21 oct. 2010
Mitja de Puigcerdà – 1h 28
foto: Marisol
El dimecres tot revisant el calendari de ropits.com , pàgina de referència, trio entre dues mitges i aposto per la Puigcerdà, que feia uns anys vaig anar. Aquest poble, de la Cerdanya és preciós, maquíssim, impressionant. La prova per on discorre és de primer. Tenir la sort de gaudir d’un entorn tan increïble per un urbanita com jo, no te preu. Veure sovint com les vaques pasten, de la raça pirinenca o cavalls, uns animal tan macos, lliures pel camp. Una imatge bucòlica.
El que si feia és un vent de de tombar enrera. Sobre el quilòmetre quatre o cinc i tenint en compte que és una cursa on s’aposta per la qualitat i no per la quantitat de gent, amb un sostre de trescents corredors, és gairebé familiar. Torna a passar un atleta que veu que porto a l’esquena el nom de Terrassa i em pregunta si conec en Bernat Monter, que és familiar d’ell. Suficient per crear una aliança per una bona estona, amb converses simpàtiques i divertides. També un Manlleuenc. Va fer gràcia que el noi de Manresa diu; afluixem que llavors ho pagarem, i fa un canvi a més depresssa. Motiu: hi tenia familiars i calia donar una bona imatge.
Entrat en uns camins sense asfaltar i donat el vent, anem en fila índia, i m’adono que vaig sol i que es queden un mica i decideixo anar a la meva i vaig superant atletes, fins crec la primera dona, que per no treure-li protagonisme, també supero per deixar-la entrar sola.
A l’arribada un amic de la Unió Atlètica Terrassa i mossenaire a la vegada, en Josep Boada que ha fet una excel·lent cursa en una hora i vint-i-dos, assolint la primer posició de veterans.
En el meu cas faig de nou una hora i vint-i-vuit, fent la sisena posició de veterans. Molt content i animat i prova final per acabar-me d’animar a apuntar-me a una prova mítica per mi. Els 100 quilòmetres de pista.
Els meus companys de prova. Van ser moments molt divertits i només per això ja valia la pena.
Estem rient, us hi fixeu ?
No hi ha resposta
