14 maig 2010
Mitja Tàrrega . hora-vint-i-sis llarg
|
|||||
 |
|
||||
Sempre em quedarà de record haver pogut compartir ara fa set anys amb molts d’aquesta fantàstica colla un cap de setmana a la Marató de Madrid. Ho recordo amb nostàlgia i de ben segur que si visqués a Tàrrega, estaria amb ells. Una colla de bons amics entre ells i amb aquest esperit d’amistat que tan aprecioRespecte a la cursa, m’encanta quan poden venir els de casa i amb l’excusa passegen pels pobles. Es tracte d’anar a buscar un bon esmorzar al forn i mentre jo corro veure llocs nous.No m’havia preparat especialment, i sortia de molts dies de repòs, ja que després de la patacada atlètica de Madrid, ara consistia en no fer-se mal.Amb l’Albert Ureta fem l’escalfament i tenim l’ocasió d’estrenar la part de baix de la nostra indumentària, que ens mostra la nostra voluntat de recolzar a la UD Les Fonts i la seva escola de futbol.Abans de la sortida tinc una alegria immensa el coincidir per una d’aquelles casualitats úniques amb l’Andreu Aries, que dues setmanes abans arribàvem plegats a la meta de la marató a Madrid. Per cert que la sortida la fa fortíssima i fins al cap d’una bona estona no el puc tornar a saludar.El que em temia era el tret de sortida, donat que recordava que als de Tàrrega els agraden les traques i efectivament, aquesta ens indicava l’inici i el meu cangueli de sempre per l’ensurt.Vaig sortir a un ritme que, per la gent, vas fent ziga-zaga, però de nou al quilòmetre dos anava per sota de quatre minuts el quilòmetre.Intento controlar de no fer-me mal, ja que tinc un bessó que m’està avisant i aviat vaig al costat de dos atletes de Tàrrega, que semblava que anaven plegats, però un sense ells saber-ho em tiben. Veig que rondo el ritme de 4’05, que per mi i les meves característiques n’hi suficient i, cap al final miro de avançar a dos atletes, i creu-ho la meta amb 1h26’42”, assolint el setè de la categoria de 40/50 anys i el 22 de general. El dia abans feia quaranta-set, que comencen a pesar.
un final feliç
La font de xocolata desfeta.Una altre amic, l’Alberto, amb qui he entrenat la temporada hivernal i que venia acompanyat de la seva família, hem xerrat una estoneta, mentre es menjava un bon tros de coca ben banyada amb xocolata desfeta, que per això correm, o no ?Gràcies a l’organització per una mitja tan ben organitzada i als amics amb els que he pogut estar, com l’Andreu, l’Albert, l’Alberto i agraït per la teva paciència per llegir aquest rotllo.
l’Albert, amb la seva música i les malles noves. Va quedar molt satisfet.
Un entorn fantàstic per la pràctica del córrer. Us la recomano.Una altre amic, l’Alberto, amb qui he entrenat la temporada hivernal i que venia acompanyat de la seva família, hem xerrat una estoneta, mentre es menjava un bon tros de coca ben banyada amb xocolata desfeta, que per això correm, o no ?Gràcies a l’organització per una mitja tan ben organitzada i als amics amb els que he pogut estar, com l’Andreu, l’Albert, l’Alberto i agraït per la teva paciència per llegir aquest rotllo.Comentaris tancats a Mitja Tàrrega . hora-vint-i-sis llarg
Arxivar per maig de 2010
10 maig 2010
Ni la pluja ens espanta
Ni la pluja ens fa desistir d’un bon entrenament. El que si fa pensar és que la majoria de circuits estan ben enfangats. L’alternativa de fa anys és la següent; anar en direcció al poble de Matadepera i triar, en aquesta ocasió un punt prou eixerit, com és la font de la Tartana.
Arribats allà, surgeixen veus que ens conviden a fer un circuit molt maco, i tot i ser per terrenys naturals, exempts de fangueig i fem una molt bona volta i un xic diferent.
Com sempre molt bon ambient i ganes de passar-s’ho bé.
Avui hi ha una col·lecció més gran, donat que tant en Rafa com l’Oriol han fet de reporters i els hi ho agraïm.
Avui hi ha récord d’instants fotogràfics. Dia històric.
Primer lloc per ajuntar-nos. En Josep va dir que no anava fi, però va acabar molt bé l’entrenament
Els mossenaires i el seu pas ferm davant l’Ajuntament de Matadepera.
Pels bonics carrers del centre de Matadepera
Pep posant a punt la màquina de retratar i fotografia fet per en Rafel
L’arribada d’en Josep
i a la plaça de Sant Jordi, tots.
cap la font de la Tartana
Nous llocs on trobar-nos i continuar tots plegats, sense anar enfangats
I immensa alegria de veure que en Pau va millorant, tot i la llarga espera per tornar a estar com abans. Però com ell diu: se el temps i els dies que tinc que esperar per cada cosa i d’aquí un any li trauran el clau i com nou.
La característica d’ell és veure’l de bon humor i li desitgem el millor.
Xavi Miquel i Rosa, no es pot dir que vinguessin a córrer, però no ens deixen de visitar. La Natatxa i l’Orzo entrenant també, al seu ritme donat que la Natatxa també arrossega una lesió
De l’època que entrenava des del Passeig 22 de juliol, fa més de vuit anys, que conec en Martí. Home donat a la muntanya i que ve molt a entrenar i ens un habitual mossenaire. També hem anat a aventurar-nos amb en Mirabet i sempre aguanta tot el que es proposa. Se’l pot veure en bicileta de muntanya i ens un immens plaer poder entrenar al seu costat. Per molts anys Martí.
Comentaris tancats a Ni la pluja ens espanta
