Arxivar per maig de 2011

13 maig 2011


La meva insígnia és Rull

Classificat com a General,Política

Quan ens posen un etiqueta d’una manera voluntària, la d’un partit, i si ens la posem nosaltres: ens fa sentir bé.
Jo era d’aquells que escoltaven el missatge que ens donaven els polítics i no sempre havia votat el mateix. Escoltava els raonaments, i mirava el que oferien.

A banda de saber una mica la història dels partits i el que representen, i sabent que a tots els partits hi pot haver gent bona, i molt bona, gent que defensa les seves idees i es dedica a millorar la societat. No tots. Sabem que dins hi ha de tot. Bé; que us haig d’explicar.

Després de portar quaranta anys vinculat a l’esport practicant intensament: escacs, judo, ciclisme, futbol sala, futbol onze, squash, gimnàstica amb peses, natació, frontenis, senderisme i atletisme, és l’atletisme el que m’ha fet més com a persona i a on tinc tants i tants amics. Què poc sabia que els polítics poden afavorir o no a les entitats esportives. Molts com jo hem intentat revitalitzar entitats en la mesura de les nostres possibilitats, amb més o menys sort i rebent contrarietats i alegries en repetides ocasions. Molts sabeu del que parlo.

Tenia un petit projecte per revitalitzar l’atletisme, per exemple, i està en un calaix. Vaig veure de dins d’una junta com es tracta a les entitats i com es pateix. Segurament molts projectes acaben igual com el meu.
Doncs bé, relligant amb l’esport, i com que m’agraden el debat d’idees i la lluita per la raó, fa temps que escolto molt: tertúlies, entrevistes, debats sobre l’estat de la nació, plens parlamentaris, articles periodístics, i ara que la xarxa ens prové de tanta informació que difícilment podem digerir i de la que aprenc de la gent que escolto. Uns m’agraden més que els altres. I també hi ha polítics que m’arriben a fer por.

Fa dues eleccions al nostre país, vaig votar a CiU, sense ser-ne militant i encapçalat pel hores d’ara honorable president Artur Mas. En aquella ocasió la suma de tres partits el van portar a l’oposició, però continuaven dient que havien guanyat, com aixi va ser i em vaig decidir a escriure’l fent-li alguna observació sobre les regles del joc i la suma de perdedors feien un vencedor. De fet, penso que hi ha partits que son com l’oli i el aigua, que per molt que provis d’unir-ho, no hi ha manera i el panorama del país i de molts ajuntaments ha provocat uns governs sense objectius comuns. Per la meva sorpresa, l’Artur Mas, em va respondre, i segons tinc entès ho feia personalment i en va agradar molt el que deia. En va portar a conèixer al nostre partit local, el Terrassenc, on en Josep Rull es va passar més d’una hora explicant-me ell personalment junt amb la Montserrat Caupena els orígens del partit, el que havien fet fins ara, el que estaven fent i a més com un mestre d’escola amb detalls i sense perdre la paciència, a més escoltant-me. Aviat la Meritxell, la muller d’en Josep, es va aprendre el meu correu electrònic i ara estic informat per cents de correus de tot el que cou dins el partit.

Vaig sentir una mica de rubor de fer perdre el temps a aquella persona, parlamentària, regidor i no sabia quantes coses més. Un detall, jo ja portava la meva butlleta d’afiliació per fer-me militant. Passats un any i sense gairebé adonar-me em vaig veure a l’executiva del CdC, que ni molt menys era la meva pretensió. Aviat en Josep va buscar un equip per visitar des de l’oposició a aquelles entitats esportives que ens volien rebre i vam fer visites a grans clubs de la ciutat, que pateixen per anar bé.

Els que em coneixen saben que quan ens reunim al consell local, i ho fem sovint, soc més d’escoltar i no se’m sent massa la veu, però és estrany que s’acabi qualsevol reunió sense que surti algun comentari relacionat amb l’esport. Intento d’una manera o altre que sàpiguen com penso i si d’una cosa no hi entenc, prefereixo aprendre. El partit a més organitza trobades, excursions, fa conferències, te sectorials i vaig a les de tecnologia i esport que es fan a la seu central.
Un element m’apropa més al polític persona en Josep Rull: és que sigui esportista i en concret li agrada córrer. Em te sempre una bona paraula per un esport que també practica: l’atletisme de fons. Sembla que amb les persones que els agrada l’esport i la natura hi tinguis mes confiança.

