Arxivar per març de 2011

29 març 2011


Unim Terrassa i Sabadell tot corrent

Classificat com a Entrenaments,General

Pel pas que portem, l’Adrià representa per tots nosaltres el futur i sembla que tenir-lo, és com un raig de joventut que a tots ens satisfà. Avui dia no és molt habitual veure a una persona de catorze anys, que s’ho passi bé corrent deu quilòmetres, setmana darrera setmana. ens m’atreviriem a dir que estem veient com es fa gran al costat nostre.

També comptem alhora amb en Casimir Martin, tot experiència, sempre il·lusionat bé per fer una marató, caminada, o viatjar i us assegurem que us ho penseu si teniu que aguantar el seu ritme de caminant o corredor. Us podem garantir que te una fortalesa física envejable i fa del nostre entrenament aquesta riquesa que ens dona ‘entrenar plegats.

Avui, observareu que després de molts entrenaments, les nostres mossenaires no han pogut venir, segur per què els cap de setmanes van plens de bones ofertes, com son la mitja de Montornès, la cursa del Mussols, la mitja de Valls i infinitats de caminades. Vaig pensar amb la caminada de les Ermites de Lloret de Mar, també molt bonica.

El circuit, avui, era dels més antics dins els que portem fent els dissabtes, com és baixar fins a Can Oriach, just a veure les primeres cases de Sabadell. Arribats a la part més allunyada del nostre punt de partida, ens fem una fotografia, per donar una mica de descans a qui ho necessiti, i crear de nou la fotografia de recordatori en un pont, que tot i no tenir res, fer-la diferent.

De pujada farem una curta aturada per refrescar-nos a l’àrea de lleure i farem la resta de la pujada amb aquesta característica de les nostres trobades: una bona xerradeta amb tots i cadascú.

ç

proposant l’entrenament i fent les primeres preses de contacte

També estirant, per posar a punt els mecanismes


I al costat d’en Jordi, un mossenaire recent: en Carles, que va repetint. Bon senyal


En Casimir al costat d’en Kim. Es pot aprendre moltíssim sentint tota l’experiència acumulada i a més, gaudeix explicant i pormenoritzant tot tipus de detalls del que coneix d’aquest mon que tant ens agrada


En Jordi i en Joan


En Ramon i en Jose,


El mossenaire nou, i en Boada que la setmana que ve es posa un repte gran. La marató de Paris en menys de tres hores i al qui desitgem tota mena de sort


En Toni, Manel, Emilio i en Valenzuela. Son dels que no fallen mai


El Mossenaire de la setmana, en Ferran, amb en Pep


Fran al capdavant

En Carles amb l’Antonio, que fa una bona colla d’anys un cotxe el va atropellar mentre corria i va salvar la vida pels pels.

Ferran, Casi i Kim


Els mossenaires tenim aquesta bon costum: ens esperem


L’Adrià irradiant alegria


de taronja i ulleres, en Rafael que cada setmana ens fa el recolzament fotogràfic


En Valenzuela


En Javi amb en Ferran


Creuar-se amb persones que practiquen l’esport del córrer i amb edats avançades, ens complau i ens anima a continuar


Mentre posem a punt la fotografia de grup, en Rafa agafa desprevinguts a més d’un

No hi ha missatges nous

TOTS ELS DISSABTES DE L’ANY <—cliquiriqui

Trobada oberta a tothom per entrenar 1h. corrent

a les 08:00 en punt tots els DISSABTES

CLICA PER VEURE



Vaig conèixer l’any 2000 a en Ferran i molts l’anomamen el Kñera, per què la seva dona, la Pilar, regenta la botiga d’esports que molts coneixem. És una persona que li agrada molt córrer curses de muntanya, però el pots trobar competint en moltes modalitats, tant d’asfalt, pista o cros. Enguany es va inventar una cursa atípica, recolzat per amics comuns com és “la Cronomilla”, que aviat tornarà a anunciar i que podrem gaudir http://cronomilla.webs.com/

Li demanàvem si ens podia mostrar qui és, atlèticament parlant i ens regala a tots aspectes fantàtics de la seva vida esportiva.


Deia en Ferran;

Pep,

En va sorprendre la teva proposta de Mossenarie de la Setmana, ja que pels meu compromisos familiars no soc un habitual en aquests entrenament, encara que si puc si que hi penso i m’agrada participar-hi.

Jo soc d’aquells que ens hem transformat del caminar al córrer i per tant soc dels que ens hem adaptat al nous temps esportius.

Els meus orígens esportius sempre han estat lligats a les muntanyes fent excursions i rutes de Gran Recorregut (GR’s) i no ha ser fins al meu servei militar que vaig començar a córrer pels camins del Campament de Sant Gregori a Saragossa al 1989. Tot i que eren els meu inicis i una sortida pel avorriment de la rutina militar l’hi vaig agafar “gustillo”. Per acabar de impregnar-me d’aquesta malaltia vaig llegir a una revista militar la experiència d’un noi al finalitzar la reconeguda ” MATAGALLS-MONTSERRAT” i vet aquí, que el meu primer repte esportiu de nivell va ser la MATAGALLS

després de la mili, al 1992 (el nostre any olímpic) va ser quan es van aliar els astres i totes meves circumstancies personals per entrenar i preparar la MATAGALLS i es llavors quan es pot dir, que ja definitivament vaig quedar posseït de la màgia d’aquesta activitat tant socialment sana que m’ho ha donat quasi ve tot en aquesta vida.

