre Mataró i l’horitzó marí
http://www.galluisos.cat/cros.php
El marc incomparable. La prova, campionat de Catalunya de Cros absolut. Per un popular casolà com jo, muntanyer i tot el que ja coneixeu, posar-se amb les principals figures del calendari del nostre país, tot un honor. Aviat em vaig veure relegat a posicions prou modestes, però molt cofoi de ser-hi. Revisant els meus ritmes: d’infart.
http://connect.garmin.com/activity/145825988
Vaig trobar-hi a persones a les que aprecio, amics Egarencs, com en Bartolomé Serrano, Luis Maqueda, Javier López, en Bernat Monter.
Com anècdota, i a l’arribada de Terrassa-Mataró em vaig refiar del gps del cotxe, mal programat., és clar i perdut per no se on, pel mig de la muntanya, vaig trobar-me un matrimoni que feien senderisme, que si no és per ells no trobo el circuit. Sort que es van oferir a pujar-se al cotxe i m’hi van apropar tot indicant-me com anar-hi. M’ha quedat clar per l’any vinent, que si em trobo com enguany, tornarem a “volar”
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2448275
25
gen.
2012
Pep Moliner
El Dinosaure d’en Roc Alabern ens obre les portes a Terrassa per la carretera de Sabadell. És un monument curiós i únic, almenys d’aquestes característiques: fet de ferralla i en concret de ferro i xapa de cotxes. Segur que quan els vehicles no siguin com els d’ara per molts serà com l’època dels Dinosaures,
El recorregut ha estat novedós, donat que arribats a l’estació de Rodalies de Torrebonica, ens hem dirigit cap a Torre sana i just al qm. 4,2 ens hem retratat per la posteritat.
Agraeixo a tots que heu fet costat a la iniciativa i la tornarem a repetir, donat que he sentit molt bons comentaris de la iniciativa.
A la tornada, i just a l’encreuament on abans havíem passat, hem convidat a qui volgués fer un xic menys a tornar just pel mateix camí i a qui li vingués degust, anar a perimetrar el camp de golf per completar aproximament els 10 qms.
Hem destacat que l’Alex de nou feia marca personal i ens regalava crònica i ho exposava al nostre fòrum i hem tingut de nou noves amigues i amics que s’estrenaven com a mossenaires, com son la muller de l’Alberto Serrano i una amiga de la parella.
Agraïts i us tornem a esperar el proper dissabte, en una setmana important donat que tindrem una nova edició de la prestigiosa Mitja Marató Ciutat de Terrassa que tindrà lloc a l’endemà del no més prestigiós: l’Entrenament en Grup a Torre Mossèn Homs.
Moment en el que tots ens construïm el nostre record, únic moment !
Ara un estudi fotogràfic
Fet l’experiment en Dani, Vicenç i Juli en primer terme
Lluís, Eva, Joaquín, Joan
A en Robert, avui els Sabadellencs han tingut representació amb ell i un amic
En Manuel Expósito, Diego Garcia i Emilio Expósito
El grup anat a buscar el camí del golf
Innegable que el lloc s’ho val. Bonic i encisador
Ara us posem una mica d’explicació que hem trobat del lloc on hem anat per primera vegada;
segons informació obtinguda a:
Roc Alabern, artista Terrassenc 1945-2003
Roc Alabern té un lloc dins de la nostra història de l’art i és segurament l’artista més complert que ha donat Terrassa dins dels moviments de l’art contemporani.
Els orígens pictòrics van ser a la seva Terrassa nadiua als finals dels anys cinquanta, quan recorria els paisatges de l’entorn amb el pintor Floreal Soriguera.
En Roc era un artista inquiet i als anys 80 va viatjar a Nova York , on hi va fer una curta estada. Més endavant als anys 90 va viatjar als Estats Units d’Amèrica a Denver, Colorado, on juntament amb 7 artistes catalans varem fer una exposició en motiu d’un intercanvi cultural. Més tard va anar, en diferents ocasions, a treballar i a passar un temps a New Mèxico. Va exposar en dues galeries a Santa Fe i a Taos.
En els últims deu anys de la seva vida va anar a viure al Baix Empordà, a Fonteta. En Roc se sentia atret per la naturalesa. A la Bisbal d’Empordà va muntar el seu estudi de portes obertes, que li va permetre tenir contacte amb persones de diferents nacionalitats.
L’obra d’en Roc Alabern és al llarg de la seva trajectòria un viatge d’anades als orígens de la modernitat i la contemporaneïtat. Tota la seva obra és un assaig de descodificació de l’art modern i la seva problemàtica i també un debat entre la naturalesa i l’abstracció. L’artista va dedicar tota la seva vida a l’art com a estratègia de lluita intel•lectual i de vivència per descobrir l’essència de l’art i els seus mecanismes creant el seu propi model pictòric.
“L’art a nivell personal representa la possibilitat de llibertat” Roc Alabern, 1983
Dinosaure. Roc Alabern (1986)
