19
nov.
2010
Pep Moliner
Seguint amb la idea de fer el circuït Gironí de cros i seguir el calendari, aquesta setmana era a Sant Hilari la meva destinació. De moment als que estic anant, ja els havia fet i conec la zona. Avui es veia que la configuració del circuït era diferent a la que coneixia, donat que abans ens feien penetrar per algun camí rural i travessar una granja, amb fortes pujades. Avui havien pentinat un camp, tot pastant-hi una màquina, i guiant a la manera de sempre amb cintes plàstiques i pals per dirigir als corredors. Seguint escrupolosament l’horari, cada setmana la nostra carrera és la segona i bé a ser a les deu i vint.
Com que la zona s’ho val, venia acompanyat de la Marisol i l’Oriol, que com que tot aprofitant que a Sant Hilari hi ha mercat, van aprofitar per passejar pel bonic poble. En el meu cas segueixo el mateix protocol de cada setmana; faig el circuït caminant per veure’l bé, miro l’entorn i l’ambient i torno a posar-me la roba d’escalfament. Ara torno al circuit i el faig un parell de vegades corrent a un ritme suau. Una vegada escalfat, torno al cotxe a posar-me la roba de competir: samarreta de tires, malles curtes i sabatilles de claus. De nou faig el circuit, tot vigilant de no carregar-me gaire, donat que les sabatilles tenen poca amortiguació. Em situo sota el globus o línia de sortida junt amb tots els veterans i júniors masculins i sentit el tret de sortida sortim tots cara avall força rapits. Vas passant gent i també et passen per un carril no massa ample i vaig fent les anades i tornades, amb girs de cent vuitanta graus fins a completar les quatre voltes, que totalitzarant segons el gps un total de quatre quilòmetres justos en un temps total de 14’57” que podeu consultar a la web selva.cat/esports
Sembla que avui no he tingut cap despistada com la setmana passada i finalment el meu lloc serà el sisè de categoria de veterans B, que em fa molta il·lusió per què accedeixes al premis, en aquest cas una bonica medalla .
El que cada setmana tinc la sort de conèixer noves persones, en aquest L’Òscar i en Fernando. De fet son amb les dues persones que conec de Terrassa, encara que fa setmanes que ens saludem amb en Francesc Torner de la llista d’atletisme.cat
L’Òscar Del Rio, és un atleta d’un nivell excepcional i aconsegueix situar-se al podi, en concret a la tercera posició del veterans A amb 13’21” a onze segons del segon i a catorze del primer.
FOTO OSCAR
En Fernando, que no vaig recordar retratar-lo, va fer de fotògraf i em va quedar el bonic record de compartir el podi amb els primers de la categoria B
Un altre fet remarcable va ser que vaig poder estar una bona estona amb en Ramon Senar i la seva muller. Amb en Ramon, que conec prou bé dels anys compartits amb la Unió Atlètica Terrassa. Una persona que va ajudar molt en una etapa de l’atletisme Egarenc. A més un atleta de molt nivell i que ara viu al Montseny. Sempre irradia optimisme i del que sempre te’n alegres de veure.
Foto amb en Ramon i Senyora
Mentre espero el moment emocionant de rebre la medalla, vaig a fer el tradicional entrepà de botifarra que a més serveix per ajudar a l’organització. Val a dir, que estava boníssim.
Al costat dels veterans i a la sisena posició
Vaig a buscar la Marisol i l’Oriol i ara ens dirigim a fer una passejada a un poble proper, que m’evoca molt records d’infantesa, Arbúcies, quan anava de colònies al Congost i passejàvem i jugàvem pels seus carrers.
Comprem fruita al mercat i rovellons a una botiga, i ara si tornada cap a casa amb el convenciment que la jornada ha estat genial. Molt feliç de nou de que el “córrer” ha estat una excusa per una jornada memorable.
19
nov.
