29 set. 2010
I Cronomilla: senzilla crònica
Per primera vegada i és hi ha una iniciativa molt nova a la ciutat de
Terrassa, una ciutat que està envoltada de muntanyes.
El Turó de les Roques blanques havia estat un antic abocador, i ara ha
estat recuperat per què si pugui anar gaudir d’un balcó a la ciutat
molt recomanable per a tothom. S’ho pot pujar, tan per unes escales que
fan drecera, com en un conjunt de vuit revolts que et duen fins el
capdamunt, on hi ha una àrea de lleure amb taules per poder fer un bon
berenar, tot gaudint de les vistes.
Centrant el tema a la Cronomilla, es van realitzar dues jornades
prèvies per fixar un lloc preferent de sortida el dia. Jo partia amb
una marca de 08:26 en el lloc novè contant per la cua.
Vaig estar força estona escalfant i fent una bonica xerrada amb temes
que a mi em fan feliç: parlar d’ultrafons. Els germans Bosch, que els
he conegut i parlat per primera vegada i que pensen en provar el
propera cinquanta quilòmetres en pista.
Tenien fixada una hora concreta de sortida i l’empresa Thunnar ens
controlava la sortida que donaven l’Agustinjr i en Barato.
Feien un avis previ per posar-se a punt i just quan surto intento
concentrar-me en el ritme, que als revolts amb més desnivell costava de
portar. M’adono que vaig molt bé i penso que pot sortir un bon temps.
Veig que a més m’apropo a un dels germans Bosch que havia sortit abans,
i ja a les darreres rampes tenia gairebé la possibilitat de baixar dels
vuit minuts, i se m’escapa per ben poc.
Molt content, després de fer just una setmana de la Matagalls.
L’ambient molt familiar i penso que pot ser una cursa molt interessant
al calendari local.
penjo la classificació i puc dir que gairebé tots coneguts.
Ens van donar una medalla gravada amb el lloc de la classificació.
Una prova molt recomanable
fotografies i resultats
Comentaris tancats a I Cronomilla: senzilla crònica
