blog d'en Pep

Toni Pedrero: un mestre de corredorsLa setmana passada va ser de nou memorable pel que representa per aquest projecte, però avui també s’escriu una nova pàgina en els nostres entrenaments plegats. Tots els dies son importants.
Es proposava fer el circuït que ens durà fins l’àrea de lleure de Castellarnau, que passa a tocar de la Mancomunitat i del del Quartell de Mossos i que ens dona també unes boniques vistes tant de baixada com de pujada.
Cara avall ens hem endinsat pel bosc per travessar el torrent de la Betzuca per agafant el camí del golf fins a la bassa. D’aquí continuem recte i farem un total de cinc quilòmetres, tan sols amb només una sola lleugera pujada fins a aquest punt.
Fem la fotografia, que donarà aire a tots els ritmes i farem la tornada, per camins, ara ja si de pujada. Les vistes no eren tant espectaculars com sempre, per què era un dia ennuvolat. Hem tingut de nou gent que s’estrenava i es presentaves, com son els amics d’en David, la Gemma i en Jordi, que pateixen quan veuen que van darrera i que sempre repeteixo el que dona solidesa al grup és la voluntat d’entrenar tots junts. De nou molt bon ambient i ganes de tornar-hi.

Sempre és un moment especial, aquell el que tots junts ens disposem davant la càmera per fer-nos la fotografia. No n’hi cap d’igual, per què sempre hi ha algun amic nou o sempre trobem a faltar-ne algun.

Els moments previs son importants, tant per estirar, com per arrancar les primeres fantàstiques converses.




En Rafa, que cada setmana ens regala les seves fotografies i en Fran que pregunta cap on.

En Juli, Javi i Salvador, uns mossenaires clàssics.
[img][/img]

Xavi Miquel, Rosa, Jordi Fabra i en Paco Utrera

En Xavi Miquel, fa molt que ve i li agraden moltes coses relacionades amb les trobades matinals de tots els dissabtes; si a més s’acaba amb un bon esmorzar: millor que millor

Aquestes rectes son molt agradables

En Jordi, marit de la Gemma, avui era el seu primer dia com a mossenaire

I en Francesc, que ja ha vingut un parell de vegades, què vol dir alguna cosa, acompanyar de’n Casasola de blanc

La costum d’estirar, que en Toni ens recomanarà en el seu escrit.

Les fotografies han estat combinades les d’en Rafael Atienza i les meves, posades de costat, per seguir l’historial del bonic entrenament. 








En una època, quan vaig començar a córrer i a entrenar seriosament, em vaig presentar al Toni, que era l’única persona que identificava a Terrassa com a fondista. Encara que feia molts anys que jo estava associat a la Uat, era una entitat sense fondistes i necessitava consells per practicar aquesta modalitat d’atletisme i en Toni em va explicar amb detall, on i amb qui entrenar. Em va donar consells i va fer molt en els meus inicis. Em va presentar força gent. A partir d’aquell dia, la relació va anar a més convertint-se en una gran amistat amb la que hem compartit molts bons moments i que hores d’ara mantenim.
Els dissabtes o bé treballa o no pot venir a Mossèn Homs i a més té unes molèsties a la cuixa. Però fa què bicicleta i té moltes altres obligacions: però aquest dissabte va prometre que vindria i aquí el tenim. Li vaig demanar que ens fes una mica de currículum atlètic i ens el regala per què el puguem conèixer tots una mica més.
Gràcies Toni

Diu en Toni;

Estimats Mossenaires: El Sr. Pep em demana que faci quatre
ratlles sobre la meva vida atlètica, i simplement ho trobo fàcil, ja
que per a mi l’atletisme, m’ho a donat tot, per exemple els millors
amics, que alguns de ells després de 30 anys, encara comparteixo
taule, i de vegades vacances. També m’ha donat la possibilitat de
treballar a les pistes d’atletisme de Can Jofresa, en contacte amb
molts de vosaltres, i poder veure l’evolució de futurs cracks, alguns
d’ells son fills vostres. I sobre tot l’atletisme m’ha donat, el saber
que a la vida si vols aconseguir alguna cosa, ha de ser amb molt
d’esforç i sacrifici. També em demana que posi les meves marques i
els meus logros, i tinc que dir que per ser corredor popular, estic
molt orgullós, ja que en van costar molt d esforç, entrenaments, durs i
superar moltes lesions , i com deia abans, en aquesta vida, tot costa
molt d’aconseguir.
Dons aquí van les meves marques.

