13 maig 2011
La meva insígnia és Rull
Quan ens posen un etiqueta d’una manera voluntària, la d’un partit, i si ens la posem nosaltres: ens fa sentir bé.
Jo era d’aquells que escoltaven el missatge que ens donaven els polítics i no sempre havia votat el mateix. Escoltava els raonaments, i mirava el que oferien.
A banda de saber una mica la història dels partits i el que representen, i sabent que a tots els partits hi pot haver gent bona, i molt bona, gent que defensa les seves idees i es dedica a millorar la societat. No tots. Sabem que dins hi ha de tot. Bé; que us haig d’explicar.
Després de portar quaranta anys vinculat a l’esport practicant intensament: escacs, judo, ciclisme, futbol sala, futbol onze, squash, gimnàstica amb peses, natació, frontenis, senderisme i atletisme, és l’atletisme el que m’ha fet més com a persona i a on tinc tants i tants amics. Què poc sabia que els polítics poden afavorir o no a les entitats esportives. Molts com jo hem intentat revitalitzar entitats en la mesura de les nostres possibilitats, amb més o menys sort i rebent contrarietats i alegries en repetides ocasions. Molts sabeu del que parlo.
Tenia un petit projecte per revitalitzar l’atletisme, per exemple, i està en un calaix. Vaig veure de dins d’una junta com es tracta a les entitats i com es pateix. Segurament molts projectes acaben igual com el meu.
Doncs bé, relligant amb l’esport, i com que m’agraden el debat d’idees i la lluita per la raó, fa temps que escolto molt: tertúlies, entrevistes, debats sobre l’estat de la nació, plens parlamentaris, articles periodístics, i ara que la xarxa ens prové de tanta informació que difícilment podem digerir i de la que aprenc de la gent que escolto. Uns m’agraden més que els altres. I també hi ha polítics que m’arriben a fer por.
Fa dues eleccions al nostre país, vaig votar a CiU, sense ser-ne militant i encapçalat pel hores d’ara honorable president Artur Mas. En aquella ocasió la suma de tres partits el van portar a l’oposició, però continuaven dient que havien guanyat, com aixi va ser i em vaig decidir a escriure’l fent-li alguna observació sobre les regles del joc i la suma de perdedors feien un vencedor. De fet, penso que hi ha partits que son com l’oli i el aigua, que per molt que provis d’unir-ho, no hi ha manera i el panorama del país i de molts ajuntaments ha provocat uns governs sense objectius comuns. Per la meva sorpresa, l’Artur Mas, em va respondre, i segons tinc entès ho feia personalment i en va agradar molt el que deia. En va portar a conèixer al nostre partit local, el Terrassenc, on en Josep Rull es va passar més d’una hora explicant-me ell personalment junt amb la Montserrat Caupena els orígens del partit, el que havien fet fins ara, el que estaven fent i a més com un mestre d’escola amb detalls i sense perdre la paciència, a més escoltant-me. Aviat la Meritxell, la muller d’en Josep, es va aprendre el meu correu electrònic i ara estic informat per cents de correus de tot el que cou dins el partit.
Vaig sentir una mica de rubor de fer perdre el temps a aquella persona, parlamentària, regidor i no sabia quantes coses més. Un detall, jo ja portava la meva butlleta d’afiliació per fer-me militant. Passats un any i sense gairebé adonar-me em vaig veure a l’executiva del CdC, que ni molt menys era la meva pretensió. Aviat en Josep va buscar un equip per visitar des de l’oposició a aquelles entitats esportives que ens volien rebre i vam fer visites a grans clubs de la ciutat, que pateixen per anar bé.
Els que em coneixen saben que quan ens reunim al consell local, i ho fem sovint, soc més d’escoltar i no se’m sent massa la veu, però és estrany que s’acabi qualsevol reunió sense que surti algun comentari relacionat amb l’esport. Intento d’una manera o altre que sàpiguen com penso i si d’una cosa no hi entenc, prefereixo aprendre. El partit a més organitza trobades, excursions, fa conferències, te sectorials i vaig a les de tecnologia i esport que es fan a la seu central.
Un element m’apropa més al polític persona en Josep Rull: és que sigui esportista i en concret li agrada córrer. Em te sempre una bona paraula per un esport que també practica: l’atletisme de fons. Sembla que amb les persones que els agrada l’esport i la natura hi tinguis mes confiança.
De molts és compartit, que és una persona que hi entén de tot: tant et parla d’una novel·la, com et parla d’un contenidor, de les pintades, dels cotxes, del transit, d’economia, de feina, d’empreses, de patriotisme i a més amb les idees endreçades.
Bé, al llarg d’aquests cinc anys he conegut polítics professionals dins de CiU, amb els que hem compartit moments i m’agrada l’estil de fer política i els objectius, la passió.
Per acabar us dic els que esteu desencantats de la política, sapigueu que al final els polítics son els que fan i desfan més coses que us afecten i en la vostra mà està la possibilitat per la que van lluitar els nostres avis de poder decidir qui volem que governi i que si no ho fan bé anant a votar estem posant el nostre granet de sorra per triar, ara que ens deixen i que no tots els polítics son iguals.
Estic content per què tot el que m’està passant, li dec a l’esport i a molts de vosaltres i sobretot cuide-vos molt i mireu de ser feliços i fer feliços als que us envolten. Gràcies per llegir-me i ens veiem.
Ara us presento un mica el meu candidat, que per mi és el millor és clar i al que recolzo per què hi crec i que ha més ha confiat en mi situant-me el lloc setzè de la llista que aspira a guanyar les eleccions per l’alcaldia de la meva ciutat. De vegades en broma dic que jo ja soc Alcalde, des de que vaig néixer (el meu cognom)
És un atleta dels anomenats populars i a més maratonià, que admiro per moltes coses: aquesta també.
estem acostumats a veure’l per les curses de la nostra ciutat, com la de Poble Nou, per exemple.
En Josep, per preparar-se per la Mitja Marató de Terrassa, que sempre fa, es prepara amb gent vinguda de tot arreu amb els “Mossenaires” que és un grup on tothom és benvingut, de qualsevol ideologia i on el que compte és compartir el plaer pel córrer amb bona companyia. Pot veure els camins i entorns que donen qualitat de vida als Terrassencs i si mai governa segur que veurà amb uns altres ulls com millorar-ho.
La Mola: tot un símbol per mi i molts egarencs, i vam poder pujar plegats
i no podia faltar la fotografia per immortalitzar el moment.
el sabeu trobar a en Josep ? una pista: l’únic que aixeca el braç moments abans de fer el 42,195 quilòmetres
Fer la Marató, requereix tenir una preparació especial i finalitzar-la, privilegi de pocs. La Marató és la reina de totes les proves. En Josep, s’ho va proposar i ho var fer
I sobretot, no falta a la cita a la mitja de la seva ciutat. La Mitja de Terrassa és per ell una cita obligada i es pot dir que es passeja bufant de valent per tots els carrers. Un dia explicava que el va sorprendre un dia que la vam fer plegats. En l’entorn atlètic tinc la sort de tenir molts amics i també la mateixa sort en ser animat en tot moment. Per això també és la mitja que faig amb més emoció. El va sorprendre que rebés tantes mostres d’afecte.
Bé, sempre li dic que si és alcalde volem comptar amb en Rull atleta molts anys i esperem que es faci realitat
Tenim els que formem part de la llista una tarja personalitzada que penjo al meu blog, si algú li fa gràcia tenir-la, tocar, tocar li guardo.
Us demanaria que li feu confiança com jo li faig. Gràcies
No hi ha resposta
