11 maig 2011
Amb en Paco: 3er. Can Palet – La Mola
El dia que vam pujar amb la Marisol i l’Oriol a la Mola des de casa, vaig veure la possibilitat de fer-ho corrent sense que fos cap bestiesa. Almenys és el que penso. Si els dimarts i dijous ja fem entrenament fantàstics, aquest apuntava en el mateix sentit.
Quan vaig conèixer en Paco, va ser l’època que on més entrenava era el Parc de Vallparadís. Amunt i avall i a gran velocitat, em passava una setmana i un altre. Ja en alguna cursa egarenca, algun dia parlàvem i em recordava que en un esprint el vaig passar al barri de Can Palet.
A mi hores d’ara m’agrada arribar a casa travessant Vallparadís i un dia li vaig proposar venir amb els amics que entrenem per l’Ègara, els “egaramossenaires” i des d’aquell dia gairebé no falla mai.
Quan vaig comentar-li que podria pujar per tercera vegada, no va dubtar un instant i a les vuit en punt estàvem a la benzinera del Vapor Universitari, que sol ser el nostre punt de trobada.
Una de les característiques d’en Paco, és que engega i atura el seu “gps” a la més mínima aturada i em fa gràcia. En canvi jo no l’aturo mai i quan arribo a casa tinc algun quilòmetre que ni de genolls es faria tan lent, si no fos que s’explica per què m’agrada aturar-me a gaudir del paisatge i d’esmorzar una mica.
El que volia era fer-ho exactament pels mateixos llocs, per fer una com parativa de les altres dues vegades i abans de res agrair la paciència d’en Paco per fer-me costat. Està amoïnat per què li sembla que vam anar lents, però fer-ho en tres hores reals, penso que no hi deuen haver-hi massa gent capaç.
Al camí de Can Boixeres, vam trobar a la Carme, Zico i Manolo, que anaven a fer un cafè a la Mola per la pista i vam poder compartir una estona i ja de tornada l’Antonio Gallardo havia fet el mateix entrenament, sortint més d’hora i per un altre lloc. Vol dir que no érem els únics.
Sincronitzem els gps. El del Paco pararà en el moment que parem, el meu no. La diferència…. al final
La sorpresa de creuar-se amb en Paco, de negre que te el bon costum de llegir-se el blog (gràcies). La colla que anava per l’avinguda de Béjar
Comencem a pujar pel costat de la riera
…i al carrer de camí de Can Boixeres trobem a en Zico, Manolo i Carme que també anaven a la Mola
Pujada per la pista de Can Robert
i aquí ens separem,
Ja dins al canal de l’Abella tot molt ben indicat
Fins a la Cova del Drac, sense Drac. Monument natural impressionant.
Per aquí encara es pot córrer. Instants després caminarem fins arribar a l’objectiu principal.
Fent la fotografia de record des de llocs que els que ens agrada pujar a la Mola ens inspiren i ens donen ganes de venir una vegada i un altre
En Paco li agradava molt aquest punt d’on es poden contemplar i donar nom a un munt de racons de Sant Llorenç, com per exemple els Òbits, que queda pendent per un altre vegada
Ens feia gràcies tenir aquest entorn amb nosaltres formant-ne part
I aquí els nostres recuperadors: fruita i barretes, i les bateries quedaran de nou carregades per la tornada
En Domingo i l’Àngels a punt de reunir-se amb els amics dins el bar, per fer un cafetonet
A Can Poble ens tornem a retratar i no ens veiem cansats
I baixant pel Canal de les Bruixes, amb molt de compte.
I a Matadepera, a la plaça de Sant Jordi, a la font que ens mitigarà la sed que aquests entrenaments provoquen
I això es tot amics; com de bonic és tenir l’oportunitat el dia del meu aniversari d’anar de casa a la Mola corrent amb un amic, on no hem parar de fer bones xerrades i a més confirmant que es pot fer amb poc menys de tres hores. El meu va marcar 3h28′ i adjunto el gràfic que en Paco ens regala. El track és el mateix exacte de l’altre vegada.
No trigarem massa a repetir-lo. Vol dir que si vols venir, ves enllustrant les teves espardenyes que hi estàs convidat.
No hi ha resposta