* Marató……….2 h. 36’02’’
* Mitja Marató….1 h. 11’ 42’’
* 10.000 m.ll…..32’ 56’’
* 5.000 m.ll….. 15’ 48’’
* 3.000 m.ll….. 8’ 58’’
* 3.000 M.O….. 9’ 54’’
* 1 Hora en pista….17 km. 145 m.
* 20 km. En pista…. 1h. 10’ 29’’

* Campió de Catalunya de Mitja Marató en pista
* Campió de Catalunya de marató en veterans de 40 anys
* Subcampió de Catalunya de 3.000 m.ll. pista coberta en veterans de 40 anys en 2 ocasions
* Campió de Catalunya de duatló de veterans
* Ex record-man de Terrassa de 20 km i l’hora en pista

*****************************************************
Si em permeteu, us transmeto alguns pensaments maratonians, per si os
poden ser útils

*No pensis en els resultats, passa-t’ho be amb la gent que aprecies.
* Lo important, es agafar força, per competir, no gastar-les entrenant.
* L’edat no importa per corra, si no les ganes de fer lo.
* Deu minuts d’estiraments, t’evitaran moltes lesions.
* No hi ha prou amb tenir les cames en forma, la resta del cos també a de estar.
* Si realment ets feliç i gaudeixes amb lo que fas, llavors et una
persona intel·ligent.
* Els entrenaments llargs, et donen resistència, i t’ensenyen paciència.

*****************************************************

Una abraçada, i molta salud per a tothom, ens trobem a Mossèn Homs

Terrassa 28/02/2011

Toni Pedrero Serrano

Ha estat novament una demostració per part dels Mossenaires, que creieu amb el projecte d’entrenaments en grup, i ens hem tornat a aplegar més d’una seixantena de corredores i corredors, per repetir el conegut entrenament.
A mitja setmana us convocàvem a la trobada on dues famoses persones, l’Oriol i en Txavu, en Txavu i l’Oriol, a nomenar-los Mossenaries. I venien a córrer, sense ser corredors. Ja sabeu que la condició de Mossenaire s’adquireix quan es ve qualsevol dels dissabte a les 08:00 amb vocació d’entrenar en grup, tot esperant als encreuaments. És clar, que si no es fes així, el grup s’esmicolaria pels diferents ritmes que tenim entre els amics que fem aquest entrenament.
En Txavu, que és una persona polifacètica, i que es belluga, també,i al igual que l’Oriol, ha aprofitat per fer filmacions mentre corríem. Ambdós duien i se’ls veia a la cara, preocupació pel fet que no sabien encara si serien capaços d’encaixar aquest entrenament. A tall d’informació l’Oriol a les poques hores, al twitter feia una piulada on deia que volia repetir. Això ens agrada i ens fa encara més forts en pensar que estem fent tots plegats història.
En Pep, pensa que la trobada no seria possible si vosaltres no escampeu la singularitat del projecte i l’avantatge de fer un entrenament campestre al costat de molta gent. La frase “córrer és avorrit”, no funciona a Torre Mossèn Homs.
Un exemple de com anem creient, és que en un moment donat un noi s’ha presentat dient que era el marit de la Marga, que ha vingut un parell de vegades o en José Antonio, que ha portat també els seus amics. Tots feu la tasca de perllongar en el temps aquest invent.

