Arxivar per setembre de 2010

06 set. 2010


Xavier Bonastre; un “Mossenaire” d’excepció

Classificat com a General

El projecte comú de fer de les trobades dels dissabtes una cosa de tots, te com filosofia propiciar un ambient de cordialitat i com excusa un entrenament concret a una hora concreta, els dissabtes a les 08:00 davant la Masia de Torre Mossèn Homs, una durada aproximada, una hora, una distància també aproximada, deu quilòmetres, una filosofia concreta, esperar a tothom als encreuaments i si cal sense parar-se, retornant sobre les nostres passes a acompanyar a qui ve més endarrerit i obert a tothom, dones i homes, noies i nois de qualsevol ideologia, club i manera de pensar. Això si, amb ganes de passar-ho bé, fer salud aprofitant les bondats d’uns entorns magnífics i un esport com és el córrer, tan bàsic i elemental a les persones.

Després d’aquesta prèvia, sabent que tothom és considerat igual: un valor per nosaltres, sigui qui sigui la professió, o el context social on es bellugui, però amb l’excepció que hi ha persones que són mediàtiques i conegudes, i que tenen un reconeixement per part de la societat i son molt coneguts per molt de nosaltres. Aquest dissabte era el cas;

Per casualitats de la vida i per què coincidim sovint en ocasió de competicions, o proximitat veïnal, afinitat, i reconeixements mutus. També per ser organitzador de curses i per estar obert i es fa estimar: en Xavi Bonastre.

Com dèiem a la convocatòria, una bona ocasió per tenir-lo prop. Fent-s’ho venir ve, ens regala la possibilitat de venir el dissabte 4 de setembre i aprofitem per fer una crida mitjançant les eines en que comptem, principalment el portal i fòrum que es manté viu gràcies a vosaltres.

L’agraïment per que heu vingut molts a acompanyat a en Xavi, ensenyant les virtuts dels nostres circuits. De fet l’hem dut amb un dels circuits més variats: camins amples i asfaltat al començament, camins forestals, corriols, pujades i baixades, llocs ombrívols i també assolellats. El pas per llocs propers a les dues grans àrees metropolitanes força importants de Catalunya, com son Sabadell i Terrassa, passant per boscos ben cuidats con son els de Can Deu, àrea de lleure de Sant Julià d’Altura, fonts com la de Capellans, la del Suro, la de la Moreria i Gotelles. Torrents magníficament regats per aigues netes i cristal·lines, on les olors a herba fresca, amb remor dels saltants de les aigües. I per acabar una bona sessió fotogràfica amb un fons tan irreemplaçable per tots nosaltres com és les vistes a la muntanya de Sant Llorenç amb la Mola al capdamunt, creant un document gràfic que combini al nostre invitat junt als amics, per deixar un record inesborrable per zones que el progrés aviat seran història, per la pròxima construcció del Quart Cinturó, que esdevindrà necessari per continuar amb el progrés de ciutats com Granollers, Sabadell, Terrassa i les zones industrials que necessiten d’aquest nexe que tan mal ens farà al corredors i amants de la naturalesa, però tan necessari per l’economia d’un territori amb ganes de no quedar-se enrere en el progrés. Patim molt els que estimem la zona on entrenem i que sabem que te els dies comptats, Només mirem al cel, buscant a no se qui, demanant que facin les coses bé i ens deixin continuar gaudint d’aquest entorn, que aviat compatirem amb el progrés. Els Mossenaires fem una crida per què es facin les coses amb seny i no perdem aquest patrimoni que ens ha donat la naturalesa.
Cada setmana tenim amics nous i sap greu no poder agrair personalment un per un la vostra presència, però un detall. En Ferran de sedentaris.cat va venir de Barcelona, tal com havia promès i el nostre projecte comú d'”Entrenaments en GRUP a Torre Mossèn Homs” s’escampa d’una manera imparable i cada dia son més els amics que esdevenen Mossenaires.
Les poblacions que van estar representades un munt; la Garriga, Vacarisses, Santpedor, Viladecavalls, Sant Quirze, Castellar, Barcelona, Sabadell , Terrassa… i qui sap si alguna més.
Com sabeu, la condició de Mossenaire s’adquireix només venint una sola vegada a les 08:00 de qualsevol dissabte de l’any o com el nostre Mossenaire en Josep Rof, que ens segueix des de casa tot lluitant amb una malaltia com és l’ELA. I el Mossenaire autèntic és aquell que comparteix i espera. Vol dir, que en som molts i més que en serem

Qui és en Xavi Bonastre ?

