Arxivar per maig de 2011

25 maig 2011


Estem a #Terrassa i ens agrada córrer: us ho podeu creure ?

Classificat com a General

Imagina’t a #Terrassa un dia que després de passar-te tota una jornada laboral encaparrat a la crisi també, i que abans del sopar, una colla d’amics t’esperin vulguin anar amb tu per uns camins esplèndids de la part Nord de la nostra ciutat i junt amb ells, passis per camps, corriols, llacs, fonts i panoràmiques esplèndides i tot això sense agafar en cap moment un mitja de transport de cap tipus: tan sols les teves cames i des de Can Palet, el barri més allunyat. Què a més vagis acompanyat i xerrant tota, tota l’estona. Que juguis fent canvis de ritme per la carena de Can Bogunyà; que t’expliquin acudits, o que tinguis xerrades serioses d’allò més i que tot això passi els dimarts i dijous dels darrers dos anys.

Per mi això: no te preu.

Els que correm o van amb btt tenim aquest privilegi que pocs, poquíssims Terrassencs coneixen i fet amb aquestes companyies esdevé una meravella.
Després de molts dies de no poder-hi anar, ahir em faltava una mica de forma física, però quan arribo a casa una vegada he fet divuit quilòmetres en total l’àpat mel vaig ben guanyar.


Aquest serà el punt més allunyat avui des del punt de sortida

Ahir vam fer un entrenament, on a més vam fotografiar entre tots amb l’Àlex i l’Agustí, punts del recorregut i ara a més hi hem posat nom al recorregut que vam fer:

Ruta Nº1 (Egara – Llac Petit – Font del Janot – Egara) 10Km


L’Agustí un dels màxims impulsors de les trobades que anomenem Ègara-Mossenaires


Ens agrada posar la nostra muntanya més estimada per molts i avui érem una bona colla


Aquestes darrers setmanes tant en Toni com l’Àlex han fet proves ultres com la Ultra Trail Barcelona


A la nostra esquerra deixem el centre esportiu Ègara


al fons veiem les muntanyes que estan esperant


I amagada darrera les muntanyes: la de Sant Llorenç
Passem per llocs importants
I passarem pel costat de l’audiovisual: encara que nosaltres encara li diem el Sanatori


I l’Àlex, que semblava un bòlid amb la càmera a la ma ens dona aquest record




Els indicadors del parc agroforestal de Terrassa, ens orienta


Cap al Llac Petit


Això és Terrassa: us ho podeu creure ?

Ens encanta emportar-nos el record dels amics.
Ara deixem una pista per enfilar un corriol, que fem sovint i que culminarà amb la font del Janot: que ara sempre raja


Els germans Carlos i Alberto


L’Àlex, tot terreny bo, en tot !!











A aquesta pista, normalment fent unes quantes acceleracions i quan ens reagrupem ho fem com els jugadors de basquet: xoquem els palmells de les mans.



Vistes elevades, des d’on Terrassa la podem veure en la seva totalitat des de les alçades
I continuem estant a Terrassa: us ho podeu creure ?

Doncs tot això que sembla excepcional i només d’un dia: portem tota una vida fent el mateix i creieu que no ens cansa gens i ja estem desitjant tornar-ho a repetir:

Estem a #Terrassa i ens agrada córrer: us ho podeu creure ?

Comentaris tancats a Estem a #Terrassa i ens agrada córrer: us ho podeu creure ?

24 maig 2011


Els bons Mossenaires

Classificat com a Entrenaments

Diu la teoria que “Mossenaire” és tot aquell que vol compartir un entrenament en grup qualsevol dissabte a les vuit tot esperant als encreuaments per anar plegats. És clar, si no no seria un entrenament en grup. I, funciona gràcies a tots vosaltres. Gairebé tots acabeu venint de ma d’algun amic i a més aporteu nous amics i sense adonar-nos, som una gran família.
Sembla que el projecte comú segueix viu i l’hem de cuidar, donat que la qualitat de la gent que ve, és de primera i de categoria suprema.


