22 març 2011
El dia del PARE; amb els mossenaires
Una de les característiques dels entrenaments que protagonitzeu tots plegats, és aquest bon humor que brolla de les vostres converses, i qui no coneix al Manolo J. Diaz. Sempre en porta una de cap i quan l’Adrià el veu, allà que hi és; per què una de les seves virtuts és estar sempre de broma. És un dels nostre valors aquest bon home.
Ester, Manolo i Adrià, seguits de prop per la Carmen i en Ramon.
Centrant-nos en el que ha estat l’entrenament; ha vingut marcat per cercar un tipus de circuit el més net de fang possible: si no fos així més d’un deixaria les catifes dels cotxes i les seves llars amb parts del terra de Mossèn Homs.
Anar fins a la font de Can Roure, on ja és un dels nostres circuits, esdevé un passeig pel mig del poble antic de Matadepera, amb una fotografia de record a la plaça de Sant Jordi que alhora serveix per fer una bona recuperació pel que han estat els tres quilòmetres i escaig d’aquesta primera part de l’entrenament.
Arribats a la font, sempre hi ha qui es refresca i beu una mica, per encara la baixada de tornada. Ha estat un bon entrenament bastant concorregut i on han vingut nous mossenaires, i algun que feia dies que no vèiem, però que ens tenen presents.
Les primeres preses de contacte, sempre son importants i alegra veure de nou als amics
Aquí arriba la Natatxa
I més enllà els alguns dels amics que venen de casa estant, com en Manel, Toni, Jose Manuel, Pep i Antoni
Anem d’arrancada, amb el Carles i els seus característics mocadors al cap
En Kim i en Mariano
l’Emilio i en Manel
EN Xavi Miquel, l’Anna i en Robert. L’Anna l’endemà es tornava a enfilar al podi de la cursa del Rodal de Sabadell
Natatxa, Jordi i Robert
Passant pel costat de l’empresa de begudes carbonatades Sammy
Carmen ja és una mossenaire habitual.
En Joan, que m’està dient ?
El noi de vermell s’estrenava i no ens hem quedat amb el nom
Xavi Miquel i Robert
En Joaquin i en Carles i jo mateix, havíem format part ja fa vint anys dels Fondistes de Terrassa. Vam recordar el fet i que ens ha posat a l’àlbum de fotografies antigues de’n Paco
Antoni, seguit de José Antonio i Javi
Martin i Carles
Personalment m’encanta passar per aquest carrer del bell mig de Matadepera, que han deixat per vianants.
En Rafael Atienza, què és qui fa les fotografies, els moments de la preparació per la fotografia de tot el grup, fa aquestes preses on s’us veu les cares prèvies i que fan gràcia. És allò que jo no veia.
Encara que alguna vegada sembla que podríem estalviar-nos la fotografia de grup aquesta te diferents motius.
– És el moment on hi som tots i que guardarem molts als nostres ordinadors com a record.
– És quan fem el recompte
– La fem en un punt on aprofitem per donar un descans a aquelles persones que ho necessiten
– Tot i sembla iguals; cada setmana som persones diferents i si les mireu una per una, segur que hi trobeu algú que no teniu el gust de conèixer.
quaranta una persones disposades a entrenar plegades, esperant-se i gairebé tots amb una rialla. Això no te preu. Uns dels millors regals pels que celebrem l’onomàstica del nostre nom: els Josep’s.
Imponent; el macís de Sant Llorenç del Munt amb la Mola al capdamunt: una imatge que estimen els mossenaires.
Moments on s’ha de vigilar com passem la carretera de Talamanca, I ara bé el més bo: una pujada que pujarem a tope
I arribem al punt mig, al qm. 4,8 de la font de Can Roure. On lloc idíl·lic
Joaquín Izquierdo, amb el que hem compartit més de vint anys d’entrenaments, equips, curses, marxes.
El pont belluga, i es fa divertit travessar-lo
En Jose Manuel, el nostre mossenaire de la setmana, encapçalant la fotografia
En baixada ja tot es veu més clar
El germans Matencio tanquen avui el grup. Queixosos amb bon criteri, per què volien estar al cent per cent a la cursa del Rodal de l’endemà
I el camp de batalla, on tornem a posar la musculatura al seu lloc, tot fent uns bons estiraments.
