Arxivar per març de 2011

14 març 2011


Plovent es pot córrer amb els Mossenaires

Classificat com a Entrenaments

El projecte d’entrenament en grup abans no era com ara. Ens havíem dit que si plovia el més sensat era no anar-hi per diferents motius: camins enfangats, fred, patinades, solitud i és per això que fa uns anys no s’hi anava. Durant anys, i per la sequera o el que fos, no havia plogut massa en dissabte i es tenia oblidat que era una tema que es tenia en el pensament.

Algun dissabte que plovia, i per no deixar a ningú sol, he anat a treure el nas i som tants, que sempre hi algú que s’atreveix a venir.

Aquest dissabte, semblava impossible que algú aparegués, donat la pluja era persistent i abundosa. He anat al garatge a treure el cotxe i gairebé en el meu subconscient pensava que seria una passeig de cotxe. Oh, sorpresa quan per la carretera hi veig l’Antonio Gallardo, amb l’impermeable que quasi no se’l reconeixia i l’àmplia rialla d’aquell que està gaudint d’un dia especial.

Quina sorpresa m’esperava, que ben aixoplugats sota el portó del darrera de la seva furgoneta, el nostre amic fotògraf en Rafa Atienza, també amb se’l veia disposat a mullar-se de valent, com en Pau que, encara que havia afirmat que estaria a punt per entrenar, també creia que com a persona assenyada, es quedaria a casa. Doncs no, no es va quedar a casa. I, quan s’apropava l’hora de la sortida en Tori Granados també te el mateix pensament de córrer, amb aquestes condicions ambientals.

De primer fem una fotografia, que en direm històrica, per què no recordo un dia amb pluja tan intensa i tanta gent disposada a córrer. I quan la tenim feta, apareix en Carles López, un dels mossenaires més habituals d’uns anys ençà i que molts dies ens retrata. Avui tant en Rafa com ell s’ha repartit la feina de fer-nos un reportatge ben remullat.

El recorregut proposat ha estat anar fins a la font de la Tartana, que de fa molt temps no anàvem i a més en algun punt no recordàvem en concret els carrers, ja que els Matadeperencs que sempre ens guiaven avuí no els teníem.

Ens ha sortit un circuït d’una onze quilòmetres i en tot moment anàvem amb converses divertides. En Pau, sempre patint, per què ens veu als demés com “màquines”; quan ell si que està fet una bona màquina.

L’Antonio s’ho passat més que pipa, i ens regalarà una divertida escena que ha repetit un parrell de vegades fins aconseguir L’Efecte precissat. Ja ho veureu.

Arribats al cotxe, roba eixuta i retorn cap a casa. En aquest sentit, l’Antoni per arrodonir la seva proesa, a preferit tornat corrent amb una pluja que en compte d’anar a menys, augmentava per moments.

He fet bé de no venir, però us heu perdut una jornada diferent i divertida, i que ara estic content de no haver-me perdut. Soc persona que no li agrada entrenar plovent, però tinc que reconèixer que ha valgut la pena. A veure si dissabte plou de nou i ho podem repetir, no ?


Quan pensàvem que els agosarats mossenaires estaven a punt de patir les humitats del dia…
va aparèixer en Carles



I en Pau amb la seva habitual rialla, que li encanten els dies de pluja


Només cal veure les pintes que fem tots i en primer terme en Carles seguit per l’Antoni
En Pep i Toni Granados intercanviant converses


Imatge dantesca de diferents moments



Auto-foto d’en Rafa

i a mig recorregut aixoplugats dins la cova de la font de la Tartana

i anar fent

Per la urbanització, evitant el fangueig






L’Antoni ens regala una imatge aèree, a punt del gran xop

El gran xop d’en Carles i l’Antonio.

Doncs això es tot amics. No sabeu el que us haveu perdut. Fins dissabte; a veure si torna a ploure i ho repetim

L’Antonio Gallardo va gravar el circuit per tots vostès

Comentaris tancats a Plovent es pot córrer amb els Mossenaires

05 març 2011


Radiant i fantàstica jornada Mossenaire

Classificat com a General


Després d’unes setmanes en les quals hem tingut la major concurrència de la història d’amigues i amics d’entrenar en grup, altrament dits “Mossenenaires” , tot i ser una grandíssima colla, es notava que a l’endemà molts de nosaltres estariem disputant la marató de Barcelona.

Hem fet un circuit que permet fer uns quants canvis per distreure’ns una mica més, que ha seguit una bona colla. Es fan, per què els canvis van molt bé per millorar la forma física, sobretot els hem fet i en pujada, que son menys arriscats per les caigudes i aconseguirant allò que volem: estar en forma i guanyar rapidesa. No son ni molt menys obligats i cadascú els feu al ritme que us convingui. Hi havien amics que com que no s’hi havien trobat fins avui, amb la cara ja pagaven. Us anireu acostumant, no patiu.