Llocs que tenim a Terrassa, que aporten el marc incomparable dels nostres entrenaments, amb el que serà el mossenaire de la setmana: l’Enric

Avui, la idea era fer una cosa diferent de les altres setmanes, però per llocs que tots coneixem i que repetim periòdicament, amb parades en llocs per continuar plegats i fotografia de grup a Sant Julià d’Altura, per aprofitar la graderia que formen les escales, per veure’ns bé les cares.

Ara els reportatges fotogràfics son intensos i per llocs on se’t desperten les ganes de fer esport. El Carles fa també de reporter.

Gràcies per venir i t’esperem sempre.




El primers corriols que fem envoltats de camps de civada







És important veure com som un grup on tothom s’hi troba bé, només cal veure les cares que fem



Ens deia l’Adrià, que tot i la seva joventut, aquest diumenge havia assolit la primera posició a una mitja i ja te tres podis enguany






el grup de mossenaires sempre fa molt goig


i els llocs que ja tots identifiquem, on fem aquelles aturades, que també poden ser com fa en Marc, si el veieu a l’esquerra, que retorna a buscar als amics mossenaires


com sorgits de la terra, on s’uneix amb el cel i amb uns colors magnífics
























Les mirades d’estranyesa dels nous mossenaires: que deuen pensar, quan ens veuen fer un munt de fotografies dins un entrenament !



















En aquesta pujada, què millor que fer un canvi ràpid de ritme per enfortir l’organisme.









sempre identifiquem nova gent, gent que fa dies que no podia venir, i un sommeis a la majoria de les cares.


En José Expósito, mirant que no hi hagin accidents quan travessem la carretera de Matadepera







































































El nostre invent, funciona. Que vinguin vells amics, d’altres èpoques i poder tornar anar plegats tot amb l’excusa de fer un entrenament, és el cas que tinc personalment amb l’Enric. Ara ja és un mossenaire habitual. Després de provar-ho, només cal repassar el nostre historial més recent i se’l veu gaudir de les vostres companyies.
Èrem del Club Escacs Terrassa, i a banda d’aquest esport, organitzàvem uns partits de futbol sala en el que ens ajuntàvem setmana rera setmana a jugar, per mantenir la forma allà pels anys vuitanta. Ara els nostres camins tornen a coincidir gràcies als mossenaires, i sentim més que justificat de dinamitzar aquests entrenaments oberts, on tots tenim oportunitat de retrobar-nos.






EL MOSSENAIRE DE LA SETMANA

l’Enric s’ens dona a conèixer, tot dient-nos el següents i a qui li agraïm el gest.

Hola, sóc l’Enric Mateu. Estic casat i sóc pare de tres fills, evidentment preciosos, de 9, 7 I 5 anys, que no es queixen quan marxo per anar a córrer. Al contrari, el mitjà em diu que vol venir a les curses amb mi i córrer ell també.
Fa una colla d’anys que em dedico a la docència a Secundària i Batxillerat. Fa poc he descobert que sortir a córrer em va bé perquè em marxin unes quantes boires del cap.
Fins fa un parell d’anys, l’única cursa que feia era la de festa major, per a la qual no em preparava gens en tot l’any i l’acabava destrossat. Aleshores em vaig preparar per fer la primera cursa de 10km (Matadepera) i la meva primera mitja marató: la de Terrassa de l’any passat (2010).
Tot just acabada em van dir: “I ara, la marató”. No tenia forces ni per contestar que “Ni boig”.
Però el cert és que em va agradar, i després d’aquella ja han vingut unes quantes mitges més i també un parell de maratons (amb un registre prou digne per a mi: 3h 30 min). I alguna altra bogeria, com és la Terrassa-Montserrat que organitza el Club Natació.
És a dir, que ja estic enganxat, o malalt, depèn de com vulgueu veure-ho. I com passa en aquests casos, no em conformo amb ser un d’aquests “locos que corren”sinó que vaig fent proselitisme. I ja veurem com acaba…

Comentaris tancats a Els bons Mossenaires

Anteriors »