30 nov. 2009
Colors de Natura
Amples, amples: camins amples. Som tants que o anem per camins amples o es fa impossible estar per tothom. Els del davant s’allunyen i sempre tens por de que el grup es desfaci abans d’hora.
Dons amb aquesta prèvia, anem vorejant els horts públics i camps de conreu, fins a un lloc on fem volta a l’esquerra per baixar a la riba del torrent de la Betzuca, per una esplanada molt frondosa i lloc acollidor tot l’any. Travessem el torrent, fins un lloc on de forma habitual la gent ens esperem i el “bon mossenaire” va a fer costat al que va un altre ritme i fins que no el veu a venir no marxa. Tinc el dubte a quin punt ja no venia en Jordi i la seva filla, encara no en tinc notícies.
Ara voldria destacar en Miquel Moreno, que des de que ve que està essent un bon abanderat del nostre entrenament i que cada setmana ens porta algun amic a qui els explica les excel·lències del nostre grup. Ha convertit un entrenament de 10’5 qm. en 12 i escaig, i això ve donat per què va i bé en tot moment.
Fem una paradeta en un lloc on es pot gaudir de vistes i poder fer una bona pinya, però ja no venien els Viñeta.
Ens hem de disculpar, per què toca.
El que quedarà que venia la mossenaire més jove de tots els temps. Esperem tornar-la a tenir ben aviat.
Vicenç i Jeroni, en primer terme
Paco, Julio, Anna i Ahlam
Montse, seguida de Natatxa i Tensi
Jordi i la seva filla, que els vam perdre i seguit del Pedro i en Josep
En Miquel ve a retratar
Joan Carles i Miquel,
Mossenaire nou; com es diu ?
Salvador, Anna i Vicenç
Xavi seguit pel mossenaire de la setmana. El Bisbalenc de la Garriga.
La Natatxa, que porta un any competitiu que allà on va fa bon paper, a l’endemà corria la Jean Bouin
Josep Mª i David
Xavi Miquel, sembla que no, però no para de fer proves d’ultrafons
Montse Vila, en forma
Jose, seguit de la Rosa i en Casi.
Jose escriu al fòrum amb el nick “noidelabarba”, per què serà ?
Amb en Vicenç vam fer tota la Matagalls plegats. M’ho vaig passar bomba
Montse, que fa un munt de quilòmetres. Va fer la Terrassa-Monsserrat
Fernando, arrossega alguna molèstia.
Tensi i Barcia, seguit de prop per Rül, Carles, Martin
Toni i Josep, en la parada a CAstell Arnau. La font no rajava, per cert.
En Josep que va venint, així com la Montse
Omplim tot el camí
Amunt i avall
Fora de sèrie en Rül
Amunt i avall
I en Pau Sust ens ensenya el polar que duu: només per una classe d’ultafondistes selecte. La Rosa s’ho mira.
Julio José Navaz
Va venir per primera vegada i en to de broma va escriure al fòrum dels corredors.cat el següent
| Cita: |
| author=cachirulo corredors.cat Hoy he estado en la Cursa de Mossen Homs. Al parecer la organizacion estaba avisada de mi presencia ya que he sido recibido como Kanyero de pro(que viene a ser algo asi com elite eskamotaire) aunque luego decian no se que de princesita que no entendia bien…. Hay buenas carreras en Terrassa como la Mitja y la cursa de Festa Major pero esta ha sido la peor con diferencia.A ver si el señor Moliner toma nota y organiza mejor las cosas.-La hora de salida,a las 8h.No hay otra horita para poner la carrera como si no madrugaramos poco entre semana. -No habia alfombra de salida y el disparo ni se ha oido,de repente ha salido todo el mundo corriendo asi que como no conozco el recorrido me he quedado en puestos retrasados. -El circuito fatal,no estaba correctamente señalizado,de repente te encontrabas gente volviendo por el mismo sitio y ni siquiera habia conos en la zona de giros.Ademas se ha parado muchas veces ya que la cabeza de cursa no encontraba por donde habia que seguir. -He visto mucha gente retallant,no cuesta nada poner unas cintas para evitar a los tramposos. -Me parece bien que no haya fotografos en todo el circuito,pero el detalle de agruparnos a todos y hacer una foto conjunta para ahorrar me ha parecido muy heavi. -Las vistas,cuatro arboles mal contados y mucho sembrado de color marron,la mejor parte del circuito el momento que se ha ido por la carretera con ese asfalto que se agarra y deja correr facil. -el circuito sin los kms marcados y ademas abierto al trafico que han pasado un monton de bicis,un dia ocurrira una desgracia. -Al llegar ni agua,si querias tomar algo tenias que ir a un poligono en coche. En fin,siento ser tan critico pero ya sabeis que soy muy cuadriculado y exigente con estos temas.SaludosAh,y por ultimo que se me olvidaba,donde coño se pueden consultar las clasificaciones¡¡¡ |
per qui no el coneixi, és molt bona persona i és tot divertit: però ho tindrem en compte… jejeje
Ho he trobat genial. Espero que torni, donat que amb tantes pegues…
I ara la part del mossenaire;
Una de les persones que conec que fa coses grans, atlèticament parlant, setmana rera setmana, aquest és en Josep Massaguer. Ve expressament des de La Garriga i una vegada em va manifestar que trobava en aquest lloc molt de caliu i que ho trobava molt especial i es sentia molt ben acollit.
Quan pot i es pot repassar l’historial ve; també ha dut amics propers com l’Esteve i en Yves i forma part de l’entrenament que llavors allarga la festa anant a esmorzar plegats amb tota una colla i de forma força habitual. Això els fa encara més atractiu el nostre entrenament, poder fer-se un tip de riure i de passada fer plans pel futur, al voltant d’un pa amb tomata i una Coca-Cola.
Li he demanat una mica de curriculum esportiu que us adjunto;
Diu en Josep:
Vaig començar a córrer de ben petit,de fet la primera copa la vaig guanyar als 14 anys(1974) en una marxa de muntanya pels voltants de La Bisbal d’Empordà,el meu poble de naixement.
A l’escola m’hi vaig aficionar amb els cros escolar,aconseguint la segona plaça en el campionat de Girona
He corregut,no sé quantes maratons,n’he perdut el compte(no l’he portat mai),però el que realment m’apassiona,són les distàncies llargues i per muntanya,quan més llargues i amb més desnivell millor.
Tinc l’assignatura pendent del UTMB,que tornaré a intentar en el 2011 i que espero assolir.
No hi ha resposta
