13
nov.
2010
Pep Moliner
Com a corredor novell que soc, vaig oblidar una ´serie de regles bàsiques per córrer.
Primer error:
No recordava que de vegades els jutges donen la sortida, no sota la línia o globus de sortida, si no allà on hi ha més gent, que és pel davant, Jo estava sota el globus i pensava que farien tornar endarrere a la gent, com no va ésser. Total que vaig sortir molt endarrerit.
Segon error;
Cordar-se bé els espardenyes. Primer dir que he gaudit un munt. El simple fet de córrer és un gaudiment.
Però anem als detalls; la clau del cotxe la porto sempre al damunt i normalment a la ma. És clar, amb el risc de caure i clavar-me-la al palmell. Total, que al darrer moment decideixo posar-la, com ja havia fet alguna vegada, a l’espardenya esquerra. Després de la primer volta i quan més engrescat em trobava: aturada forçosa per fer un nuc de Can Passa Via i a continuar, havent perdut tot el grup on anava. Quina ràbia, però res. Torno a agafar velocitat i a córrer s’ha dit.
Tercer error:
L’entrepà de botifarra estava fet amb pa remollit. La botifarra estava bona.
He tingut l’oportunitat impagable de poder parlar llargament amb en Pere Melero, un atleta veterà de Corredors de Fons de Viladecavalls i un dels atletes veterans més ràpids que he conegut. És més, ha encapçalat el circuït de crossos del calendari Gironí en anys anteriors.
També m’ha fet especial il·lusió poder estretir la mà d’un mega-atleta. En Pere Arco, atleta d’una gran qualitat, tan atlètica com humana. Continua estant en una gran forma i va quedar el primer de veterans i segon de la cursa compartida amb atletes júniors. Recordo aquells diumenges de anys “a” que el veia als programes d’esport de la tele, que ens delitaven amb matinals de cros internacional.
Al circuit del parc de Sant Salvador per on es desenvolupa aquest cros és idíl·lic. A primera hora uns operaris estaven netejant de fulles la part per on teníem de córrer, envoltat de rierols i camps verds i força fulles d’arbre caduc, que donaven un textura pictòrica que enamora. Un cros per recomanar.
Una cosa m’ha passat. Ja a la recta anava darrera un atleta i de darrera tenia un aspecte realment juvenil, diria que un júnior. Però tot d’una veig que és un veterà i la recta l’he fet a tot el que donava entrant a escassos metres. Què divertit donar-ho tot i el més important: no fer-se mal
El meu temps 18’17” en una distància de gps de 4,8 qm. i ganes de tornar-hi
Podeu trobar les classificacions aquí
08
nov.
2010
Pep Moliner
Quan ens plantegem de nou fer un bon entrenament, no saps del cert si pel dia encertaràs amb l’itinerari, encara que la majoria ens els coneixem prou bé.
El d’avui permetia fer bonics canvis, que com sabeu no son obligats. Res és obligat, ja ho sabeu: bé, segurament córrer és recomanables, més que obligat.
Fem la primera compactació de grup a l’alçada de la Estació de ferrocarrils de Torrebonica, just al passar sobre la via i seguim els descens, per avisar un xic que venia un futur canvi d’uns cent metres i escaig, que ens duen prop del camí que s’apropa més a l’Hospital de Terrassa, d’aquí fins a la propera parada, per alguns o lloc de retrobar tots els ritmes. Ara baixem un xic fins al base del torrent i el segon canvi, que ens duu a uns bonics paratges on fem la fotografia de record. Sempre destaquem la presència de nous amics, que esperem que repeteixin. Avui teníem al xicot de gris de l’esquerra i el de blau del costat d’en Lluís.
Es proposa, després del repòs una nova acceleració, on sempre sol destacar el tiet Agustí. Bé avui, l’Alberto Lao ha fet una pujada a un ritme trepidant, igual que en Jordi Garreta.
Bé, després de la bassa del golf, fem el quart canvi fins la torre elèctrica i arribats a la carretera que duu a l’entrada de la Hípica, el golf del Prat i finalment la dura pujada que passa per l’hotel de Can Bon Vilar.
