12 oct. 2010
Mitja de Roda de Ter – 1h28
Un mes interessant; tornar a córrer mitges maratons amb bones sensacions i acabant amb ganes i que has control·lat, és el que sempre ens agrada a tots.
A primera hora queia tal quantitat d’aigua, que res feia preveure que en canvi seria de nou una prova per recordar per tots els seus aspectes positius; el primera aquella sensació de que s’alegren de veure’t per què hi vas a córrer.
La por a que el bessó torni a frenar-me hi és en tot moment.
A Roda hi anava amb ganes de fer una mica de ritme; el dia apareix plujós i torno a aprofitar els plàstics que solc anomenar com a bossa d’escobraries per l’escalfament.
Surto sense cap altre idea, només la de rondar un hora trenta.
No se si us ha passat alguna vegada, a mi si, que no tothom li agrada d’anar acompanyat. Aquest diumenge en va passar, que a una pujada em vaig anar apropant a un corredor, i com que era en pujada, vaig preferir esperar una mica a superar-lo, pensant que tots dos aniriem millor, primer al darrera i llavors al costat. Arribat a una rotonda, aquest corredor es posa ben bé en la meva trajectòria com dient; “fora d’aquí, que en fas donar més volta”. Això en fa anar una mica més depressa uns instants per desenpellagar-me’n, amb la sort de que al grup que, ara si, esdevé un “divertimento”.
Conec a un corredor novell que no porta rellotge i demana a quin ritme anem. Li ho dic, i no tan sols això, com que porto el gps l’informo del ritme promig, ritme anterior, pas de quilòmetre. Total que fem una aliança de cursa i gaudeixo de la seva constant companyia. És quan m’informa que era la seva primera mitja. El seu nom: Pep, un tocaio. Ara si el veiès no recordaria gens ni mica la seva cara, només que duia una samarreta igual a la de la “Matagalls” de fa dos anys i que en canvi era d’una cursa de policies.
Què millor que una bona botifarra a la brasa, amb beure a discreció i uns premis originals, com son tovallola, i de un caldo o brou de propaganda que hores d’ara ja és compra fixe per la nevera de casa.
1h28 de nou em fa adonar que entrenar amb els amics que ara entreno, els hi dec aquest estat de forma. Gràcies a tots.
foto cortesia d’en Zenon
No hi ha resposta