Ell mateix ens farà un resum concís del que ha ha fet atlèticament, que és ho que has ha donat l’oportunitat de tenir-lo prop. Persona cordial, que sempre presenta un somrís i amb un to agradable, gaudeix d’estimació que la gent li manifesta.

En nom de tots el Mossenaires, Xavi Bonastre, el nostre agraïment i sempre que puguis vine a entrenar amb nosaltres; estarem encantats de poder gaudir de nou de la teva companyia, de sentir-te i t’ensenyarem altres circuits.

Moltes gràcies a tots per venir i fins dissabte que com més serem més riurem.

A continuació les fotografies en petit i que si vols, et pots baixar des de l’àlbum i de nou el nostre agraïment en Rafel Atienza, que encara que no es sentia en forma, la crida li va fer efecte i va venir a fer el seu reportatge. Gràcies Rafel !!

Els dos àlbums:

http://picasaweb.google.es/112896859719658645309/MH100904#

http://picasaweb.google.com/TorreMossenHoms/XaviBonastreAmbElsMOSSENAIRES#

Respondre citant Editar/Esborrar aquest missatge Esborrar aquest missatge Veure IP de l'autor


En Xavi Bonastre, li demanàvem, abusant de la seva confiança, com fem amb molts dels nostres Mossenaires de la Setmana, que ens posi el seu currículum tal i com ell vulgui donar-se a conèixer, i mireu quina meravella !!!

Vaig nèixer a Barcelona el 12 de març del 1961. De petit, com molts nens, volia ser futbolista. A l’escola, però, em vaig decantar per l’handbol i el voleibol. Vaig jugar fins els 14 anys a l’handbol i fins els 18 al voleibol. Vaig jugar un campionat d’Espanya jovenil de voleibol. Però no tenia futur per falta d’alçada. Vaig ser àrbitre de voleibol fins els 23 anys.
Després vaig jugar a tenis, però només de cap de semana. Un dia vaig descubrir, amb 36 anys, que estava augmentant perillosament de pes. Estava en 80 kilos. Amb la meva estatura d’1m 72cm allò no podia ser. Aleshores vaig decidir correr perquè havia sentit que aprimava. Era l‘agost del 1997. Vaig debutar a la cursa de la Mercè d’aquell any. I com quan acabes una cursa et donen paperets pera les pròximes, vaig anar empalmant una cursa darrera de l’altre, fins que em vaig lesionar ja que corria amb sabatilles de tenis. Després d’una llarga recuperació –mai no vaig dubtar durant la recuperació que ja era un corredor– vaig seguir corrent, com no ! I fins ara.
El meu curriculum esportiu té algunes particularitats. La més destacada, potser, és que MAI no he guanyat cap cursa. Ni tan sols la primera edició de la cursa de Can Mir. Erem 16 corredors, l’organitzava jo i… vaig quedar segon !!!
De tota manera estic molt orgullós de diverses coses que he fet. Potser la que més, les dues proves de 100 quilòmetres en pista que vaig completar a Terrassa amb un millor registre de 8h 57m 13s. Vaig ser elogiat per il.lustres “cracks” d’això del correr com el Domingo Catalán o el Benito Ojeda, entre d’altres. També estic molt orgullós de les 3 maratons sub 3h que he completat (una a Barcelona, una a València i una a Donosti) La meva millor marca, 2h 58m 5s. (Barcelona, 2001) Tenia 40 anys quan la vaig fer. L’última vegada que vaig baixar de 3h (Donosti, 2004) tenia 43 anys! Un altre motiu d’orgull.
La resta de curses que he fet –fins el 5 de setembre del 2010, 367—no són més que petites grans aventures cada una d’elles. La majoria m’han permès conèixer gent d’allò més sana, que sempre m’aporten coses noves.
Les meves millor marques són aquestes:



Si voleu registrar-vos al fòrum per fer el vostre comentari, és gratuït i sense compromís.