Agrair de part de tots que ens heu regalat la vostra presència i recolzament al projecte d’entrenament en grup i fins dissabte, que hi tornarem, a veure si amb tu que em llegeixes. Gràcies !!
Torrebonica
Pedro, Carles i Martin: vestits de gala per l’ocasió
també ens trobem vehícles motoritzats, a part de mossenaires com màquines
En primer terme l’Antonio Gallardo, José Expósito i Jordi Garreta
en Manel a l’endemà estava apuntat a la mitja de Castelló on va fer 1h44 (objetiu)
En Jordi Portero, cada dia més gran i igual de seriós, en Josep i en Javi
El primer canvi en pujada; en Lluís els fa tots amb la mateixa rialla
l’Antoni feia dies que no podia venir, i aquí bufava una mic
En Javi amb la Montse. La Montse llavors va allargar l’entrenament fins a vint-i-cin quilòmetres per preparar la Terrassa-Montserrat que es ara aviat.
tancant el grup, amb el tiet Agusti que ha anat a buscar el mossenaire que ve més endarerit
Lluis i Isabel, el dia que seria proclamada mossenaire de la setmana
La també Isabel i el nou mossenaire
Aquesta l’ha fet en Martin i surto jo, en un indret molt pictòric
El canvi a aquesta recta amb el tiet, en Javi i en Martin a la capdavantera
On son els mossenaires ?
aquíii venen ben agrupats
Compartim circuit amb amics de la bicicleta
El quart canvi. Ja es veu la polsaguera que aixequem
I aquí fent estiraments, sobretot en Lluís. A veure si me l’expliques aquest ,que fa molt bona pinta
Com que tenim tants amics, de vegades els uns animen els altres a venir. En aquest cas ja fa unes quantes setmanes que Isabel ve amb nosaltres i ens va conèixer de la ma d’en Mosqui, l’entrenador de la Uat, que ha vingut moltes vegades, com un mossenaire més que és.
Per que la coneixem una mica, ens envia el seu “currículum atlètic”, que ens el regala per què tinguem idea dels seus mèrits i del molt bon futur que li espera.
Ens deia Isabel:
Hola Pep:
Tal i com em vas demanar t’envio el meu “curriculum esportiu” el qual no està ple de marques importants però si de moltes ganes de no parar de fer sport.
Tot va començar quan tenia 8 anys en que em varen apuntar a fer gimnàstica sueca des de aleshores he anat combinat la natació, córrer ,aeròbic, peses fins que vaig fer un gran parèntesis des de el 2002 fins a final del 2009 degut a que vaig tindra 3 nens cada 2 anys, compaginar esport,casa, feina i nens era una mica difícil.Però coincidint que a la feina ens varen regalar unes sabatilles esportives com a panera del Nadal i disposar de més temps per practicar un esport va fer que em poses com a fita participar en la cursa popular de la festa major de Terrassa.
És doncs amb l’ajuda de la Pilar propietària d’esports KAÑERA la qual em va dissenyar un planning d’entrenament que començo a participar en curses populars:
La primera cursa va ser la de Viladecavalls de 3500m on per sorpresa meva vaig quedar 2ª.
LA SOSI de la zona esportiva de Terrassa 5000m en 24’08”
Cursa la de la festa major de Terrassa 7900m en 40’09”
100km Terrassa on vaig participar en els 5000 femenins 25’
Cros de Calldetenes 3200m 14’31”
Comença la nova temporada al setembre i en la UAT en Moski ens dissenya un planning d’entrenament per en Joan i per mi, ens recomana també un lloc de trobada de gent que corra cada dissabte a les 8.00 h del matí en la torre d’en Mossèn Homs i és així com des de l’onze de setembre dissabtes alterns anem a rodar amb els mossenaires, acostumada a rodar sola és una manera de fer un circuit per terra mentre conec a gent gent o em trobo amb gent coneguda i que no sabia que practicaven el runnig. Per molts anys mossenaires!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Isabel Londres