De molts és compartit, que és una persona que hi entén de tot: tant et parla d’una novel·la, com et parla d’un contenidor, de les pintades, dels cotxes, del transit, d’economia, de feina, d’empreses, de patriotisme i a més amb les idees endreçades.
Bé, al llarg d’aquests cinc anys he conegut polítics professionals dins de CiU, amb els que hem compartit moments i m’agrada l’estil de fer política i els objectius, la passió.
Per acabar us dic els que esteu desencantats de la política, sapigueu que al final els polítics son els que fan i desfan més coses que us afecten i en la vostra mà està la possibilitat per la que van lluitar els nostres avis de poder decidir qui volem que governi i que si no ho fan bé anant a votar estem posant el nostre granet de sorra per triar, ara que ens deixen i que no tots els polítics son iguals.
Estic content per què tot el que m’està passant, li dec a l’esport i a molts de vosaltres i sobretot cuide-vos molt i mireu de ser feliços i fer feliços als que us envolten. Gràcies per llegir-me i ens veiem.

Ara us presento un mica el meu candidat, que per mi és el millor és clar i al que recolzo per què hi crec i que ha més ha confiat en mi situant-me el lloc setzè de la llista que aspira a guanyar les eleccions per l’alcaldia de la meva ciutat. De vegades en broma dic que jo ja soc Alcalde, des de que vaig néixer (el meu cognom)

És un atleta dels anomenats populars i a més maratonià, que admiro per moltes coses: aquesta també.

Image
estem acostumats a veure’l per les curses de la nostra ciutat, com la de Poble Nou, per exemple.

Image
Image
En Josep, per preparar-se per la Mitja Marató de Terrassa, que sempre fa, es prepara amb gent vinguda de tot arreu amb els “Mossenaires” que és un grup on tothom és benvingut, de qualsevol ideologia i on el que compte és compartir el plaer pel córrer amb bona companyia. Pot veure els camins i entorns que donen qualitat de vida als Terrassencs i si mai governa segur que veurà amb uns altres ulls com millorar-ho.

Image
Image
La Mola: tot un símbol per mi i molts egarencs, i vam poder pujar plegats

Image
i no podia faltar la fotografia per immortalitzar el moment.

Image

el sabeu trobar a en Josep ? una pista: l’únic que aixeca el braç moments abans de fer el 42,195 quilòmetres

Image
Fer la Marató, requereix tenir una preparació especial i finalitzar-la, privilegi de pocs. La Marató és  la reina de totes les proves. En Josep, s’ho va proposar i ho var fer

Image

I sobretot, no falta a la cita a la mitja de la seva ciutat. La Mitja de Terrassa és per ell una cita obligada i es pot dir que es passeja bufant de valent per tots els carrers. Un dia explicava que el va sorprendre un dia que la vam fer plegats. En l’entorn atlètic tinc la sort de tenir molts amics i també la mateixa sort en ser animat en tot moment. Per això també és la mitja que faig amb més emoció. El va sorprendre que rebés tantes mostres d’afecte.

Bé, sempre li dic que si és alcalde volem comptar amb en Rull atleta molts anys i esperem que es faci realitat

Tenim els que formem part de la llista una tarja personalitzada que penjo al meu blog, si algú li fa gràcia tenir-la, tocar, tocar li guardo.