Comentaris tancats a Xavier Bonastre; un “Mossenaire” d’excepció

06 set. 2010


Riquesa humana “Mossenaire”

Classificat com a Entrenaments

L’agost del 2010 aviat serà historia, com ho està sent els nostres entrenaments, que tot i que son simil·lars, nosaltres mateixos els fem diferents. La riquesa humana que setmana rera setmana tenim la sort de poder compartir aquesta horeta tot gaudint de les primeres hores de qualsevol dissabte.

Val la pena mantenir aquests peculiars entrenaments ?

Moltes vegades m’ho pregunto i revisant la historia que hem anat escribint amb fotografies, cròniques, vídeos, noves amistats i refermant-les moltes vegades, fa que sigui oportú donar-hi continuitat.

Costa una mica fer entendre els que estan forts i es posen al davant que hem d’esperar a tothom i a mi em sap greu tenir de fer xiulets per fer els reagrupaments i per això disculpeu-me, però ho faig per què si no esperem a tothom, la filosofia mossenaire de retornar als encreuaments, es perdria.

Bé, amb aquestes prèvies, de nou sorpresa que hem estat una bona colla i el circuit triat ha estat el descens pel torrent de Gotelles, la forta pujada fins a Sant Julià d’Altura i completar amb una petita volteta pels Boscos de Can Deu, per fer els deu quilòmetres previstos.

A primera hora m’ha fet gràcia comprovar que en David ve de Castellar, en Manel de Vacarisses, en Jordi Gallego de Rubi, en Salvador de Viladecavalls, en Renom de Sabadell, i la resta Egarencs il·lustres tots ells. És a dir un entrenament amb moltes poblacions rerpresentades.

Pare i fill Vinyeta venen de casa corrent, així com l’Alberto, Carles, en Juan.
La tornada als entrenaments i amb molts projectes de’n Folch.

Els nostres referents com son en Casi i en Mariano, que admirem per la il·lusió que hi posen i la constància.


La masia que ens dona nom, amb els “Mossenaires”

després del primer quilòmetre el grup compacte

predomini de camins amb lleugera baixada i en direcció a la Font de la Moreria

En Juan, Jordi Viñeta jr., Joaquin i Vicenç

En Jordi Folch, posant fil a l’agulla per fer fons

Un dels nostres mossenaires més Joves, en Jordi Viñeta jr., refrescant-se a la font.


Manel de Vacarisses, ple de projectes i que l’endemà va fer marca personal en un 10.000 a Ripollet amb 46’16”

En Joaquin, que la setmana passada va ser el nostre “Mossenaire de la setmana”

Compartint entrenaments amb ciclistes



Ara toca pujar, i els sommriues es fan més difícils



En DAvid de Castellar; un amic habitual als entrenaments.

En Casimir Martin, tot un referent

Jordi Folch, que engega el motoret i arriba a tot arreu. 


Gràcies al noidelabarba tenim un nou amic que fa força dies que ve, encara que li sentim poc la veu, és molt agradable poder compartir-hi aquestes estones. És en Jordi Gallego i ve expressament des de Rubí i li estem molt agraïts. Te sempre de marxar aviat per anar a treballar, però ve sovint.

Ens ha enviat per que el coneixem unes referències seves que també agraïm;

En Jordi dèia el següent:

“Currículum jordi gallego”
Hola me llamo Jordi gallego y vine a mossenhoms gracias a José Gutiérrez un verdadero crac!
Soy bastante aficionado a al espeolgia, al baranquismo y con mochila en mano subir a los picos más altos, en fin a todo lo que tenga que ver con la montaña. Ara solo 3 años que empecé a entrenar y a hacer cursas ya que salía mas en btt , pero la verdad que es un deporte que me está gustando más, eso de poder hacer largas distancias con tus propios medios.. Solo he hecho unas 6 cursas y una media maratón y mi próxima meta seria poder llegar hacer una maratón. Así que nos vemos los sábados y haber si me vuelvo a escapar entre semana para una salida de egara que también os lo curráis bastante.
Un saludo!”

Comentaris tancats a Riquesa humana “Mossenaire”

« Següents - Anteriors »