2010
Pep Moliner
Quan arribem a la rotonda del Monument de la Dona Treballadora hi ha un rètol que és un compendi dels nostres entrenaments tan afamats hores d’ara, Rondem a totes les direccions des de la Masia de Torre Mossèn Homs, lloc on hi ha enclavada l’Escola d’hostaleria. Les fletxes sembla ben bé que ens mostrin el sortir de la primera llum natural del dia tot senyalant la muntanya que tanta gent estimem com a nostra.
A poc de sortir fem el primer punt on ens esperem per anar plegats, i podem veure en Martin i en Pedro
Enfilem pel perímetre del Camp de Golf del Prat tota la gran colla, avui composta de trenta nou mossenaires
Aquí fem un moment de segona espera, tot i que un quants anem endarrera a buscar amics, i a la tornada no hi havia ningú, Però, cap problema, donat que de lluny podem veure a la colla.
En Pedro, que és un ultrafondista amb molta solvència, bé sovint a fer-nos els honors
En direcció a la hípica i aprofitant la vorera de terra, i alguns fent un petit canvi de ritme
Cadascú busca la seva tècnica en passar el rierol, i tots se’n surten prou bé. Excepte jo.
Mentre en Diego fa els seus equilibris, en Javi i en Xavi Miquel fan un camí més fàcil.
Bona imatge proporcionen en David, en Joan i l’Alberto
Ara li toca en Martí i des del darrera en Paco Barcia, va provant-se
l’Amalia en Carles i la Carme, que avui s’estrenava de la ma de’n Manolo com a mossenaire
i a la font de l’Argelaguet fem la fotografia de família, moment que destaquem que tenim mossenaires que feia una setmana estaven a Nova York, al bressol de la marató moderna i també destaquem que tenim dos nous mossenaires, en Joan i la Carmen
on està wally ?
I com no, l’apartat tan especial de conèixer als amics que ens fan companyia als nostres entrenaments, tots amb boniques histories esportives que molts desconeixíem i que agraïm el vostre esforç en obrir aquest full de les vostres vides.
Deia en Ramon:
Hola Pep,
Tal i com em vas demanar t’envio un email amb el meu currículum.
De petit em vaig aficionar a l’excursionisme, m’agradava i em continua agradant fer cims i caminar per la muntanya. Mai m’havia plantejat córrer, però els metges em van recomanar fer un xic d’esport i vaig decidir sortir cada dia ½ hora a primera hora del matí. Surto de casa, a Viladecavalls i tinc el bosc a 300m, pel que gaudeixo de la natura i corro uns 6-7Km diaris. D’això ara fa just 1 any, el novembre del 2009, pel que no tinc massa currículum per ensenyar, els temps exactes no els recordo però més o menys totes les curses que he fet han estat les següents:
La primera cursa va ser el Març: 10Km a Igualada -> 48min
Abril, Cursa de Vallhonesta: 13,6Km muntanya-> 1h06min
Maig, Cursa de Viladecavalls: 11,6Km muntanya -> 50 min
Juny, La SOSI de 5Km -> 20 min
Juliol, Cursa Festa Major de Terrassa 7,9Km -> 33min
Agost -> Pujada de Planoles 9Km amb molt desnivell -> 53min
Setembre (la última) Taga 2040, 23Km muntanya amb molt desnivell -> 3h07min
Avui diumenge, al meu poble han fet una Duathló de Bicicleta i Running de muntanya, i sense tenir-ho planejat i fora de cursa he fet tots els km corrents, mirant de no molestar els ciclistes. Aproximadament 30Km en 2h15min, amb un desnivell important.
Els caps de setmana miro de córrer un xic més. Vaig molt per la zona de Ribes de Freser i allà s’estila molt córrer per muntanya, pujar i baixar cims els més ràpid possible. He pujat diverses vegades tot el que tinc a prop: Taga, Puig-Estela, Tres Bisbats, Puigcerverís, Balandrau, Puigmal, etc. i m’encanta.
El Joan i la Isabel em van parlar dels Mossenaires i acostumat a córrer sempre sol, ha estat fantàstic conèixer-vos, pel que no he faltat ni un cap de setmana. De passada he engrescat també al meu fill Adrià que també s’hi ha apuntat amb molta il·lusió.
Una abraçada a tots!
Ramon López