Us demanaria que li feu confiança com jo li faig. Gràcies

Image

Comentaris tancats a La meva insígnia és Rull

11 maig 2011


Amb en Paco: 3er. Can Palet – La Mola

Classificat com a Entrenaments

El dia que vam pujar amb la Marisol i l’Oriol a la Mola des de casa, vaig veure la possibilitat de fer-ho corrent sense que fos cap bestiesa. Almenys és el que penso. Si els dimarts i dijous ja fem entrenament fantàstics, aquest apuntava en el mateix sentit.
Quan vaig conèixer en Paco, va ser l’època que on més entrenava era el Parc de Vallparadís. Amunt i avall i a gran velocitat, em passava una setmana i un altre. Ja en alguna cursa egarenca, algun dia parlàvem i em recordava que en un esprint el vaig passar al barri de Can Palet.
A mi hores d’ara m’agrada arribar a casa travessant Vallparadís i un dia li vaig proposar venir amb els amics que entrenem per l’Ègara, els “egaramossenaires” i des d’aquell dia gairebé no falla mai.
Quan vaig comentar-li que podria pujar per tercera vegada, no va dubtar un instant i a les vuit en punt estàvem a la benzinera del Vapor Universitari, que sol ser el nostre punt de trobada.
Una de les característiques d’en Paco, és que engega i atura el seu “gps” a la més mínima aturada i em fa gràcia. En canvi jo no l’aturo mai i quan arribo a casa tinc algun quilòmetre que ni de genolls es faria tan lent, si no fos que s’explica per què m’agrada aturar-me a gaudir del paisatge i d’esmorzar una mica.
El que volia era fer-ho exactament pels mateixos llocs, per fer una com parativa de les altres dues vegades i abans de res agrair la paciència d’en Paco per fer-me costat. Està amoïnat per què li sembla que vam anar lents, però fer-ho en tres hores reals, penso que no hi deuen haver-hi massa gent capaç.
Al camí de Can Boixeres, vam trobar a la Carme, Zico i Manolo, que anaven a fer un cafè a la Mola per la pista i vam poder compartir una estona i ja de tornada l’Antonio Gallardo havia fet el mateix entrenament, sortint més d’hora i per un altre lloc. Vol dir que no érem els únics.


Sincronitzem els gps. El del Paco pararà en el moment que parem, el meu no. La diferència…. al final

La sorpresa de creuar-se amb en Paco, de negre que te el bon costum de llegir-se el blog (gràcies). La colla que anava per l’avinguda de Béjar

Comencem a pujar pel costat de la riera

…i al carrer de camí de Can Boixeres trobem a en Zico, Manolo i Carme que també anaven a la Mola

Pujada per la pista de Can Robert

i aquí ens separem,

Ja dins al canal de l’Abella tot molt ben indicat

Fins a la Cova del Drac, sense Drac. Monument natural impressionant.

Per aquí encara es pot córrer. Instants després caminarem fins arribar a l’objectiu principal.

Fent la fotografia de record des de llocs que els que ens agrada pujar a la Mola ens inspiren i ens donen ganes de venir una vegada i un altre

En Paco li agradava molt aquest punt d’on es poden contemplar i donar nom a un munt de racons de Sant Llorenç, com per exemple els Òbits, que queda pendent per un altre vegada


Ens feia gràcies tenir aquest entorn amb nosaltres formant-ne part

I aquí els nostres recuperadors: fruita i barretes, i les bateries quedaran de nou carregades per la tornada

En Domingo i l’Àngels a punt de reunir-se amb els amics dins el bar, per fer un cafetonet

A Can Poble ens tornem a retratar i no ens veiem cansats

I baixant pel Canal de les Bruixes, amb molt de compte.

I a Matadepera, a la plaça de Sant Jordi, a la font que ens mitigarà la sed que aquests entrenaments provoquen



I això es tot amics; com de bonic és tenir l’oportunitat el dia del meu aniversari d’anar de casa a la Mola corrent amb un amic, on no hem parar de fer bones xerrades i a més confirmant que es pot fer amb poc menys de tres hores. El meu va marcar 3h28′ i adjunto el gràfic que en Paco ens regala. El track és el mateix exacte de l’altre vegada.
No trigarem massa a repetir-lo. Vol dir que si vols venir, ves enllustrant les teves espardenyes que hi estàs convidat.

https://lh4.googleusercontent.com/-2Il6USbllsA/TccKBOg4H9I/AAAAAAAAB0w/okl0Oz_FJCg/s1600/canPaletLamola.jpg

Comentaris tancats a Amb en Paco: 3er. Can Palet – La Mola

« Següents - Anteriors »