« »

26 nov. 2010

Cros de Girona

Publicat en 15:29 sota General

Nou cros i torno a festejar amb ho que per mi son les altes velocitats.

Avui m’ha tornat a acompanyar la Marisol i l’Oriol. Els hi he dit: “menjareu botifarra de la bona”, doncs bé. Avui no hi havia xiringuito i han patit una mica de gana fins que no s’ha acabat la nostra jornada esportiva i hem pogut esmorzar a la capital Gironina.

M’ha sorprès que no era al mateix lloc que jo coneixia d’anys abans i a simple vista es veia pla, planíssim. Ja en els moments en que em disposava a fer el típic reconeixement tot escalfant, tinc la sort de tornar a coincidir amb en Pere Melero i de comú acord, decidim anar a mesurar el circuit amb el GPS, per saber els punts quilomètrics i veure l’estat del terreny, La volta grossa feia un quilòmetre i mig i la petita aproximadament un quilòmetre.

La primera volta no la fem del tot bé i decidim fer-ne un altre per assegurar-nos, i amb temps suficient ens anem a posar les eines de córrer: samarreta de tires, malles curtes, pitral i sabatilles de claus.

Em menjo una poma i una mandarina i amb nervis fem unes quantes rectes, en el meu cas amb molta tranquil·litat.

M’ha fet gràcia que de nou m’identifica un corredor d’ultrafons, en David Tejero que em diu que fa ara proves més curtes, per què així no es lesiona.


— una prova amb juniors i veterans en un circuit de somni: trepitjant herba i olorant bosc, dins la capital de Girona —

EL primer quilòmetre el passo en menys de 3’30” i vaig al costat d’un atleta júnior i, encara que les posicions es belluguen gaire, veig atletes de la meva categoria i aconsegueixo avançar a algun. Ara veig lluny a un atleta del Lloret, que penso que ja serà impossible, però com no se si ell afluixa o jo m’animo, a les darreres rectes el puc superar i creuo meta i el meu gps em diu que de mitjana he fet a 3’38” el quilòmetre.


— a la recta principal es pot córrer com els Formula 1 —


— Seguit de prop per en David Tejero i al costat d’un júnior —

— ja posant-me a l’alçada d’un futur/present gran atleta —

Mentre corria, i amb aquesta distància tan curta per molts, no hi ha massa temps de fer plans i vas al màxim i et situes davant o darrera de qui et sembla que va com tu. Et passen i passes, però durant una estona veig un atleta que podria ser de la meva categoria i m’hi vaig apropant fins que a falta d’un quilòmetre faig per passa’l i encara que m’adono que va a ritme alt, a la recta de reüll guardo la distància i per dos segons seré desè, que és el lloc que fa obtenir una medalla, que em fa una il·lusió tremenda.

— per segona vegada obtinc una medalla. A Olot vaig fer onzè, a Santa Coloma vintè, a Sant Hilari sisè i avui desè. A dia d’avui i d’un total de cent-setze veterans “B” vaig novè del circuit, encara que diumenge a donat que hi han eleccions al Parlament de Catalunya i faig d’apoderat, no correré. —

Com que van força rapit amb les classificacions i donen premis fins a la desena posició de cada categoria, veiem amb gran il·lusió i alegria que efectivament, soc desè. Per un corredor tan modest com jo, aquesta distinció és motiu més per afirmar que ha estat una jornada formidable.

— Amb en Pere Melero, van estar molta estona compartint l’escalfament i bones converse. Ja posats en competició, i com que és un gran atleta, s’ha situat en la tercera posició. És un gran atleta, i no per què ho digui jo. —


Ja al Parc de la Devesa, i prèvia compra a un forn esmorcem



— Al fons la Catedral de Girona —

Jornada memorable i del tot recomanable;

si voleu veure les classificacions estan a;

Classificacions cros Girona

No hi ha resposta