Tornant a l’entrenament; hem fet un dels circuits més bonics, donat que combina circuits força plans i agradables i la volta que fem per dins el bosc de Can Deu, on a més s’uneixen les dues capitals del Vallès: Sabadell i Terrassa. Sempre hi ha qui mostra admiració per l’Ermita que ha estat portada des de l’embassament de Sau, d’on es va traslladar pedra a pedra l’Ermita que ara mostra la seva bellesa dins del bosc.
La fotografia de tots plegats ha estat novetat. S’ha proposat per oferir un estampa bonica, i a partir d’aquesta fotografia s’ha fet el retorn al camp base. El que sorprèn que la majoria aprofitem per no callar ni un moment, com jo mateix i que si pareu l’orella, portem una remor de converses agradables en tot moment.

Estem contents que aneu venint sempre que podeu, per què sense la vostra participació, la trobada s’aniria diluint, i la clau és voler compartir aquest espai i temps amb qui vingui, sigui el ritme que sigui. Això si: tot corrent.

Anem omplint la zona d’aparcament al voltant de les 08:00 del matí


a més dels nostres nous mossenaires, es preceben noves incorporacions, com el company d’en José Manuel

a l’esqerra també de vert el marit de la Marga i un amic, s’estrenen també


En Txavu no te massa clar on s’ha posat, però pren imatges ves a saber per què.

Joaquin, Jordi, Pau, Adrià, Idelfonso


















Avui s’estrenava una nova mossenaire ben Jove; la filla de la Rosa Cos.

Al capdavant el fotògraf en Rafael Atienza i saludant en José Antonio, a una fotografia amb un entorn incomparable amb l’estimada Mola al fons.



Certa preocupació tenen en Txavi i l’Oriol, seguint ben de prop al Jordi Portero i en Jordi Viñeta

La Dolors ja és la nostra mossenaire més habitual i de fa una bona colla d’anys i sempre en forma. Avui li recordava que aquest circuit fa uns mesos va ensopegar, patint algun molest cop amb el terra.

germà de la Tensi i en Vilanova.

Germà de la Tensi


A l’esquerra una nova mossenaire i a la dreta la Tensi, que te en el seu haver una prova de vint-i.quatre hores en pista




Tot i que costa, als encreuments procurem que fins que no arriba l’últim no tornar a arrencar. La idea seria retornar sobre els nostres passos i posar-se al darrera: de moment no qualla.

Un nou mossenaire




















Marit de la Marga Moix: encara no ens hem quedat amb el nom. Sempre es mostra estranyesa les primeres vegades que es comparteixen entrenaments d’aquesta manera que fem


Jo a l’esquerra fent el de cada setmana, en Txavu no se si ho veu massa clar. L’estampa és fantàstica




Finalment surt la fotografia; de postal

El circuit ha estat gravat, gentilesa d’Antonio Gallardo

Gràcies a tots per venir i enfortir els nostres lligams i t’esperem sempre que puguis al nostre costat per fer allò que tan ens agrada: córrer amb bona companyia

Com que algú em va gastar la broma de nominar-me pre-candidat “Cap Gros” de Terrassa, em va proporcionar conèixer a dues persones. L’una era com jo nominat, amb molts mès mèrits que els meus. Bé, en el meu cas cap: només que m’agrada córrer i engrescar a fer-ho.
En Txavu va fer un discurs de tot amb el que durant la vida havia fet i vaig quear bocabadat. Dalt l’escenari va prometre’m venir un dia i avui ha estat aquest dia.
Amb l’Oriol, que dirigeix i presenta el conegut magazin al Canal Terrassa de “Som Aquí”,
Vaig penjar els videos al meu blog i en algun moment diu que vindrà a córrer

http://www.youtube.com/pepmoliner#p/u/3/1rqocGVoHrQ

en el segon es comprometen a venir;
http://www.youtube.com/watch?v=_oMwp7AAK_c

escolteu com es comprometen a venir

la gravació del programa és aquesta;

Bé, pel que els conec: son molt bona gent i si el córrer m’ha proporcionat poder passar aquestes estones amb ells: “córrer val la pena”

En Txavu, que va de verd, ens regala el seu currículum atlètic personal a qui agraïm. Ara el coneixerem bastant més i esperem tornar-lo a veure corrent amb tots nosaltres.

Un text sobre mi. Espero que et serveixi. Gràcies per tot Pep.

Txavu.