El recorregut va de Torre Mossèn Homs en direcció a l’estació de Torrebonica, passem per l’Hospital de Terrassa, algun torrent i fem la fotografia en un entorn que inspira pagesia, que per estar enmig de dues grans ciutats, es fa difícil de trobar llocs com aquest.

Fem una baixada amb un nou canvi de rtime, encapçalat pel nostre Mossenaire més jove, l’Adrià, fins a la carretera asfaltada que ens ha de dur fins l’entrada del camp de Golf del Prat, alhora que a la dreta deixem la hípica. I ara ens espera una pujada ben exigent paral·lel a l’hotel de Can Bon Vilar.

Gràcies a tots per venir i us tornem a esperat dissabte vinent per tornar-hi.
Avuí les fotografies ens ha ajudat en Carles López.







Baixem en direcció a l’Estació de Torrebonica on ens reagruparem


Teòricament no hem de parar, si no anar endarrera. Però… mica en mica


El primer canvi en pujada.

Quina postal més guapa, amb els mossenaires !!!


Segon canvi, donar la sortida l’espantaocells


La Roser està molt forta.



Avui venia el germà de l’Albert Pérez, i s’estrenava de Mossenaire


L’Ernesto, avui anava seriós.


El Mossenaire de l’esquerra, fa pocs dies que ha estat pare per segona vegada. Un luxe !


No recordo els noms dels dos mossenaires; a veure si m’ajuden per posar-ho a la crònica, mmm





La Marga amb el seu marit.



En José Maria Valenzuela un mossenaire habitual, molt concentrat avui

Al capdavant en Xavi Miquel i en Pedro. Seguits del Manel, l’Esther i en Ramon




l’Albert, jo i l’Antonio

El recent pare, amb un estil impecable

Irene fent el tercer canvi

Ignasi, germà del Carles el fotògraf oficial d’avui




Carles i Josep Casasola

l’Albert m’explicava el projecte que vol fer ben aviat



Des de la porta de la hípica i el Golf





Ara vindrà una interessant pujada que ens posaràs forts


Els germans Pérez i jo




En Jordi Fabra, dels pioners atletes egarencs

Ignasi, Manolo i Manel


L’Emilio en primer terme, fent els darrers metres de la dura pujada



La Roser, enmig de la pujada


Matrimoni en plena pujada



Ben parats veient algun invent






























Aquí li pregunto a l’Esther si ens fa els honors de ser la nostra Mossenaire de la setmana




L’Antonio fa un tractament agresiu al Carles. Li haurem de preguntar si li ha anat bé.

De fa una setmanes que tenim la companyia de l’Esther i agrada veure com s’atreveixen persones com ella, tot valentes, que sense coneixe’ns gaire, i només seguint la nostra història un dia s’animen a venir. Fa mitges maratons i està molt forta i li vam demanar i agraim que es doni a conèixer com atleta, tot regalant-nos el seu currículum esportiu. Gràcies


Deia l’Esther:

Hola chic@s,

Mi nombre es Esther, de 33 años, ya hace casi dos meses que soy Mossenaire y es como si lo hubiera sido toda la vida. Llevaba meses siguiéndoos por la web y siempre me decía “algún día iré con toda esta colla”, un día me decidí, mandé un mail al fantástico de Pep y desde ese momento sabía que acudiría a mi primer sábado con todos vosotros. Me gustó mucho, salir a correr con tanta gente tan amables, poder estar hablando tranquilamente mientras la piernas se mueven…jejeje ….
Decir de mi vida deportiva, que siempre he estado haciendo deporte en el gym (desde aerobic, step, spinning, etc….cualquier modalidad) y nunca había salido a correr hasta que llegué aquí a este país….jejeje… soy pucelana pero residente aquí en Sabadell desde hace tres años y hará dos años y medio que empecé a correr y cada vez con más interés. Mi primera cursa fue la del Corte Inglés del 2009 y me lo pasé tan bien, el ambiente, la gente y todo que me motivó a seguir corriendo más y más hasta llegar a hacer medias maratones. Os presento mis tres mejores marcas, en tres distancias, y con ganas de hacer una maratón algún día no muy lejano.
Cursa de la Dona, 2009, 5 kms, 22:44 min.
Cursa Montmeló, 2010, 10kms, 44min 28seg, subí al pódium como tercera fémina de la general, y lo mejor de todo mi peque que pudo disfrutar conmigo de dicha alegría.
Mitja Gavá, 2010, 1h 42 min.

Un saludo a todos y a correr!!!

Comentaris tancats a Radiant i fantàstica jornada Mossenaire

« Següents - Anteriors »