Arxivar per novembre de 2010

26 nov. 2010


Cros de Girona

Classificat com a General

Nou cros i torno a festejar amb ho que per mi son les altes velocitats.

Avui m’ha tornat a acompanyar la Marisol i l’Oriol. Els hi he dit: “menjareu botifarra de la bona”, doncs bé. Avui no hi havia xiringuito i han patit una mica de gana fins que no s’ha acabat la nostra jornada esportiva i hem pogut esmorzar a la capital Gironina.

M’ha sorprès que no era al mateix lloc que jo coneixia d’anys abans i a simple vista es veia pla, planíssim. Ja en els moments en que em disposava a fer el típic reconeixement tot escalfant, tinc la sort de tornar a coincidir amb en Pere Melero i de comú acord, decidim anar a mesurar el circuit amb el GPS, per saber els punts quilomètrics i veure l’estat del terreny, La volta grossa feia un quilòmetre i mig i la petita aproximadament un quilòmetre.

La primera volta no la fem del tot bé i decidim fer-ne un altre per assegurar-nos, i amb temps suficient ens anem a posar les eines de córrer: samarreta de tires, malles curtes, pitral i sabatilles de claus.

Em menjo una poma i una mandarina i amb nervis fem unes quantes rectes, en el meu cas amb molta tranquil·litat.

M’ha fet gràcia que de nou m’identifica un corredor d’ultrafons, en David Tejero que em diu que fa ara proves més curtes, per què així no es lesiona.


— una prova amb juniors i veterans en un circuit de somni: trepitjant herba i olorant bosc, dins la capital de Girona —

EL primer quilòmetre el passo en menys de 3’30” i vaig al costat d’un atleta júnior i, encara que les posicions es belluguen gaire, veig atletes de la meva categoria i aconsegueixo avançar a algun. Ara veig lluny a un atleta del Lloret, que penso que ja serà impossible, però com no se si ell afluixa o jo m’animo, a les darreres rectes el puc superar i creuo meta i el meu gps em diu que de mitjana he fet a 3’38” el quilòmetre.


— a la recta principal es pot córrer com els Formula 1 —


— Seguit de prop per en David Tejero i al costat d’un júnior —

— ja posant-me a l’alçada d’un futur/present gran atleta —

Mentre corria, i amb aquesta distància tan curta per molts, no hi ha massa temps de fer plans i vas al màxim i et situes davant o darrera de qui et sembla que va com tu. Et passen i passes, però durant una estona veig un atleta que podria ser de la meva categoria i m’hi vaig apropant fins que a falta d’un quilòmetre faig per passa’l i encara que m’adono que va a ritme alt, a la recta de reüll guardo la distància i per dos segons seré desè, que és el lloc que fa obtenir una medalla, que em fa una il·lusió tremenda.

— per segona vegada obtinc una medalla. A Olot vaig fer onzè, a Santa Coloma vintè, a Sant Hilari sisè i avui desè. A dia d’avui i d’un total de cent-setze veterans “B” vaig novè del circuit, encara que diumenge a donat que hi han eleccions al Parlament de Catalunya i faig d’apoderat, no correré. —

Com que van força rapit amb les classificacions i donen premis fins a la desena posició de cada categoria, veiem amb gran il·lusió i alegria que efectivament, soc desè. Per un corredor tan modest com jo, aquesta distinció és motiu més per afirmar que ha estat una jornada formidable.

— Amb en Pere Melero, van estar molta estona compartint l’escalfament i bones converse. Ja posats en competició, i com que és un gran atleta, s’ha situat en la tercera posició. És un gran atleta, i no per què ho digui jo. —


Ja al Parc de la Devesa, i prèvia compra a un forn esmorcem



— Al fons la Catedral de Girona —

Jornada memorable i del tot recomanable;

si voleu veure les classificacions estan a;

Classificacions cros Girona

Comentaris tancats a Cros de Girona

22 nov. 2010


Moments Mossenaires – Ànims !

Classificat com a General

Es bo comprovar que hi hagi el que hi hagi cada cap de setmana, els dissabtes sempre tenim una bona representació de corredors, disposats a fer un entrenament plegats. I clar que si; anem des de l’Adrià, el nostre mossenaire habitual més jove al pare Agustin, que ha vingut com en ell és costum des de casa seva, a des d’uns tres quilòmetres del punt de trobada. Això ho fem uns quants, com el mateix Carles López, que ve del segle XXI, en Agustin fill, del Bon Aire, en Francesc de Can Palet, etc.


Començant a la baixada i primers entrenaments del Miquel després de la lesió


entorns magnífics i veiem com ve en Robert i darrera en Casi

I en Pepe Salmerón seguit d’aprop de l’Adrià, el mossenaire més jove i habitual de tots els temps


En David s’estrenava avui de mossenaire i com veieu travessem el torrent que ha canviat des de les pluges tan fortes del mes passat


tres mossenaires que ens regalen la seva fantàstic companyia


Ernesto, Carles, pare Agustin, Martin i Javi tancaven el grup

i en Miquel ja s’està provant en un canvi


imatge bucòlica !


