05
nov.
2010
Pep Moliner
Cros; paraula que sempre m’ha fet molt respecte. És una disciplina atlètica que sempre ha despertat la meva curiositat. Des de que em vaig iniciar en la competició, fa ja vint anys, he procurat fer-ne algun i donat que la zona per on més llocs bonics he trobat al llarg de temps és la província de Girona, ja fa uns anys que he procurat anar-hi.
Sense estendrem gaire més, vaig arribar a la zona on tindria lloc la prova, que ja coneixia de la meva època de sènior i més tard com a veterà, per tercera vegada em tornava a proposar gaudir-ne, com així va ésser.
Ja amb el pitral en la meva possessió, que a més serveix per ara en davant participar a qualsevol prova del circuit, faig una volta total al circuit sènior molt xino xano i amb sabatilles d’entrenament.
Trobo algun conegut, com el Galan i en Sered, que a més correm a la mateixa categoria de Veterans B.
Estreno les sabatilles de claus, que fan que la trepitjada, ara si, s’arrapi al terreny molt atractiu, que predomina un circuit d’herba ben cuidat, i amb una amplada a llocs de poc menys de dos metres, correm junt amb els júniors a un ritme elevat per les meves característiques. La primera volta anem bastant junts i mica en mica ens anem situant en fila. Vaig passant gent i també hi ha qui em supera, i noto que els revolts de cent vuitanta graus, fan que costi reemprendre el ritme. També hi ha algun punt amb alguna pujada curta però forta.
M’anima la Pilar Kanyera i puc anar veient les diferències amb els primers. Destacar en Pere Arco, que de fa anys que admirava i havia seguit quan era corredor internacional i per la tele el podíem seguir. Per cert que va guanyar.
En conclusió, i com que porto el gps la distància total del cros és de 5.93 qm. i el meu temps 22’58. El lloc l’onzè de la categoria. Una mica la llàstima és que hi havia medalla fins el desè. Però ha estat molt bonic i he gaudit un munt.
Llavors he anat a la zona d’entrepants i he comprat un de botifarra, que estava impactant de bo. És fantàstic córrer pel camp !
Tots els resultats i la web d’esports de La Selva
01
nov.
2010
Pep Moliner
Quan algú us pregunta, on aneu els dissabtes i per què repetiu tant, què dieu ?
Vaig a córrer !
Vaig a Mossèn Homs !
Vaig a veure on en porten avui !
Vaig amb una colla d’amics !
No ho sé, la vostra resposta pot estar dins del perquè cada setmana ens trobem tants amics i de tants llocs diferents.
De debò, que costa d’explicar el projecte que portem tots plegats.
Doncs bé, avui tocaven camins amples i anar fins a mossos. Foto als gronxadors i pujada al costat de camps ben bonics.
Deu quilòmetres i escaig, i hem pogut observar que el camí del golf en alguna part ha quedat ben trinxat per les darreres riuades. Ens ha semblat observar que s’estan arreglant.
l’Adrià encapçala el grup, i ja és el jove que més vegades seguides està venint.
La colla en baixada
La Teresa ha vingut a compartir entrenament, tenint en compte que està a punt de fer una marató, sabeu quina ?
Ambient agradable i distès
I tancant el grup, en Robert i en Pau. Pau recuperant-se i ara ja pot córrer tota l’estona
Toca ajuntar-se i els dubtes típics dels encreuaments, on un dia anem cap allà i una altre cap aquí Avui tocava cap aquí
Bonics camps d’oliveres entorn l’hospital
Anem compactes en lleugera baixada fina.
La Dolors, dubtava del seu estat de forma per aguantar, i ho va fer molt bé
Un espantaocells amb casc. Com canvien els temps !!!
I als gronxadors fent una reposadeta al qm. 5 del recorregut
I si anàvem a mossos, no podia falta una patrulla que ens observa. No van detenir a ningú, i mira que…
Hi ha alguna fotografia un no es vegin tertúlies ?
Moments per continuar pujant cap al camp base de Torre Mossèn Homs
Paco Barcia, se’l veu en forma. A saber quins plans esportiu porta de cap
Predominen els camins amples i de cara amunt boniques vistes a la Mola
Acompanyats per núvols en un dia gris
Niu de cables elèctrics per tot arreu
Apropant-nos a la bassa del golf
Bon ambient i rialles, amb l’Ernesto i en Martin
I la Teresa i en Maten, marxen per continuar acumulant quilòmetres de cara la marató, sabeu quina ?
I en Víctor, que no ha pogut venir amb la colla, però que segur que quan canvii l’horari treu el cap per la zona.
La Rosa, que com una bona Cos, fa molt d’esport
I una vegada deixada la colla, sempre que podem fem un darrer canvi de ritme en un lloc de gespa perfecte, on en Víctor i en Carles han premut de ferm l’accelerador.
En definitiva, de nou una jornada memorable i a on tothom amb ganes de córrer una estoneta hi és benvingut. T’esperem dissabte vinent.
