21 juny 2010
Tornen els clàssics… els camins: clar
Tots i cadascú de nosaltres, quan anem al punt de trobada ens preguntem amb qui entrenarem i anem a l’espera de trobar als nostres amics. De vedades els uns, o de vegades els altres, sempre predomina la sensació d’aprofitament del temps. Per aquestes dates, el calendari local cursil, va ple. Aquest matí hi havia una primera edició de la Cursa de Can Jofresa, a la tarda la tradicional cursa de Sant Llorenç i l’endemà la també famosa cursa del Poble Nou. Totes amb “mossenaires” que hi son presents i que fa minvar els amics que venen a entrenar. Com podeu comprovar això no és excusa per que les nostres trobades continuen essent exitoses.
Hi ha hagut, com gairebé sempre, un grupet amb amics que feran una caminada de 1h. al mateix temps que els que farem 1h. corrent. La fotografia la fem al final, i gairebé hi som tots. En Pau va tenir de marxar.
En Rafel, esdevé un excel·lent fotògraf i a ell li devem aquest magnífic àlbum, fidel testimoni d’un dia amb unes llums magnífiques.
En Ferran “el Kñera”, ens ha regalat la seva companyia, en una temporada de muntanya intensa, com en ell és habitual.
En Robert, que està lluitant amb uns mals d’esquena, al igual que els germans Expòsito, del California, i en Miquel Moreno cada vegada està més prop de tornar a estar a punt per córrer; però la prudència i la paciència el fa que les costelles trencades quedin ben segellades per tornar a fer el que ell sap: ser un referent per tots nosaltres. Només cal que veieu el seu racó al fòrum.
Hem recordat a l’hora de la foto, les curses que teníem al calendari.
Gràcies a tots per venir i us esperem el proper dissabte.
El següent reportatge és gentilesa del Rafa.
Fa una bona colla d’anys que dos germans, en Juan Carlos i en José Antonio, venen i ens regalen molts dissabtes la seva companyia i també la del tiet Agustí. Fan una família ben maca. El tiet també amb un nebot, que fa dies que no veiem, i que esperem veure aviat, l’Albert Argelaguet. Per això és el “tiet Agustí”; però avui el nostre mossenaire de la setmana és en José Antonio i ens regala el seu currículum assegurant que parlar d’ell mateix li ha costat força.
Li agraïm aquest currículum esportiu que ens exposa a tots, per què el coneguem una mica més.
dèia en José Antonio el següent:
Hola soc el José Antonio, tinc 41 anys, vinc del mon de la muntanya i l’alpinisme, malgrat que m’agrada tot l’esport, la muntanya es lo que més em tira, he fet escalada, barrancs, alpinisme, curses de muntanya, de resistència, m’agrada sobre tot anar a l’hivern, amb molta neu, vaig començar a córrer per preparar-me per pujar muntanyes, aquests darrers anys amb la família, en costa una mica més sortir.
Em vaig assabentar del grup dels Mossenaires l’any 2007 i fixeu-vos la repercussió que te tot, arreu. Resulta que fent la Romànica de Navàs, un muntanyenc de Granollers ens va recomanar aquest grup i l’entreno cada dissabte a les 8:00, des de ençà, sempre que puc no m’ho perdo.
La primera cursa d’atletisme que vaig corre va ser al Circuit de Catalunya, al 2007, amb el meu germà Juan Carlos i el meu amic Vicent, (els meus millors amics i companys de muntanya que he tingut mai), per altre passió que tinc que son les motos, sobre tot de gran cilindrada. Desprès d’això en va agradar aquest mundillo i continuo fent cosetes, la mitja marató de Terrassa, es la meva cursa preferida, ara estic entrenant per fer els Carros de Foc, aquest estiu, en modalitat sky runners, aquest últims anys he fet més llarga distancia, Nuria-Queralt, Montserrat-Reus, o similar, i si en trobo be, l’any vinent, a lo millor m’animo i provo de fer alguna ultra-trail bèstia, m’agradaria la d’Andorra o l’ Ehunmilak al país basc. Encara tinc moltes coses a l’agenda, la Marató, el MontBlanc, Camino de Santiago des de casa meva, llàstima que el temps corre molt més ràpid que nosaltres.
Be amics FORÇA I HONOR i ens veiem on vulgueu.
No hi ha resposta