En aquella Matagalls vaig conèixer a la meva dona (La Pili) que ja era atleta (casualitats de la vida) i amb ella vaig arribar a les curses de fons, a les mitges, a les maratons, les ultraTrails, als farleks, a les sabates, al material tècnic i a tot allò que envolta aquest mon i que ara estem vivint i que transmeten al nostres fills.

Aquests últims anys i amb el naixement de les curses de muntanya, s’han tornat a unir les meves passions i per això els meus esforços i entrenaments van dirigits a aquestes especialitats i per aixo gairebé no faig curses populars.

La llibertat i la grandesa de la córrer fora de les ciutat barrejant-me amb la natura, encara que sigui nomes per uns minuts a la setmana, em fa sentir-me viu i em dona l’energia necessària per conviure en aquest mon tant i tant competitiu de les ciutats.

Salutacions,

Ferran Serred

Comentaris tancats a Unim Terrassa i Sabadell tot corrent

22 març 2011


El dia del PARE; amb els mossenaires

Classificat com a Entrenaments

Una de les característiques dels entrenaments que protagonitzeu tots plegats, és aquest bon humor que brolla de les vostres converses, i qui no coneix al Manolo J. Diaz. Sempre en porta una de cap i quan l’Adrià el veu, allà que hi és; per què una de les seves virtuts és estar sempre de broma. És un dels nostre valors aquest bon home.


Ester, Manolo i Adrià, seguits de prop per la Carmen i en Ramon.

Centrant-nos en el que ha estat l’entrenament; ha vingut marcat per cercar un tipus de circuit el més net de fang possible: si no fos així més d’un deixaria les catifes dels cotxes i les seves llars amb parts del terra de Mossèn Homs.

Anar fins a la font de Can Roure, on ja és un dels nostres circuits, esdevé un passeig pel mig del poble antic de Matadepera, amb una fotografia de record a la plaça de Sant Jordi que alhora serveix per fer una bona recuperació pel que han estat els tres quilòmetres i escaig d’aquesta primera part de l’entrenament.

Arribats a la font, sempre hi ha qui es refresca i beu una mica, per encara la baixada de tornada. Ha estat un bon entrenament bastant concorregut i on han vingut nous mossenaires, i algun que feia dies que no vèiem, però que ens tenen presents.


Les primeres preses de contacte, sempre son importants i alegra veure de nou als amics

Aquí arriba la Natatxa

I més enllà els alguns dels amics que venen de casa estant, com en Manel, Toni, Jose Manuel, Pep i Antoni



Anem d’arrancada, amb el Carles i els seus característics mocadors al cap

En Kim i en Mariano

l’Emilio i en Manel

EN Xavi Miquel, l’Anna i en Robert. L’Anna l’endemà es tornava a enfilar al podi de la cursa del Rodal de Sabadell

Natatxa, Jordi i Robert

Passant pel costat de l’empresa de begudes carbonatades Sammy

Carmen ja és una mossenaire habitual.

En Joan, que m’està dient ?

El noi de vermell s’estrenava i no ens hem quedat amb el nom

Xavi Miquel i Robert

En Joaquin i en Carles i jo mateix, havíem format part ja fa vint anys dels Fondistes de Terrassa. Vam recordar el fet i que ens ha posat a l’àlbum de fotografies antigues de’n Paco

Antoni, seguit de José Antonio i Javi

Martin i Carles





Personalment m’encanta passar per aquest carrer del bell mig de Matadepera, que han deixat per vianants.





En Rafael Atienza, què és qui fa les fotografies, els moments de la preparació per la fotografia de tot el grup, fa aquestes preses on s’us veu les cares prèvies i que fan gràcia. És allò que jo no veia.
Encara que alguna vegada sembla que podríem estalviar-nos la fotografia de grup aquesta te diferents motius.
– És el moment on hi som tots i que guardarem molts als nostres ordinadors com a record.
– És quan fem el recompte
– La fem en un punt on aprofitem per donar un descans a aquelles persones que ho necessiten
– Tot i sembla iguals; cada setmana som persones diferents i si les mireu una per una, segur que hi trobeu algú que no teniu el gust de conèixer.



quaranta una persones disposades a entrenar plegades, esperant-se i gairebé tots amb una rialla. Això no te preu. Uns dels millors regals pels que celebrem l’onomàstica del nostre nom: els Josep’s.



Imponent; el macís de Sant Llorenç del Munt amb la Mola al capdamunt: una imatge que estimen els mossenaires.



