13 nov. 2010
Cros de Santa Coloma de Farners – veterans
Com a corredor novell que soc, vaig oblidar una ´serie de regles bàsiques per córrer.
Primer error:
No recordava que de vegades els jutges donen la sortida, no sota la línia o globus de sortida, si no allà on hi ha més gent, que és pel davant, Jo estava sota el globus i pensava que farien tornar endarrere a la gent, com no va ésser. Total que vaig sortir molt endarrerit.
Segon error;
Cordar-se bé els espardenyes. Primer dir que he gaudit un munt. El simple fet de córrer és un gaudiment.
Però anem als detalls; la clau del cotxe la porto sempre al damunt i normalment a la ma. És clar, amb el risc de caure i clavar-me-la al palmell. Total, que al darrer moment decideixo posar-la, com ja havia fet alguna vegada, a l’espardenya esquerra. Després de la primer volta i quan més engrescat em trobava: aturada forçosa per fer un nuc de Can Passa Via i a continuar, havent perdut tot el grup on anava. Quina ràbia, però res. Torno a agafar velocitat i a córrer s’ha dit.
Tercer error:
L’entrepà de botifarra estava fet amb pa remollit. La botifarra estava bona.
He tingut l’oportunitat impagable de poder parlar llargament amb en Pere Melero, un atleta veterà de Corredors de Fons de Viladecavalls i un dels atletes veterans més ràpids que he conegut. És més, ha encapçalat el circuït de crossos del calendari Gironí en anys anteriors.
També m’ha fet especial il·lusió poder estretir la mà d’un mega-atleta. En Pere Arco, atleta d’una gran qualitat, tan atlètica com humana. Continua estant en una gran forma i va quedar el primer de veterans i segon de la cursa compartida amb atletes júniors. Recordo aquells diumenges de anys “a” que el veia als programes d’esport de la tele, que ens delitaven amb matinals de cros internacional.
Al circuit del parc de Sant Salvador per on es desenvolupa aquest cros és idíl·lic. A primera hora uns operaris estaven netejant de fulles la part per on teníem de córrer, envoltat de rierols i camps verds i força fulles d’arbre caduc, que donaven un textura pictòrica que enamora. Un cros per recomanar.
Una cosa m’ha passat. Ja a la recta anava darrera un atleta i de darrera tenia un aspecte realment juvenil, diria que un júnior. Però tot d’una veig que és un veterà i la recta l’he fet a tot el que donava entrant a escassos metres. Què divertit donar-ho tot i el més important: no fer-se mal
El meu temps 18’17” en una distància de gps de 4,8 qm. i ganes de tornar-hi
Podeu trobar les classificacions aquí
http://www.selva.cat/esports/
No hi ha resposta
