Estem de sort de ser com una família i encara més quan veiem que en Miquel, que fa tants poc dies va tenir la vida a penjar d’un fil i sembla que aviat tornarà a estar com abans, encara que sense presses i en Pau, que l’evolució és ràpida i ja pot caminar. De part de tots, els millors desitjos.
Entre els que pugem des de casa, que en som bastants, com ara el tiet Agustí, l’Àlex, en Carles, en Juan. Arriben ja amb un bon escalfament i a l’hora en punt continuem l’entrenament característic.
Avui, i noves sorpreses, nous mossenaires com en Marc, l’Eva i vingut expressament des de Sant Climent de Llobregat, en Ramon, el mossenaire que ens escrivia cada any donant detalls de la cursa que amb tant de carinyo organitza i que uns quants hem tingut la sort d’anar i que recomanem per la seva qualitat humana i organitzativa.
Hem fet la tradicional baixada pel perímetre del golf, fins passar sobre la via del tren i a la recta un esperat canvi de ritme, seguit per força gent.
Al peu de la torre elèctrica, el re-agrup corresponent, per pujar per la vorera terrosa que ens porta fins a l’hípica, amb un nou canvi. Aquesta vegada l’Alberto Lao ha fet de punta de llança i tots darrera d’ell, sense atrapa’l, fins la rotondeta. Baixem fins el rierol, previ a una forta pujada i així mica en mica fins l’encreuament típic que ens duu direcció a la font de l’Argelaguet, on recordem que el proper dissabte tindrem dues curse a Terrassa: la de Bon Aire i la Milla del Centre. També felicitem als que han aconseguit el repte de Zegama, com en Xavi i en Rül i fem menció dels nous mossenaires, l’Eva, Marc i Ramon.
En aquest moment, retornem per camins amples i ens creuem amb en Jordi i la Montse, que també entrenaven pels mateixos camins i podem retratar.
Els nostres agraïment a tots i fins el proper dissabte.
En Miquel, després de pocs dies de surtir de l’hopital amb tres costelles trencades, ens ha vingut a fer costat, com en ell és habitual
Bones xerrades prèvies
El bon mossenaire que va i ve
Rül i Ramon. Dos grans atletes del moment. En Rül encara convalescent de Zegama
Finalitzant el canvi proposar a la recta que ja tots coneixem
Primer terme en Marc; s’estrenava i va patir força, seguits en la seva estrena per l’Eva
La Natatxa
Germà de Maten, que va venint sempre que pot, tenint en compte que viu a Andorra
Natatxa acompanyada pel nostres mossenaire muntanyer, que no pot venir gaire i avui ens regalava la seva companyia
Tots passant perfectament el rierol.
A la font de l’Argelaguet, ens quedarà un bell record.
Montse Vila, ben riallera
En Jordi, el nostre massatgista favorit i autor del mossenaire corredor de les samarretes
L’Antonio i l’Agusti, recuperant forces
Com ens estimem en Pau
En Pau, ja molt millor
l’Àlex i en Carles, totalitzant més de vint quilòmetres, gairebé tots els dissabtes
i com a “Mossenaire de la Setmana”, i directament des de Sant Climent de Llobregat
En Ramon Gabara avui a exercit de mossenaire de ple dret.
Que una persona dediqui part del seu temps, que és or, a desplaçar-se des de tan lluny, per compartir una estona amb els mossenaires, diu molt de la persona. Ens tenia promès venir un dia i ha volgut fer compliment de la seva promesa. El coneixem per diferents flancs; tant per les seva activitat dintre del nostre fòrum, com al de corredors.cat , colors que defensa gairebé totes les setmanes assolint llocs importants a les classificacions. Guardonat per diferents motius, també a la lliga internet. I destacaria la seva participació directa com a màxim organitzador de la cursa de Sant Climent, que tan bons records ens reporta;
Podeu veure tots els seus comentaris si linkeu aquí i sempre ens dedica paraules afalagadores als que entrenem per aquestes contrades.
Missatges del Ramon;
T’estem molt agraïts i fins aviat
Ara a continuació en Ramon ens regala el seu “currículum atlètic”
|
|
|
 Publicat: Dv Mai 28, 2010 5:55 pm |
    |
|
Molt content de poder haver compartit amb tots vosaltres dissabte passat el ja famos entrenament de Torre Mossen Homs. Feia dies que buscava el moment i la data i finalment la he trobat, i no me’n arrepentejo gens. Ja estic pensant en quan podré tornar a trescar i córrer per aquests indrets i amb aquest@s company@s i amics/gues.
