19 nov. 2010
Fent equilibris Mossenaires
Quan arribem a la rotonda del Monument de la Dona Treballadora hi ha un rètol que és un compendi dels nostres entrenaments tan afamats hores d’ara, Rondem a totes les direccions des de la Masia de Torre Mossèn Homs, lloc on hi ha enclavada l’Escola d’hostaleria. Les fletxes sembla ben bé que ens mostrin el sortir de la primera llum natural del dia tot senyalant la muntanya que tanta gent estimem com a nostra.
A poc de sortir fem el primer punt on ens esperem per anar plegats, i podem veure en Martin i en Pedro
Enfilem pel perímetre del Camp de Golf del Prat tota la gran colla, avui composta de trenta nou mossenaires
Aquí fem un moment de segona espera, tot i que un quants anem endarrera a buscar amics, i a la tornada no hi havia ningú, Però, cap problema, donat que de lluny podem veure a la colla.
En Pedro, que és un ultrafondista amb molta solvència, bé sovint a fer-nos els honors
En direcció a la hípica i aprofitant la vorera de terra, i alguns fent un petit canvi de ritme
Cadascú busca la seva tècnica en passar el rierol, i tots se’n surten prou bé. Excepte jo.
Mentre en Diego fa els seus equilibris, en Javi i en Xavi Miquel fan un camí més fàcil.
Bona imatge proporcionen en David, en Joan i l’Alberto
Ara li toca en Martí i des del darrera en Paco Barcia, va provant-se
l’Amalia en Carles i la Carme, que avui s’estrenava de la ma de’n Manolo com a mossenaire
i a la font de l’Argelaguet fem la fotografia de família, moment que destaquem que tenim mossenaires que feia una setmana estaven a Nova York, al bressol de la marató moderna i també destaquem que tenim dos nous mossenaires, en Joan i la Carmen
on està wally ?
I com no, l’apartat tan especial de conèixer als amics que ens fan companyia als nostres entrenaments, tots amb boniques histories esportives que molts desconeixíem i que agraïm el vostre esforç en obrir aquest full de les vostres vides.
Deia en Ramon:
Hola Pep,
Tal i com em vas demanar t’envio un email amb el meu currículum.
De petit em vaig aficionar a l’excursionisme, m’agradava i em continua agradant fer cims i caminar per la muntanya. Mai m’havia plantejat córrer, però els metges em van recomanar fer un xic d’esport i vaig decidir sortir cada dia ½ hora a primera hora del matí. Surto de casa, a Viladecavalls i tinc el bosc a 300m, pel que gaudeixo de la natura i corro uns 6-7Km diaris. D’això ara fa just 1 any, el novembre del 2009, pel que no tinc massa currículum per ensenyar, els temps exactes no els recordo però més o menys totes les curses que he fet han estat les següents:
La primera cursa va ser el Març: 10Km a Igualada -> 48min
Abril, Cursa de Vallhonesta: 13,6Km muntanya-> 1h06min
Maig, Cursa de Viladecavalls: 11,6Km muntanya -> 50 min
Juny, La SOSI de 5Km -> 20 min
Juliol, Cursa Festa Major de Terrassa 7,9Km -> 33min
Agost -> Pujada de Planoles 9Km amb molt desnivell -> 53min
Setembre (la última) Taga 2040, 23Km muntanya amb molt desnivell -> 3h07min
Avui diumenge, al meu poble han fet una Duathló de Bicicleta i Running de muntanya, i sense tenir-ho planejat i fora de cursa he fet tots els km corrents, mirant de no molestar els ciclistes. Aproximadament 30Km en 2h15min, amb un desnivell important.
Els caps de setmana miro de córrer un xic més. Vaig molt per la zona de Ribes de Freser i allà s’estila molt córrer per muntanya, pujar i baixar cims els més ràpid possible. He pujat diverses vegades tot el que tinc a prop: Taga, Puig-Estela, Tres Bisbats, Puigcerverís, Balandrau, Puigmal, etc. i m’encanta.
El Joan i la Isabel em van parlar dels Mossenaires i acostumat a córrer sempre sol, ha estat fantàstic conèixer-vos, pel que no he faltat ni un cap de setmana. De passada he engrescat també al meu fill Adrià que també s’hi ha apuntat amb molta il·lusió.
Una abraçada a tots!
Ramon López
No hi ha resposta