I en Lluis ens regala un canvi, que fa dies que li buscàvem


Aquesta setmana es tractava de canviar una mica el recorregut, respecte les altres setmanes i fer algun canvi divertit. Tot i baixar pel camí que porta a l’estació de Torrebonica, però travessant el torrent de la Betzuca per aquelles esplanades tan boniques. Ja davant la bassa, comencem un canvi que des d’aquí la captació d’aigua del golf fins el camí asfaltat, que encapçala en un primer moment el nostre multi-maratonià Casimir, seguit pel Ramon i més tard en Boada, fins el camí que uneix la mancomunitat fins l’entrada del Golf del Prat, on també realitzem una segona acceleració i des de la hípica serà en José Expósito el que sortirà més fort en Lluis Garcia s’aconsegueix veure’l fent-lo. Ara fem camí fins prop d’una forta pujada, que al finalitzar-la serà el lloc triat per la fotografia,la parada per recompondre el grup.

A l’hora de fotografia donem la mala notícia de la mort de la mare del massatgista, en Jordi Martínez.

Com a novetat i en fase de proves es presenta la possibilitat de saber a primera hora dels dissabtes pel twitter/mossenhoms_be la ruta pensada el mateix dissabte sobre les set del matí.
Es destaca la presència del pare Agustin, i que en Josep Boada a la darrera competició al Clot assoleix una marca en deu quilòmetres en ruta al voltant dels trenta cinc minuts i la primera posició de la categoria. També, la visita destacada d’en Mosqui, entrenador i atleta de la UAT, que a més sol recomanar la trobada a persones que hores d’ara son fixes. També destaquem la fita recent aconseguida del Casi, amb noranta maratons completades.

Un petit canvi


i els estiraments !!

Be,com sabeu la trobada és un projecte comú que s’enforteix per les vostres aportacions i aquesta setmana l’Antonio Gallardo ens fa un regal que ens sorprèn, ens posa el circuit amb cadascú dels quilòmetres ben detallat i penjat a la xarxa per compartir amb tots nosaltres i que volem agrair per ho detallat de la informació.

Si li voleu donar una ullada aquí el teniu. Realment molt interessant.


http://www.endomondo.com/workouts/kE2EJi3SRMw

Des de fa una bona colla d’anys als matins dels diumenges vaig conèixer a una persona que s’estrenava en el hobbie del córrer i que anava descobrint aquest món i millorant setmana darrera setmana. Inclús recordo haver-li fet de llebre, junt amb en Jaime Aragonés per que millorés la seva marca en mitja marató, com es va produir: més per mèrit d’ell que per res més. Hora d’ara gaudeix dels entrenaments en muntanya alhora que curses del mateix estil. Recordo amb nostàlgia, un diumenge em va convidar anar amb la seva colla i vet aquí que arribat a la plaça de Can Roca es presenta un dels millors fondistes i d’elit en Javier Cortés Huete, i en José Vicente Muñoz, així com un gran amic de l’Ernesto, en Javi. Només nosaltres dos érem la part menys forta del grup i sort en vam tenir, donat que va servir per coneix-se’ns aquell dia, si pot ser una mica més, donat que vam perdre’ls a tots pel ritme.

Javi, anys després, va morir en un accident laboral i ens va commocionar a tots. Li va causar una gran i profunda tristesa perquè eren molt amics i treballaven plegats. Havíem entrenat força vegades al seu costat i inclús un diumenge de maig ens vàrem retratar a una font que anem sovint: la de Can Roure. En Javi és el noi que està dret a la banda dreta, un diumenge qualsevol. Vagi un record per ell i el nostre petit homenatge el dia que l’Ernesto és el mossenaire de la setmana.

Ara tenim la sort que torna a venir sovint l’Ernesto i podem compartir de nou moments de conversa, que de fet no hem perdut mai des de que ens coneixem. l’Ernesto te clara vocació d’ajudar i ho fa sempre que pot ajudant en l’organització de la cursa de Poble Nou i portant un calendari actualitzat que manté al dia de forma totalment altruista.
Gràcies per tot Ernesto.

Li demanàvem el seu currículum i ens el presenta per que el conegeu: val la pena !!

Bon dia Pep,

Vaya lío me has metío!!!

Mossenaire de la semana somos todos los que hemos ido o vamos alguna vez a hacer piña los sábados a Mossen Homs, pero el Mossenaire por excelencia eres tu, que lo sepas!

Pues nada, l@s que ya me conocéis ya sabéis que llevo unos años enganchado en este mundo de correcaminos, en concreto en enero hará 10 años, y espero poder estar dándoos la paliza muchos años más. Mi gran ilusión sería llegar a los 70 ó 80 y seguir corriendo, a veces veo a todo unos verdaderos campeones corriendo con estas edades y me da envidia sana (un saludo a Agustín, todo un campeón para mi).

Pero además de todo lo que me da este deporte, sobre todo agradezco el haber conocido a tanta gente muy sana y el haber hecho verdader@s amig@s, para mi un valor añadido y una de las cosas mejores que te da la vida.

Espero que podamos seguir viéndonos muchos años todos los sábados … y los demás días también, por qué no.

Saludos y fuerza en las piernas y en el corazón.

Ernesto
www.cursesweb.com

Comentaris tancats a Moments Mossenaires – Ànims !

Anteriors »