A destacar el fet de poder haver compartit y pogut saludar personalment al Miguel, després de l’ensurt. I també al Pau. Comprobar la bona recuperació, que sempre sembla lenta pels interesats, tant del Miguel, com del Pau.
Vull agrair a en Pep la tasca magnífica que fa com a impulsor d’aquests entrenaments en grup, que han acabat fent-se tan populars, i també la feina de promoció a través de la Web Mossenaire. Una tasca que es mereix tot el reconeixement posible. Així, m’alegro molt que a prop de casa, a Terrassa, l’hagin tingut en compte a l’hora de promocionar-lo com candidat a Capgros de l’any. Es mereix aixó, i molt més.
Una abraçada Pep i companys mossenaires….
_________________
Ramon |
|
|
|
|
 Publicat: Ds Mai 29, 2010 12:37 am Assumpte: |
|
|
| Aprofitant una mena de “curriculum” que em demanava en Pep per incloure a la web amb l’escusa que dissabte passat vaig tindre l’honor de convertiur-me en “mossenaire de la setmana” deixo aquestes línies a continuació:
“Hola companys! Sóc en Ramon Gabara, vaig néixer el 1961, ara tinc 48 anys.
Visc a Sant Climent de Llobregat, un poble al qual algun dia heu de venir a parar, sigui a córrer la Cursa de Sant Climent, o a passar el dia, o a fer alguna escursioneta per les seves muntanyes. El poble és famos per les seves cireres, tot i que malauradament, cada vegada són menys els pagessos que s’hi dediquen.
Feia temps que volia venir a compartir amb vosaltres un dels famosos entrenaments per TorreMossenHoms. Finalment ha arribat el dia, i estic content de haver pogut participar. Espero poder tornar a participar abans de que passi massa temps.
Vull donar les gràcies a en Pep Moliner per organitzar i mimar tant bé aquests entrenaments a TorreMossenHoms. Una oportunitat única i molt especial de poder compartir amb molt bona companyia una estona d’entrenaments. La veritat, és que m’he sentit com a casa; en part perque a molts de vosaltres ja us coneixia, en part perque als que no us coneixia m’heu adoptat i he pogut compartir una bona estona amb vosaltres, i en molt bona part, perqué l’acollida per part del Pep a estat més que destacable. Gràcies Pep! Gràcies companys i amics!
Dintre d’aquest petit curriculum que em proposa en Pep, vull destacar, com alguns ja sabeu, que em sento orgullos de poder formar part de l’Associació esportiva Corredors.Cat, de la qual també formeu part alguns de vosaltres. Una associació abocada al món de l’atletisme, i dels corredors populars a Catalunya. Paral·lelament , formo part del Club d’Atletisme de Sant Boi, on comparteixo entrnaments amb uns quants I bons companys.
A mí m’agrada bastant més córrer per la muntanya que la ruta i l’asfalt, i malgrat tot ara mateix encara participo bastant més en Curses de Ruta que de Muntanya. Aixó es degut al fet que sóc molt i molt competitiu, i ara per ara encara faig alguns registres més o menys aceptables, que em permeten quedar en posicions interresants per a la meva categoría d’edat. I aixó també enganxa.
Els meus millors registres són, en 10 kms.: 36:37 a Pineda 2006, en Mitja Marató: 1:20:22 a Granollers 2008, i en Marató 2:51:13 a la Marató de Barcelona 2008, tot i que aquest any vaig aconseguir també a la Marató de Barcelona un temps de 2:53′.
Entreno bastant poc, tenint en compte el que és habitual avui dia. Una mica per compaginar la vida familiar, i una mica perque he descobert que per a la meva persona és el que realmente m va bé. Normalment ho faig els dilluns, dimecres i divendres. Aixó sí, gairebé cada diumenge vaig a córrer a una Cursa o altra. Diriam que són les meves series setmanals, doncs d’aquestes no en faig gairebé mai.
El córrer és per a mí a banda d’una manera de mantenir l’estat de forma, sobre tot és una manera de mantenir l’equilibri mental i emocional. Però per sobre de tot, és una manera de passar-mo bé, de gaudir, de de compartir amb els companys i amics estones molt entretingudes
El córrer és per sobre de tot un joc. I un joc on veritablement m’ho passo d’alló més bé. Jo diria que m’ho passo “pipa”.” |
|
|
|
|
En nom de tots; gràcies i fins aviat.
Related