Moments on s’ha de vigilar com passem la carretera de Talamanca, I ara bé el més bo: una pujada que pujarem a tope





I arribem al punt mig, al qm. 4,8 de la font de Can Roure. On lloc idíl·lic


Joaquín Izquierdo, amb el que hem compartit més de vint anys d’entrenaments, equips, curses, marxes.













El pont belluga, i es fa divertit travessar-lo



En Jose Manuel, el nostre mossenaire de la setmana, encapçalant la fotografia



En baixada ja tot es veu més clar



El germans Matencio tanquen avui el grup. Queixosos amb bon criteri, per què volien estar al cent per cent a la cursa del Rodal de l’endemà


I el camp de batalla, on tornem a posar la musculatura al seu lloc, tot fent uns bons estiraments.

Una jornada on han lluit bones converses, en els seus quasi onze quilòmetres i en un circuit, que encara que el darrer quilòmetre i mig és de polígon, compensa la quantitat de bones vistes que anem tenint.

Us poso el recorregut que ens ha regalat l’Antoni
http://www.endomondo.com/workouts/i9eHIjbhBZc

Conec en José Manuel des de la infantesa, quan anàvem a la mateixa escola. Era d’un curs per sobre del meu, però el tenia vist i quan sortíem a jugar al pati jugàvem.
Vaig tornar-hi a parlar quan a la primera mitja marató de Terrassa estàvem col·laborant a la rotonda de la Rambla, tallant el tràfic i allà tornar a tenir de nou contacte.
Quan va començar en José Manuel a entrenar per les pistes Municipals, i just quan jo feia vint-i-cinc anys de soci, fèiem cada sis setmanes el test de Cooper, va ser dels que no es perdia mai aquests i mica en mica ha anat fent del córrer el seu hobbie i jo l’he pogut conèixer una mica més. La seva imatge va lligada amb la del seu fill i em sento feliç d’haver pogut estar en el debut de tots dos en mitja marató a Gavà, sobretot per anar al costat d’en Jordi. Hores d’ara, en Jordi te un gran nivell atlètic, com des de ben petit i en José Manuel i te molt a veure.
Son tots dos molt ràpids i constants.
Ens regala el seu currículum per què tots el conegueu una mica més i per mi és especial comptar sempre amb ells. Li desitjo el millor.


P.D.
Una dada; no he llegit el que m’havia enviat en José Manuel fins que he acabat la crònica i de debò que només pel que dius ja va la pena tot això que ens portem entre mans. Soc jo l’infinitament agraït a tots vosaltres i només soc un més que m’aprofito de la bona gent que m’ensenya i ajuda a ser feliç fent esport.



Deia en José Manuel.

Felicitats Pep, també a tots els pares i els que com jo es diuen Josep!!
M’ha fet molta il·lusió que avui que també és el meu sant, em proposessis de ser mossenaire de la setmana.
Et passo una mica de la meva historia com a aficionat a aquest esport que tant ens fa disfrutar a tots plegats.
Vaig néixer a Terrassa el 28 d’octubre de 1962, i des de petit que m’agrada molt la natura i caminar pel bosc, suposo que degut a que els meus pares tenien un hort a la muntanya de Les Martines de Terrassa i sempre, de petit, hi anàvem i tornàvem caminant.
Vaig començar a corre als 41 anys, o sigui, al 2003, amb la intenció de participar en algun tipus d’esport. Em vaig entrenar durant un més i vaig presentar-me als 100m llisos de les Olimpíades de Policies i bombers de Barcelona 2003(13´46s), de seguida em vaig adonar que m’agradava l’atletisme. Disfruto tan de les curses populars com dels entrenos que faig, normalment dos, tres o quatre dies a la setmana, dimarts i dijous al vespre a les pistes de Can Jofresa i algun dimecres amb el grup que surt a les 17,30h del C.N.Terrassa, trobant a tots els grups gent molt simpàtica i agradable.
Els meus primers entrenaments van ser a les pistes d’atletisme de Can Jofresa, recordo amb molta il·lusió com amb en Pep Moliner fèiem el test de Cooper una vegada cada mes, i molt maco!, veiem com milloraven els temps, i després la foto immortalitzant el test. Ah, i les quatre Mitges Maratons que porto les he fet amb el meu fill Jordi, la primera va ser a Gavà fa tres anys, on Pep ens va orientar i acompanyar.
Sempre que puc vinc a la trobada Mossenaire dels dissabtes, molts d’ells, amb el meu fill Jordi i ens trobem molt a gust amb tots vosaltres, sempre disfrutant i intercanviant impressions de diversos temes,
Les meves millors marques personals:
En 5000m: 18,54 cursa de Poble Nou Terrassa 2010
En 5.500m: 20,57 cursa de Can Anglada de Terrassa 2010
En 10.000m: 40,05 cursa de Montmeló Mullat i corre 2010
En 21.097m: 01.28.26 Mitja Marató de Terrassa 2011

Disfrutem molts anys Mossenaires!!!
Jose Manuel Portero

Comentaris tancats a El dia del PARE; amb els mossenaires

Anteriors »