14 març 2011
Plovent es pot córrer amb els Mossenaires
El projecte d’entrenament en grup abans no era com ara. Ens havíem dit que si plovia el més sensat era no anar-hi per diferents motius: camins enfangats, fred, patinades, solitud i és per això que fa uns anys no s’hi anava. Durant anys, i per la sequera o el que fos, no havia plogut massa en dissabte i es tenia oblidat que era una tema que es tenia en el pensament.
Algun dissabte que plovia, i per no deixar a ningú sol, he anat a treure el nas i som tants, que sempre hi algú que s’atreveix a venir.
Aquest dissabte, semblava impossible que algú aparegués, donat la pluja era persistent i abundosa. He anat al garatge a treure el cotxe i gairebé en el meu subconscient pensava que seria una passeig de cotxe. Oh, sorpresa quan per la carretera hi veig l’Antonio Gallardo, amb l’impermeable que quasi no se’l reconeixia i l’àmplia rialla d’aquell que està gaudint d’un dia especial.
Quina sorpresa m’esperava, que ben aixoplugats sota el portó del darrera de la seva furgoneta, el nostre amic fotògraf en Rafa Atienza, també amb se’l veia disposat a mullar-se de valent, com en Pau que, encara que havia afirmat que estaria a punt per entrenar, també creia que com a persona assenyada, es quedaria a casa. Doncs no, no es va quedar a casa. I, quan s’apropava l’hora de la sortida en Tori Granados també te el mateix pensament de córrer, amb aquestes condicions ambientals.
De primer fem una fotografia, que en direm històrica, per què no recordo un dia amb pluja tan intensa i tanta gent disposada a córrer. I quan la tenim feta, apareix en Carles López, un dels mossenaires més habituals d’uns anys ençà i que molts dies ens retrata. Avui tant en Rafa com ell s’ha repartit la feina de fer-nos un reportatge ben remullat.
El recorregut proposat ha estat anar fins a la font de la Tartana, que de fa molt temps no anàvem i a més en algun punt no recordàvem en concret els carrers, ja que els Matadeperencs que sempre ens guiaven avuí no els teníem.
Ens ha sortit un circuït d’una onze quilòmetres i en tot moment anàvem amb converses divertides. En Pau, sempre patint, per què ens veu als demés com “màquines”; quan ell si que està fet una bona màquina.
L’Antonio s’ho passat més que pipa, i ens regalarà una divertida escena que ha repetit un parrell de vegades fins aconseguir L’Efecte precissat. Ja ho veureu.
Arribats al cotxe, roba eixuta i retorn cap a casa. En aquest sentit, l’Antoni per arrodonir la seva proesa, a preferit tornat corrent amb una pluja que en compte d’anar a menys, augmentava per moments.
He fet bé de no venir, però us heu perdut una jornada diferent i divertida, i que ara estic content de no haver-me perdut. Soc persona que no li agrada entrenar plovent, però tinc que reconèixer que ha valgut la pena. A veure si dissabte plou de nou i ho podem repetir, no ?
Quan pensàvem que els agosarats mossenaires estaven a punt de patir les humitats del dia…
va aparèixer en Carles
I en Pau amb la seva habitual rialla, que li encanten els dies de pluja
Només cal veure les pintes que fem tots i en primer terme en Carles seguit per l’Antoni 
En Pep i Toni Granados intercanviant converses
Imatge dantesca de diferents moments
Auto-foto d’en Rafa
i a mig recorregut aixoplugats dins la cova de la font de la Tartana
i anar fent
Per la urbanització, evitant el fangueig
L’Antoni ens regala una imatge aèree, a punt del gran xop
El gran xop d’en Carles i l’Antonio.
Doncs això es tot amics. No sabeu el que us haveu perdut. Fins dissabte; a veure si torna a ploure i ho repetim
L’Antonio Gallardo va gravar el circuit per tots vostès
No hi ha resposta
