11 oct. 2010
Deu ?, Vint ?, Trenta ?: Fins a Quaranta-tres MOSSENAIRES !!
Sempre és un plaer sentir-se tan ben acompanyat. Ni més ni menys que quaranta-tres persones s’han disposat a entrenar plegades partint des de la bonica Masia de Torre Mossèn Homs.
Tots estem expectants de saber al costat de qui entrenarem; doncs bé. La colla es manté amb ganes de compartir, aquesta vegada un circuit, que hem fet en diverses ocasions, amb lleugeres variacions. Sortint per la cara sud de la Masia i dirigint-nos fer l’àrea medi ambiental, fem unes giragonses, voregem diferents camps immensos i la bonica perspectiva a la nostra esquerra de La Mola, fins ben bé la font de l’Argelaguet on sembla que es vulgui fer una parada i fonda. Però, aviat recobrant l’alè, continuem el descens fins els quatre camins, on ens espera el típic canvi, i un segon fins el diposit d’en Cassa i fem pinya a l’aparcament del Bosc de Can Deu, per fer de nou una petita acceleració a la recta principal. Llavors, cap a la fotografia que es fa a l’àrea de lleure de Sant Julià d’Altura, on fem el típic. Donar a conèixer als nous mossenaires, que sempre n’hi han. Avui un xicot, vingut amb el seu pare des de Viladecavalls i algun amic més. Insisteixo que costa recordar els noms, i acabarem apuntant-los en un paper.
També i després de dos anys, un vell amic: en Guillermo.
En definitiva, un bon grapat d’amics fent allò que tan ens agrada: xerrar tot corrent.
Només cal repassar d’ençà que va venir per primera vegada, en Manel s’ha convertit en un amic habitual de les trobades Mossenaires. S’estrena en moltes distàncies, per ser el seu primer any i vessa felicitat i il·lusió per tot l’entorn esportiu que va descobrint mica en mica.
Li demanàvem el seu currículum esportiu i ens el regala sense descuidar prous detalls per observar la constant evolució positiva.
Et desitgem que continuï’s gaudint d’aquest mon esportiu, i s’hi pot ser compartir amb tu els teus èxits.
Deia en Manel;
Hola Pep,
Tal i com hem acordat, passo a recordar-te el meu breu currículum esportiu i una prèvia del que em va animar a començar a córrer.
Ara fa vora un any vaig començar a córrer, perque: – volia menjar sense por a engreixar-me; – volia tornar a tenir activitat física continuada i trobar-me bé; – i sobretot volia córrer, des de feia més de 25 anys la mitja marató del meu poble: Sant Cugat. (Tot i que des de fà 6 anys visc a Vacarisses)
Amb el temps, m’he anat enganxant a això de córrer, i me n’he adonat, que continuo corrent per sentir que sóc viu, per gaudir més de tots els moments, i per a relativitzar les dificultats de tot el que envolta la meva vida: feina, salut i familia: en definitiva, córrer m’ha ajudat a ser feliç, per que ara gaudeixo més de tots els moments de la meva vida.
P.D.: Per cert, tot i què em vaig lesionar una setmana abans, vaig aconseguir acabar la mitja del meu poble!!! Ja sóc un Santcugatenc aVacarissat mitjmaratonià !!
Encara què el que més m’agrada és compartir aquesta meva nova passió, amb gent com vosaltres, mossenaires!!.
Manel Bernal
No hi ha resposta