Una jornada on han lluit bones converses, en els seus quasi onze quilòmetres i en un circuit, que encara que el darrer quilòmetre i mig és de polígon, compensa la quantitat de bones vistes que anem tenint.
Us poso el recorregut que ens ha regalat l’Antoni
http://www.endomondo.com/workouts/i9eHIjbhBZc
Conec en José Manuel des de la infantesa, quan anàvem a la mateixa escola. Era d’un curs per sobre del meu, però el tenia vist i quan sortíem a jugar al pati jugàvem.
Vaig tornar-hi a parlar quan a la primera mitja marató de Terrassa estàvem col·laborant a la rotonda de la Rambla, tallant el tràfic i allà tornar a tenir de nou contacte.
Quan va començar en José Manuel a entrenar per les pistes Municipals, i just quan jo feia vint-i-cinc anys de soci, fèiem cada sis setmanes el test de Cooper, va ser dels que no es perdia mai aquests i mica en mica ha anat fent del córrer el seu hobbie i jo l’he pogut conèixer una mica més. La seva imatge va lligada amb la del seu fill i em sento feliç d’haver pogut estar en el debut de tots dos en mitja marató a Gavà, sobretot per anar al costat d’en Jordi. Hores d’ara, en Jordi te un gran nivell atlètic, com des de ben petit i en José Manuel i te molt a veure.
Son tots dos molt ràpids i constants.
Ens regala el seu currículum per què tots el conegueu una mica més i per mi és especial comptar sempre amb ells. Li desitjo el millor.
P.D.
Una dada; no he llegit el que m’havia enviat en José Manuel fins que he acabat la crònica i de debò que només pel que dius ja va la pena tot això que ens portem entre mans. Soc jo l’infinitament agraït a tots vosaltres i només soc un més que m’aprofito de la bona gent que m’ensenya i ajuda a ser feliç fent esport.
Deia en José Manuel.
Felicitats Pep, també a tots els pares i els que com jo es diuen Josep!!
M’ha fet molta il·lusió que avui que també és el meu sant, em proposessis de ser mossenaire de la setmana.
Et passo una mica de la meva historia com a aficionat a aquest esport que tant ens fa disfrutar a tots plegats.
Vaig néixer a Terrassa el 28 d’octubre de 1962, i des de petit que m’agrada molt la natura i caminar pel bosc, suposo que degut a que els meus pares tenien un hort a la muntanya de Les Martines de Terrassa i sempre, de petit, hi anàvem i tornàvem caminant.
Vaig començar a corre als 41 anys, o sigui, al 2003, amb la intenció de participar en algun tipus d’esport. Em vaig entrenar durant un més i vaig presentar-me als 100m llisos de les Olimpíades de Policies i bombers de Barcelona 2003(13´46s), de seguida em vaig adonar que m’agradava l’atletisme. Disfruto tan de les curses populars com dels entrenos que faig, normalment dos, tres o quatre dies a la setmana, dimarts i dijous al vespre a les pistes de Can Jofresa i algun dimecres amb el grup que surt a les 17,30h del C.N.Terrassa, trobant a tots els grups gent molt simpàtica i agradable.
Els meus primers entrenaments van ser a les pistes d’atletisme de Can Jofresa, recordo amb molta il·lusió com amb en Pep Moliner fèiem el test de Cooper una vegada cada mes, i molt maco!, veiem com milloraven els temps, i després la foto immortalitzant el test. Ah, i les quatre Mitges Maratons que porto les he fet amb el meu fill Jordi, la primera va ser a Gavà fa tres anys, on Pep ens va orientar i acompanyar.
Sempre que puc vinc a la trobada Mossenaire dels dissabtes, molts d’ells, amb el meu fill Jordi i ens trobem molt a gust amb tots vosaltres, sempre disfrutant i intercanviant impressions de diversos temes,
Les meves millors marques personals:
En 5000m: 18,54 cursa de Poble Nou Terrassa 2010
En 5.500m: 20,57 cursa de Can Anglada de Terrassa 2010
En 10.000m: 40,05 cursa de Montmeló Mullat i corre 2010
En 21.097m: 01.28.26 Mitja Marató de Terrassa 2011
Disfrutem molts anys Mossenaires!!!
Jose Manuel Portero
No hi ha resposta
