Arxivar per octubre de 2010

12 oct. 2010


Mitja de Roda de Ter – 1h28

Classificat com a Competicions

Un mes interessant; tornar a córrer mitges maratons amb bones sensacions i acabant amb ganes i que has control·lat, és el que sempre ens agrada a tots.

A primera hora queia tal quantitat d’aigua, que res feia preveure que en canvi seria de nou una prova per recordar per tots els seus aspectes positius; el primera aquella sensació de que s’alegren de veure’t per què hi vas a córrer.

La por a que el bessó torni a frenar-me hi és en tot moment.

A Roda hi anava amb ganes de fer una mica de ritme; el dia apareix plujós i torno a aprofitar els plàstics que solc anomenar com a bossa d’escobraries per l’escalfament.

Surto sense cap altre idea, només la de rondar un hora trenta.

No se si us ha passat alguna vegada, a mi si, que no tothom li agrada d’anar acompanyat. Aquest diumenge en va passar, que a una pujada em vaig anar apropant a un corredor, i com que era en pujada, vaig preferir esperar una mica a superar-lo, pensant que tots dos aniriem millor, primer al darrera i llavors al costat. Arribat a una rotonda, aquest corredor es posa ben bé en la meva trajectòria com dient; “fora d’aquí, que en fas donar més volta”. Això en fa anar una mica més depressa uns instants per desenpellagar-me’n, amb la sort de que al grup que, ara si, esdevé un “divertimento”.

Conec a un corredor novell que no porta rellotge i demana a quin ritme anem. Li ho dic, i no tan sols això, com que porto el gps l’informo del ritme promig, ritme anterior, pas de quilòmetre. Total que fem una aliança de cursa i gaudeixo de la seva constant companyia. És quan m’informa que era la seva primera mitja. El seu nom: Pep, un tocaio. Ara si el veiès no recordaria gens ni mica la seva cara, només que duia una samarreta igual a la de la “Matagalls” de fa dos anys i que en canvi era d’una cursa de policies.

Què millor que una bona botifarra a la brasa, amb beure a discreció i uns premis originals, com son tovallola, i de un caldo o brou de propaganda que hores d’ara ja és compra fixe per la nevera de casa.

1h28 de nou em fa adonar que entrenar amb els amics que ara entreno, els hi dec aquest estat de forma. Gràcies a tots.

https://i0.wp.com/lh5.ggpht.com/_6xRlYY7p5lA/TL7qxI1STZI/AAAAAAAAB7c/ARWUicCTVpE/s640/DSCN5117.JPG

foto cortesia d’en Zenon

Comentaris tancats a Mitja de Roda de Ter – 1h28

11 oct. 2010


Deu ?, Vint ?, Trenta ?: Fins a Quaranta-tres MOSSENAIRES !!

Classificat com a Entrenaments

Sempre és un plaer sentir-se tan ben acompanyat. Ni més ni menys que quaranta-tres persones s’han disposat a entrenar plegades partint des de la bonica Masia de Torre Mossèn Homs.
Tots estem expectants de saber al costat de qui entrenarem; doncs bé. La colla es manté amb ganes de compartir, aquesta vegada un circuit, que hem fet en diverses ocasions, amb lleugeres variacions. Sortint per la cara sud de la Masia i dirigint-nos fer l’àrea medi ambiental, fem unes giragonses, voregem diferents camps immensos i la bonica perspectiva a la nostra esquerra de La Mola, fins ben bé la font de l’Argelaguet on sembla que es vulgui fer una parada i fonda. Però, aviat recobrant l’alè, continuem el descens fins els quatre camins, on ens espera el típic canvi, i un segon fins el diposit d’en Cassa i fem pinya a l’aparcament del Bosc de Can Deu, per fer de nou una petita acceleració a la recta principal. Llavors, cap a la fotografia que es fa a l’àrea de lleure de Sant Julià d’Altura, on fem el típic. Donar a conèixer als nous mossenaires, que sempre n’hi han. Avui un xicot, vingut amb el seu pare des de Viladecavalls i algun amic més. Insisteixo que costa recordar els noms, i acabarem apuntant-los en un paper.
També i després de dos anys, un vell amic: en Guillermo.
En definitiva, un bon grapat d’amics fent allò que tan ens agrada: xerrar tot corrent.

Només cal repassar d’ençà que va venir per primera vegada, en Manel s’ha convertit en un amic habitual de les trobades Mossenaires. S’estrena en moltes distàncies, per ser el seu primer any i vessa felicitat i il·lusió per tot l’entorn esportiu que va descobrint mica en mica.

Li demanàvem el seu currículum esportiu i ens el regala sense descuidar prous detalls per observar la constant evolució positiva.
Et desitgem que continuï’s gaudint d’aquest mon esportiu, i s’hi pot ser compartir amb tu els teus èxits.

Deia en Manel;

Hola Pep,

Tal i com hem acordat, passo a recordar-te el meu breu currículum esportiu i una prèvia del que em va animar a començar a córrer.

Ara fa vora un any vaig començar a córrer, perque: – volia menjar sense por a engreixar-me; – volia tornar a tenir activitat física continuada i trobar-me bé; – i sobretot volia córrer, des de feia més de 25 anys la mitja marató del meu poble: Sant Cugat. (Tot i que des de fà 6 anys visc a Vacarisses)

Amb el temps, m’he anat enganxant a això de córrer, i me n’he adonat, que continuo corrent per sentir que sóc viu, per gaudir més de tots els moments, i per a relativitzar les dificultats de tot el que envolta la meva vida: feina, salut i familia: en definitiva, córrer m’ha ajudat a ser feliç, per que ara gaudeixo més de tots els moments de la meva vida.

P.D.: Per cert, tot i què em vaig lesionar una setmana abans, vaig aconseguir acabar la mitja del meu poble!!! Ja sóc un Santcugatenc aVacarissat mitjmaratonià !!

Encara què el que més m’agrada és compartir aquesta meva nova passió, amb gent com vosaltres, mossenaires!!.

Manel Bernal

Comentaris tancats a Deu ?, Vint ?, Trenta ?: Fins a Quaranta-tres MOSSENAIRES !!

« Següents - Anteriors »